Deixo passar el tema de l'altercat amb els dos membres de CiU (sempre em refereixo a ells com el fill de l'alcaldessa i el segon de llista perquè, sincerament, desconec els seus noms), i ho faig pels motius següents:
- No m'agrada crear polèmica quan la convivència entre les persones pugui ser deteriorada, sense haver-hi un motiu que ho justifiqui
- Entenc que tots estàvem prou calents després de com va transcorre el ple i pel tema que en ell s'hi discutia; vaig manifestar amb temps que la seva precipitada aprovació, sense avisar amb suficient antelació i sense debat previ, i a un mes de les eleccions, podria crear molt malestar al poble, i així ha succeït
- No m'agrada crear enemistat amb persones que, a priori, em semblen correctes i a les que les tinc un cert respecte i amb les quals mantinc unes relacions cordials
- Una de les persones implicades (de les dues de CiU) va deixar-me un missatge al telèfon (doncs aquest cap de setmana sabeu que no hi era) disculpant-se i fent-me saber que havia estat un malentès. Em va dir que si podíem quedar per parlar del tema per aclarir-ho però, honestament, crec que ara que les coses estan encara molt calentes, penso que val la pena deixar-ho córrer de moment i parlar-ho amb més tranquil·litat, si cal, quan tot s'hagi refredat una mica; no en va estic format com a psicòleg clínic i sé ben bé del que parlo
- Entenc que si una de les persones em va trucar, parlava en nom de tots dos. Considero el gest molt elegant i penso que cal reconèixer-lo com a tal
- També entenc que són amics de l'Antoni Ibáñez i, estant tots neguitosos com estàvem, tots dos van tenir un gest espontani quan jo vaig fer al·lusió a l'Ibáñez pel fet d'utilitzar aquests insults tan gratuïts i desagradables, i, potser vaig parlar més del compte, perquè, malgrat que tot el que vaig dir era veritat, no era segurament ni el moment ni l'entorn adequat; però s'ha d'entendre que també jo sóc humà i en aquell moment em va venir al cap totes les que l'Ibáñez m'ha fet a mi i a d'altres persones
- La Sra. Isabel Erenas no va complir amb els seus compromisos en aprovar un POUM que explícitament conté la construcció d'habitatges al camp de futbol. Us faig saber que ella mateixa per telèfon em va assegurar que a aquest camp de futbol mai no s'hi construiria, doncs amb els vots d'Esquerra, PSC i els regidors que van sortir de CiU era prou per tirar enrere la proposta de la Sra. Cabot que, en aquell moment, volia construir-hi l'Escola Tres Pins. Davant d'un nombrós públic a l'antiga escola va deixar ben clar que el PSC sempre protegiria el camp de futbol per tal que no s'hi construís
- La Sra. Isabel Erenas tampoc va complir el seu compromís, ja des d'abans de les anteriors eleccions municipals, de mantenir un pacte amb Esquerra per tal de vetllar per aquest tema i d'altres que ella considerava, i així ho manifestava, estaven en perill si CiU tornava a governar. El fet de portar endavant una moció de censura és la ruptura més gran que es pot entendre de trencar aquest pacte. I jo, com a votant d'ella, i en nom d'altres votants del PSC que així ho van manifestar a la Carpa el seu dia, dic que aquesta Sra. no mereix mai més la meva confiança, i no la mereix des del dia que va promoure la moció de censura, doncs d'aquella forma va truncar tots els projectes que s'hi estàvem treballant des de l'ajuntament -que no eren pocs-, menys afortunadament la nova escola, que, des de l'oposició (especialment la Sra. Violant Mascaró), i un grup de veïns que es van entrevistar amb comandaments de la Generalitat van poder tirar endavant.
- L'Antoni Ibáñez no mereix cap dels meus respectes per insultar i ridiculitzar gent gran del poble al seu programa de ràdio, per insultar i agredir persones al carrer, per insultar-me a mi i a d'altres persones de manera contínua, amb anònims o fent-se passar per altres des dels ordinadors de l'institut on treballa generalment. Per mentir sempre sobre Esquerra i violar la imatge pública de les persones del poble que en són membres amb difamacions i calúmnies terribles; però ja s'ho trobarà. Tot el que es fa a internet hi queda gravat. Lamento molt que d'una persona que té greus problemes en depengui una gran part d'adolescents, doncs sabem que l'adolescència és una època molt difícil per a les persones
- El sr. Xavi Moya ha entrat repetidament al meu bloc per dir mentides i, mentre no reconegui la veritat, sento també considerar-ho persona "non grata"
- El darrer Ple, on es va aprovar el POUM em va semblar un acte molt poc democràtic (malgrat que l'actual legislació així ho permet) i una representació teatral de presa de pèl al ciutadà, doncs quan es té un vot de més, i sense consulta popular, valdria més la pena estalviar patiments a la ciutadania. La democràcia "no és això, companys, no és això, ni el comerç que es fa amb els nostres drets..." (el mestre Lluís Llach)
I sí que col·laboro amb el poble en tot el que puc. Sóc membre de la Comissió de Cultura, malgrat que des de fa molt temps no m'avisen de les reunions des de l'ajuntament, ells sabran. Sóc el secretari de l'associació Amics de la Fotografia de Vallromanes, entre d'altres coses que faig fora i dins del poble i, per si fora poc, mantinc, si més no, aquesta pàgina que ve a suplir una gran mancança d'informació, de participació i debat que hi existeix des del propi ajuntament. Aquest és en principi l'única intenció d'haver creat aquesta pàgina, i us ho dic amb tota la sinceritat del món. Això no implica que, com qualsevol de les persones que poden escriure en ella (a saber: qualsevol vallromaní o qualsevol vallromanina que així ho vulgui), manifesto i manifestaré quan calgui, doncs sóc humà, les meves preferències polítiques, etc. Ni tan sols modero ni esborro comentaris. O sigui que és cent per cent participativa.
Salutacions cordials a totes i a tots, almenys a aquelles persones que s'ho mereixin
1 comentari:
Un discurs o exposició encertada. En un poble petit, ( i que esperem que no perdi el caliu de la petitesa ) estic d´acord en una convivència tranquil·la i saludable. Ara per això és necessari respecte, credibilitat i un xic d´altruisme.
Dic això en quan a declarar algú " persona non grata " ( personae non gratae), significa literalment "una persona no benvinguda". El fet es que ja son aquí, i sols podem esperar que s´obrin a un diàleg respectuós.
Una abraçada i cuidat.
Publica un comentari a l'entrada