Aquest és un espai obert a totes les persones que d'una manera o una altra estan lligades a Vallromanes. Si vols publicar-hi algun article ens el pots fer arribar al correu que trobaràs a la columna de la dreta. Si estàs a internet, informa'ns de la teva pàgina i la inclourem a l'apartat que correspongui. Si detectes algun error en aquest espai t'agrairíem també que ens en poguessis informar

18 d’ag. 2007

El sou dels alcaldes i de les alcaldesses

Ja feia temps que em van fer arribar els següents retalls de premsa pel correu electrònic d'Espai Vallromanes. Certament estava considerant el fet de publicar-los o no, però, tenint en compte que és una informació que està a l'abast de tothom, no conté cap insult, ni amenaces ni coaccions, ni atempta als drets humans bàsics de les persones, però sí que és de l'interès dels ciutadans i de les ciutadanes de Vallromanes (perquè callem i paguem i a sobre ens manen), al final he decidit publicar-los, ja que vaig posar aquest mitjà a disposició d'aquella o aquell que volgués informar d'alguna cosa relacionada amb el nostre poble i, a més, només estic divulgant una informació que ja ha estat publicada per un altre mitjà. A continuació deixo els retalls de premsa per a la vostra informació i consideració, només cal que feu clic a sobre de cada imatge per a ampliar-la i llegir-la amb més comoditat:

4 d’ag. 2007

Sortida a la Pica d'Estats (Centre Excursionista de Vallromanes)



Us anunciem la propera sortida que prepara el Centre Excursionista de Vallromanes a la Pica d'Estats durant el cap de setmana del 22 i 23 de setembre de 2007. Per a més informació i per a inscriure-us-hi.

Informació enviada pel Centre Excursionista de Vallromanes
Fotografia extreta de:
Madtem.net

1 d’ag. 2007

Sempre torno a Vallromanes (per Camil Ros)



Sempre torno a Vallromanes, perquè mai n’hi he marxat, les meves arrels d’origen estan aquí, i cal cultivar tant les arrels dels orígens, com totes les arrels que vas plantant al llarg de la nostra existència, a totes si les cuides són igual d’estimades i sempre creixen i fan les arrels més profundes.

Unes arrels t’aporten el futur, d’altres el present, d’altres el records d’infantesa i joventut. Actualment tinc unes sensacions barrejades i no ser si contradictòries, o segurament és que em vaig fent gran, fa prop de deu anys que vaig deixar de viure a Vallromanes, lloc on vaig néixer i viure fins que vaig anar a viure a Girona.

Els records que em venen de Vallromanes en un 31 de juliol són molts i deferents de la realitat actual: en aquestes alçades de l’any ens passàvem tot el dia al carrer, jugant a futbol, basquet,... bici amunt bici avall, trapellada cap aquí trapellada cap allà, tot estava ple de gent, aquella gent que venia a brenejar o d’estiueg. Avui et trobes el poble que ha passat de la segona residència a la primera residència, per tant aquests dies en comptes de la gent arribar, la gent va marxant.

Un poble que recordo amb menys de 400 habitants, quan marxar anar a viure a Girona quasi arribava a 1000, i ara més de 2000 habitants, per a molta gent de les ciutats segurament diran que és poc, però segurament és molt.

La febre de la totxana, a fet els seus estralls, paisatges de sempre, que ara formen part del record. Un camp de futbol que el volen convertir en cases, per tant això deu voler dir que per algunes l’esport local no és el futbol sinó la totxana.

De moment encara ens queda la riera, i paisatges que estan protegits, sort de la protecció legal, un poble d’arrels amb un creixement sense ordre. El que se arribar a destruir en 10 anys.

Enviat per Camil Ros, extracte literal de l'original, Vallromanes, 31 de juliol de 2007

Fotografia extreta del blog de Camil Ros