Aquest és un espai obert a totes les persones que d'una manera o una altra estan lligades a Vallromanes. Si vols publicar-hi algun article ens el pots fer arribar al correu que trobaràs a la columna de la dreta. Si estàs a internet, informa'ns de la teva pàgina i la inclourem a l'apartat que correspongui. Si detectes algun error en aquest espai t'agrairíem també que ens en poguessis informar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aclariments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aclariments. Mostrar tots els missatges

13 d’abr. 2008

Retirem la denúncia per l'assassinat del nostre gos Balú

Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.

Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.

Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.

L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?

L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.

Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.

Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.

Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.

La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.

Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.

Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.

Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.

19 de gen. 2008

Cabot dimissió

En el darrer Ple del 17 de gener, David Ricart va demanar la dimissió de l’Alcaldessa per aquests motius:

-És responsable de la crispació política que es viu a Vallromanes, perquè vulnera sistemàticament els nostres drets democràtics més elementals. No incorpora les nostres propostes al Ple. Irregularitat que hem denunciat al Síndic de Greuges.

-Ha fet un POUM d’esquena als ciutadans, un POUM aprovat gairebé amb nocturnitat, que no té res a veure amb el POUM inicial i amb canvis substancials respecte al POUM provisional, un text verificat amb mancances i amb errades, un POUM que ha decidit planificar un creixement determinat, un nou centre, i uns pisos al camp de futbol que no necessitem.

-Menteix, Va anunciar reiteradament que faria una assemblea ciutadana per informar dels canvis al POUM, ho va dir al sopar de festa major del 28 de setembre de l’any passat, al Ple del 4 d’octubre passat i a la premsa comarcal. Va dir que del POUM no hi havia res que amagar, perquè no ha fet l’assemblea? I perquè ha aprovat el text refós del POUM a les 8 del mati del passat dilluns?

-El poble no es pot refiar del que diu, perquè constantment incompleix la seva paraula. Sí, senyora alcaldessa, menteix. Amb l’assemblea que diu que farà, però també ens va mentir amb la necessitat de previsió d’un nou cementiri, ens ha mentit en un Ple negant que hagi rebut cent signatures de pares i mares demanant beques pel casal d’estiu, em va mentir ahir quan em va dir que no havia posat les nostres propostes a l’ordre del dia perquè havien arribat tard.

-No respon les instàncies, ni dels veïns ni del grup municipal

-Governa només per a una part de Vallromanes i en contra de l’altra part de Vallromanes.

-No ens deixa participar en els mitjans de comunicació que funcionen sense reglament i a les seves absolutes ordres.

-No creu en la democràcia. pensa que el que vostè fa i diu és el millor, i el que és pitjor: creu que no és discutible. Ens tracta com una mare enfadada que renya als seus fills, i no som els seus fills, ni tampoc som els seus súbdits.

-Ha demostrat la seva incompetència per a presidir aquest ajuntament, perquè amaga el fet tan greu que algú hagi disparat enmig del carrer amb una arma de foc matant el gos d’un veí. Perquè ha gastat diners públics per recórrer sentències que li feien complir els seus propis decrets per obrir el Camí d’Alella. Perquè té des de l’any 2005 un conveni de cessió de terrenys per a la nova torre de telecomunicacions, que la Generalitat està esperant i reclamant constantment, conveni que solucionarà els problemes de recepció de senyal de televisió que tenim al poble. En un poble on vostè creu que pot decidir quin canal hem de veure.

Perquè no dirigeix bé l’ajuntament d’un municipi que ja no té més places d’escola bressol ni previsió per solucionar aquest problema. Perquè no fa res per solucionar els greus problemes de serveis d'enllumenat, de clavegueram i d'asfaltat de les urbanitzacions.

Per tot això, plegui senyora Cabot, plegui, Vallromanes ho agrairà.


Enviat per Més per Vallromanes - Esquerra, Vallromanes, 18 de gener de 1008
_______________________________________________

Articles relacionats:



16 de jul. 2007

Pensava que encara estàvem en democràcia (i el POUM continua i continuarà...)

Cansat d'haver tornat de les vacances. Cansat de veure les coses des de la llunyania que em permeten fer uns altres tipus de reflexions. Cansat que els comentaris que la gent fa provoquin enfrontaments o mals rotllos entre la ciutadania. Amb l'ànim només posat en el bé del nostre poble, com sempre. Sense ganes de crear més malestar però sí amb ganes de poder canviar projectes que jo considero de poc sentit comú. Ja no sé com dir-ho: no tinc més ganes d'enfrontament, estimo el meu poble i els meus covilatans i, per aquest motiu, necessito expressar coses que vagin en la direcció que jo entenc que és la més correcta pel bé del nostre municipi.

En aquest sentit, extrec una de les afirmacions de la Sra. Cabot en el seu discurs del Ple del dia 16 de juny:
"Referent al POUM vull fer un incís. No podem obviar que aquest importantíssim document urbanístic és la Generalitat de Catalunya qui l’acaba APROVANT DEFINITIVAMENT. És a dir, sí realment està tan malament com alguns diuen, serà el propi departament d’urbanisme qui ens ho dirà. Però, en canvi, si ens diuen que és correcte considero que ha de ser acceptat per tothom"
I sobre aquesta afirmació només vull fer una observació importantíssima, i no comprenc, a hores d'ara, que cap altra persona no l'hagi fet abans:

Sra. Cabot vostè sap molt bé que la Generalitat de Catalunya aprovarà un POUM de qualsevol municipi si aquest és FORMALMENT correcte. Ignoro si aquest ho és a hores d'ara, això ens ho hauria de dir el Sr. Josep Sagarra que n'és l'especialista. Però vostè sap molt bé que un POUM formalment correcte no vol dir que sigui un bon POUM per al municipi, ni que els seus vilatans estiguin d'acord amb el seu contingut. La Generalitat aprovarà el POUM -sí és que així ho fa- entenent que el model de poble que hi conté és acceptat pels seus ciutadans. Per aquest motiu, vostè no pot afirmar que el Departament d'Urbanisme de la Generalitat dirà si el POUM és bo o no per Vallromanes, tenint en compte que ells no són els que han de considerar quin model de poble és el que volem. Som nosaltres, exclusivament els habitants de Vallromanes els que hem de decidir quin model de poble volem. I, efectivament, si no hi estem d'acord no podem acceptar-lo. Vostè no ens ha donat massa oportunitats de decidir-ho.

I li recordo que la dictadura va acabar fa uns quants anys, per això li dic que per molt que aquest POUM sigui aprovat o no per la Generalitat de Catalunya, el fet d'acceptar-lo o no és individual i intransferible. La Generalitat de Catalunya, com l'Ajuntament de Vallromanes està format per persones que actuen per delegació dels seus votants i, evidentment, dels seus no votants, perquè en democràcia el poder recau en el poble. Pel fet que els que cobren de les nostres butxaques i ens representen en els òrgans de decisió aprovin tal cosa, no vol dir, ni de lluny, que tal cosa sigui la correcta ni que l'hem d'acceptar. En democràcia existeix l'oposició política, l'acció directa dels ciutadans i moltes d'altres eines que permeten lluitar en contra de les arbitrarietats dels nostres polítics i, aquestes mesures han de ser acceptades, Sra. Cabot. Només li volia recordar què significa el mot democràcia, res més.

Així que aprofito també per enviar-li la meva felicitació per la seva continuació com a alcaldessa i les meves cordials salutacions.

7 de maig 2007

Per millor salut encara

Tot llegint els comentaris del meu article anterior, crec que haig de tornar a escriure alguna cosa nova, doncs el que hi ha ara "ja canta". No es tracta d'esborrar res; el que ha estat dit, dit està, per mal o per bé; però esborrar-ho seria provocar censura i, en aquest cas, autocensura. Quedaria prou lleig. En tot cas, cal escriure qualsevol cosa perquè el que s'ha dit anteriorment perdi importància. No és que hagi de perdre importància perquè no la tingui; el que passa és que convé donar-li "carpetazo" ja. Em miro el comentari de Víctor Pàmies que sembla molt honest i que m'aconsella no incidir més en el tema. Realment no estic fent-ho però la gent quan entra al bloc pot tenir la sensació que segueixo insistint-hi malgrat que no sigui el cas. El problema, evidentment, és no haver escrit res de nou, senzillament això i prou. Cert que esperava l'ajuda d'algú que volgués enviar alguna cosa per publicar-hi; però la veritat és que ningú no ho ha fet. Jo em sentia cremat, sense massa il·lusió i sense massa ganes d'escriure de moment res aquí. Com bé explica l'amic Josep Sagarra, hi ha situacions que no s'haurien d'haver donat. Aquestes situacions són les que han encès la flama, i tot plegat m'han deixat prou desanimat. Quan veus que el que tu diguis en el teu poble no serveix de gaire perquè els que cobren de la teva butxaca tenen el poder i l'exerceixen arbitràriament -contràriament al que passa en una empresa que qui et paga és qui té el poder- això acaba minvant les forces de qualsevol persona. I realment aquesta és l'estratègia del poder, anar minvant les forces del ciutadà a base d'imposar-s'hi de manera arbitrària una vegada rere l'altra.

Malgrat tot, jo segueixo insistint en que aquest bloc és obert per tothom que vulgui explicar qualsevol cosa. Si bé es cert que jo mantinc una col·laboració amb un partit determinat, vull incidir en que aquesta pàgina és de tothom que hi vulgui participar, sigui del partit que sigui, o sigui apolític, això dóna el mateix; l'única aspiració que tenia en obrir aquesta pàgina era dotar a Vallromanes d'un mitjà d'expressió del ciutadà, de tot aquell que volgués dir la seva, sense més. Ni penso censurar, ni deixar de publicar res que algú m'enviï; això ja ho saben prou bé els que han enviat col·laboracions alguna vegada. I, per sobre de tot, si algú vol publicar amb pseudònim, podeu comptar que tinc la suficient honestedat de no desvetllar mai a cap altra persona el nom de l'autor, aquí hi va la meva paraula.

De moment res més. Fins aviat.

3 de maig 2007

Per la bona salut de la convivència entre veïns

Per la bona salut de la convivència entre veïns, almenys entre la majoria, si fos possible, voldria fer uns aclariments que em semblen prou importants sobre el meu post Parlaré del Ple:

Deixo passar el tema de l'altercat amb els dos membres de CiU (sempre em refereixo a ells com el fill de l'alcaldessa i el segon de llista perquè, sincerament, desconec els seus noms), i ho faig pels motius següents:
  • No m'agrada crear polèmica quan la convivència entre les persones pugui ser deteriorada, sense haver-hi un motiu que ho justifiqui
  • Entenc que tots estàvem prou calents després de com va transcorre el ple i pel tema que en ell s'hi discutia; vaig manifestar amb temps que la seva precipitada aprovació, sense avisar amb suficient antelació i sense debat previ, i a un mes de les eleccions, podria crear molt malestar al poble, i així ha succeït
  • No m'agrada crear enemistat amb persones que, a priori, em semblen correctes i a les que les tinc un cert respecte i amb les quals mantinc unes relacions cordials
  • Una de les persones implicades (de les dues de CiU) va deixar-me un missatge al telèfon (doncs aquest cap de setmana sabeu que no hi era) disculpant-se i fent-me saber que havia estat un malentès. Em va dir que si podíem quedar per parlar del tema per aclarir-ho però, honestament, crec que ara que les coses estan encara molt calentes, penso que val la pena deixar-ho córrer de moment i parlar-ho amb més tranquil·litat, si cal, quan tot s'hagi refredat una mica; no en va estic format com a psicòleg clínic i sé ben bé del que parlo
  • Entenc que si una de les persones em va trucar, parlava en nom de tots dos. Considero el gest molt elegant i penso que cal reconèixer-lo com a tal
  • També entenc que són amics de l'Antoni Ibáñez i, estant tots neguitosos com estàvem, tots dos van tenir un gest espontani quan jo vaig fer al·lusió a l'Ibáñez pel fet d'utilitzar aquests insults tan gratuïts i desagradables, i, potser vaig parlar més del compte, perquè, malgrat que tot el que vaig dir era veritat, no era segurament ni el moment ni l'entorn adequat; però s'ha d'entendre que també jo sóc humà i en aquell moment em va venir al cap totes les que l'Ibáñez m'ha fet a mi i a d'altres persones
Malgrat que vull fer aquest aclariments de les dues persones de CiU, mantinc el següent, mentre no es demostri el contrari:
  • La Sra. Isabel Erenas no va complir amb els seus compromisos en aprovar un POUM que explícitament conté la construcció d'habitatges al camp de futbol. Us faig saber que ella mateixa per telèfon em va assegurar que a aquest camp de futbol mai no s'hi construiria, doncs amb els vots d'Esquerra, PSC i els regidors que van sortir de CiU era prou per tirar enrere la proposta de la Sra. Cabot que, en aquell moment, volia construir-hi l'Escola Tres Pins. Davant d'un nombrós públic a l'antiga escola va deixar ben clar que el PSC sempre protegiria el camp de futbol per tal que no s'hi construís
  • La Sra. Isabel Erenas tampoc va complir el seu compromís, ja des d'abans de les anteriors eleccions municipals, de mantenir un pacte amb Esquerra per tal de vetllar per aquest tema i d'altres que ella considerava, i així ho manifestava, estaven en perill si CiU tornava a governar. El fet de portar endavant una moció de censura és la ruptura més gran que es pot entendre de trencar aquest pacte. I jo, com a votant d'ella, i en nom d'altres votants del PSC que així ho van manifestar a la Carpa el seu dia, dic que aquesta Sra. no mereix mai més la meva confiança, i no la mereix des del dia que va promoure la moció de censura, doncs d'aquella forma va truncar tots els projectes que s'hi estàvem treballant des de l'ajuntament -que no eren pocs-, menys afortunadament la nova escola, que, des de l'oposició (especialment la Sra. Violant Mascaró), i un grup de veïns que es van entrevistar amb comandaments de la Generalitat van poder tirar endavant.
  • L'Antoni Ibáñez no mereix cap dels meus respectes per insultar i ridiculitzar gent gran del poble al seu programa de ràdio, per insultar i agredir persones al carrer, per insultar-me a mi i a d'altres persones de manera contínua, amb anònims o fent-se passar per altres des dels ordinadors de l'institut on treballa generalment. Per mentir sempre sobre Esquerra i violar la imatge pública de les persones del poble que en són membres amb difamacions i calúmnies terribles; però ja s'ho trobarà. Tot el que es fa a internet hi queda gravat. Lamento molt que d'una persona que té greus problemes en depengui una gran part d'adolescents, doncs sabem que l'adolescència és una època molt difícil per a les persones
  • El sr. Xavi Moya ha entrat repetidament al meu bloc per dir mentides i, mentre no reconegui la veritat, sento també considerar-ho persona "non grata"
  • El darrer Ple, on es va aprovar el POUM em va semblar un acte molt poc democràtic (malgrat que l'actual legislació així ho permet) i una representació teatral de presa de pèl al ciutadà, doncs quan es té un vot de més, i sense consulta popular, valdria més la pena estalviar patiments a la ciutadania. La democràcia "no és això, companys, no és això, ni el comerç que es fa amb els nostres drets..." (el mestre Lluís Llach)
Sobre la meva malaltia psicològica, vull aclarir que pateixo una crisi d'ansietat amb fòbia social pel fet d'haver patit pressions molt fortes al meu lloc de treball mentre exercia com a delegat sindical (cosa que estant penat per llei ni tan sols vaig denunciar), que, en conseqüència, no sóc pas cap boig, ni cap persona estranya, però sí que és cert que estic inhabilitat (almenys temporalment) per exercir cap feina que requereixi un esforç continuat i que sóc exageradament tímid, doncs sabreu que quan hom passa aquest tràngol al lloc de treball queda molt cremat. Que, per aquest motiu, i, pel fet que vull conservar-me el més "independent" políticament possible, he rebutjat totes les ofertes d'estar a cap llista dels partits polítics del poble que m'ho han demanat.

I sí que col·laboro amb el poble en tot el que puc. Sóc membre de la Comissió de Cultura, malgrat que des de fa molt temps no m'avisen de les reunions des de l'ajuntament, ells sabran. Sóc el secretari de l'associació Amics de la Fotografia de Vallromanes, entre d'altres coses que faig fora i dins del poble i, per si fora poc, mantinc, si més no, aquesta pàgina que ve a suplir una gran mancança d'informació, de participació i debat que hi existeix des del propi ajuntament. Aquest és en principi l'única intenció d'haver creat aquesta pàgina, i us ho dic amb tota la sinceritat del món. Això no implica que, com qualsevol de les persones que poden escriure en ella (a saber: qualsevol vallromaní o qualsevol vallromanina que així ho vulgui), manifesto i manifestaré quan calgui, doncs sóc humà, les meves preferències polítiques, etc. Ni tan sols modero ni esborro comentaris. O sigui que és cent per cent participativa.

Salutacions cordials a totes i a tots, almenys a aquelles persones que s'ho mereixin

26 d’abr. 2007

Parlaré del Ple

Sé que molta gent està esperant, més que mai, que parli sobre el Ple d'ahir a l'ajuntament de Vallromanes; el número de visites ho delata. Però ara estic molt ocupat, demà rebo uns amics d'Estats Units i hi tinc molta feina.

Però parlaré de la traïció de la Sra. Erenas que va prometre que mai no es construiria en el camp de futbol, i, tanmateix, ahir va votar un POUM que estableix construcció d'habitatges en el camp de futbol (que consti que jo la vaig votar; tinc dret a sentir-me traït i a denunciar-ho públicament)

Parlaré de la violència que van manifestar contra mi el fill de la Sra. Cabot (president de CiU) i el segon de llista del mateix partit quan vaig manifestar les meves opinions sobre l'Antoni Ibáñez en assabentar-me que havia insultat al secretari d'organització d'ERC perquè va fer una pregunta al Ple (tenint en compte que era un ple extraordinari per tal que la gent no hi pogués parlar; el secretari d'organització d'ERC al final del Ple li va preguntar a la Sra. Alcaldessa si ella era la persona que podia donar o no la paraula en un ple extraordinari, ella el va fer callar i es va negar a contestar)

La qüestió és que el president de CiU i el segon de la seva llista (jo ignorava que ho fos i em va sorprendre molt en saber-ho -per motius que ja hi faré constar-) van gairebé caure sobre mi (com si volguessin pegar-me) quan jo vaig manifestar les meves opinions sobre el sr. Ibáñez, al·legant que era amic d'ells (dels pocs que deu tenir al poble, per cert); em vaig sentir agredit, si més no, psicològicament, tenint en compte que pateixo una malaltia psicològica de la qual el sr. Ibáñez s'ha burlat en repetides ocasions en comentaris als meus blocs; tinc proves d'una fotografia meva trucada fent-me passar per boig i penjada al seu web en un moment determinat, la qual va esborrar quan va adonar-se que jo ja l'havia vist

El sr. Ibáñez va dir "porc" al Secretari d'Organització d'ERC i li va preguntar en quina "quadra del poble vivia amb la seva familia", el sr. Ibáñez que com bé sabem els vilatans es dedica a insultar tant a la gent gran com a qualsevol individu del poble quan li sembla oportú, tant de paraula, com al seu programa de ràdio, etc. De fet la majoria de participants que l'acompanyaven al seu programa de ràdio el van abandonar fa temps. Vegeu el seu post insultant. (He guardat còpia del seu post per si després l'esborra o el canvia, doncs no seria la primera vegada que ho fa)

El sr. Ibáñez semblava diferent abans, però no ho era; tan sols era una de les seves conegudes disfresses (en sabem de coses molt grosses que són del tot públiques, però les quals jo desconeixia doncs, quan van produïr-se encara jo no vivia a Vallromanes). Deia que llegia Chomsky, parlava i escrivia en contra de la partitocràcia, en contra del poder, etc. Quan CiU li va proposar formar part de la seva llista, va esborrar tots els articles que tractaven sobre aquests assumptes del seu web. (Encara el tinc enllaçat al meu web aturat de fa anys, que haig de reconstruir, parlant d'ell com "un intel·lectual compromès"; cosa per la qual ell em va felicitar)

Parlaré de les mentides que em va dir el sr. Xavi Moya, cap del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament segons unes presumptes converses, diu ell, que ha mantingut amb mi sobre les suposades incorreccions, diu ell, que hi han al meu bloc; cosa que jo li vaig negar públicament. Aquest senyor mai no dóna la cara; mai no ha parlat amb mi sobre tal assumpte, quan s'ha apropat a mi només ha estat per fer brometes i "risitas" sobre qualsevol bestiesa

També parlaré de quan l'alcaldessa va dir al ple "tranquils el camp de futbol no es convertirà en un 'ghetto', perquè no només hi hauran habitatges de protecció oficial per als joves, també hi hauran altres tipus de construccions"; diversos joves es van sentir prou molestos pel comentari sobre el "ghetto"

També parlaré sobre el poc sentit de democràcia i consens que es va respirar al ple per part de l'equip de govern, especialment quan l'alcaldessa diu: "nosaltres tenim el poder i hem fet un POUM com ens ha semblat que havia de ser, si haguessin estat al poder altres forces l'haurien fet diferent", i de la manera que quan es cansa de sentir els arguments de l'oposició diu: "passem a les votacions". La tristesa de ser un ciutadà i la impotència de veure que els que tenen el poder manifesten la seva superioritat sobre el que pugui opinar el poble, que, a les postres, és qui té la sobirania plena en teoria, només per un vot de diferència. La democràcia funciona pel sistema del rodet pel poder.

En parlaré, us ho prometo, en parlaré, i diré moltes coses

Aviso que si rebo qualsevol tipus d'agressió psicològica i/o física, aquí estan enumerats els possibles responsables, perquè el que vaig sentir/patir ahir va ser molt fort. I ho denunciaré per suposat

17 de març 2007

Rumorologia sobre "Discriminació... No, gràcies"

Pel motiu que veig que aquest incident no ha estat contestat per cap persona que ho conegui o hi hagi participat, a part de les persones que duen a terme el bloc Som diferents... t'escoltem, i pel fet que això va creant un malestar innecessari a la nostra vila, entre els veïns i les veïnes, i, alhora, escalfa també el debat polític, que més que escalfar-se hauria de ser de col·laboració, portaré aquí els rumors que se'hi senten per Vallromanes.

Segons diuen algunes persones, el sopar que es va celebrar al Casal el dia de la dona treballadora era exclusivament per dones; cosa que desconec, jo pensava el contrari, però, sempre he tingut la sensació que era obert per tots dos sexes, dones i homes (seria lògic no fer discriminació per raó de sexe, especialment quan els sopars els fan les dones que reclamen precisament aquestes igualtats).

El cas és que es diu que al sopar, al qual, com ja he assenyalat, només hi havien dones, hi van entrar de cop dos homes del PP, i que la Sra. Lourdes Prims, cap de llista d'iVall, els va dir en to de broma que això no era lloc per a ells (en el sentit que només hi havien dones) i que els senyors del PP s'ho van prendre molt malament i que hi va haver una espècie de "pique" entre ells i ella. Segons aquests rumors, només hauria estat un malentès i no caldria escalfar més la cosa.

N'és l'unica informació de què disposo, tenint en compte que cap mitjà més se n'ha fet ressò. Doncs, així per mi, si les persones del PP i la Sra. Lourdes Prims no diuen res més al respecte, jo donaria per bona aquesta rumorologia pel bé de la convivència ciutadana i de la pau política en Vallromanes. Ja se sap, poble petit, infern gran.

Podem matar el tema aquí, o algú vol afegir, contradir, etc. aquesta rumorologia?

13 de març 2007

Hi passen aquestes coses, a Vallromanes?

Sembla ser que el dia de la dona treballadora, va succeir al nostre poble quelcom que va alterar les persones del PP de la nostra vila. Segons els rumors i segons altres comentaris que no són pas rumors, va haver-hi un acte que, presumiblement, podria ser titllat de discriminació per gènere o ideologia o adscripció política, o vagi vostè a saber. Si això és tal que així, caldria demanar explicacions, aclariments i, en darrer extrem, reparació. Jo, com a vilatà, exigeixo que hi hagi, com a mínim, un aclariment dels fets; jo pago els meus impostos i tinc dret a saber que fan els meus representants de l'ajuntament, i a tenir constància de totes les conductes presumptament no acceptables que s'hi donen:

10.03.07

Bloc del Partit Popular de Vallromanes

DISCRIMINACIO...NO GRACIES

CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA

CAPITULO SEGUNDO

Derechos y libertades
Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación
alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

Desprès del pobre exemple de tolerancia i respecte cap a les persones que varem tenir ocasio de patir el passat dia 8 de Març al casal, per part de la candidata dels Independents(Sra. Prims), hem cregut oportu fer-li cinc centims del que la constitucio espanyola diu sobre els drets i llibertats de les persones.

En primer lloc, voste no es ningú per decidir qui pot assistir a un acte public obert a tothom.

Segon, per aspirar a ser alcalde, es te que tenir mes "ma esquerra" a l'hora de dir les coses a la gent.

Tercer, encara que no es coincideixi en idees o en projectes politics, mai es te que tractar amb despreci a cap rival politic.

Quart, despres de veure la seva actitud tant intolerant, ens queda confirmat que voste no mereix la confiança del ciutada.

Com hem dit en moltes ocasions,Vallromanes no es nomes d'uns quants, Vallromanes ha de ser un poble obert, modern y dinamic on els veins es sentin escoltants, aixo nomes es pot aconseguir amb persones que verdaderament defensin els interessos del poble per sobre dels interessos personals.



4 Comentaris:

Joan

Hola Jordi,
ens varem apuntar al sopar dues persones un cop varem saber que era obert a tothom.

La rao per la que no volia que seiessim a taula nomes ho pot saber ella, pero sigui la rao que sigui, el gest es molt preocupant en una persona que te un carrec public i que opta a l'alcaldia, doncs recorda les maneres de procedir d'altres temps.

salutacions

Joan Arisa

13.03.07 ás 07:31


Polillo

Pienso que "los propietarios de Vallromanes" y los que así se sienten, deberían redactar una lista de las personas a las que permiten asistir a actos públicos o para el público. Así quedaría claro de una vez por todas quien es el público y quien no. Tambien deberían añadir si aceptan el bilingüismo o no. Por lo que parece en ese cortijo de mala copia, la razón no es la misma, depende de quien provenga o en la lengua que se proclame. Claro está que inmediatamente a la publicación de la lista, se debería dar a todos sus componentes el trato de turistas, es decir que no paguen impuestos en esta localidad y que se haga extensiva la propuesta para Cataluña, a lo mejor, como para estos mezquinos lo que mas les interesa es la pela, a lo mejor, repito, cambiarian de actitud aunque la educación fuera solo, no por que la tengan, sino causa de una educación ficticia pecuniaria. Estimat senyor de Can res, ja sap vosté la dita catalana que diu: de porc i de senyor s'hi ve de mena. i ser senyor a molts indrets de la nostra estimada terra, es considera precissament per rao de naixement, educació, llengua, etc. Es per aquestes petites coses que molts cops, fa vergonya ser catalá arreu del mon. Li recomano que no fagi programa, tant sols reparteixi gratuitament (aixo si) una copia de rebelio a la granja de Orwell. mes d'un es sentirá identificat i pot ser reflexioni donant el seu vot a qui deixi de mantenir l'estil caciquil, tot vetllant perque els seus fills no pateixin el mateix vegonyos estil que reflecteixen els porcs, protagonistes del llibre.

Y a los caciques decirles: que somos muchos más de can res que de sus afamados y protegidos canes y que el día que nos toquen las narices, esos que vamos a dormir a sus pueblecitos y que nos tienen marginados pasando una larga prueba de forasteros... vamos a decidir a ver quien gobierna nuestro pueblecito que por pagar los impuestos nos han otorgado como nuestro.

Un més de can res

13.03.07 ás 00:01


Jordi Gomara (itaca2000)

Val, gràcies. No m'havia adonat que el post havia estat renovat. Ara s'entén millor crec; encara que hi falta un aclariment. Segons tinc entès (per la rumorologia vallromanina), tres persones del PP van anar a sopar al Casal el dia de la dona treballadora (perquè hi havia un sopar per qui volgués assistir) i no els va deixar seure (la Sra. Prims d'iVall) per sopar, no sé si per ser homes o per ser del PP. No sé si és així, però els rumors són els rumors, a vegades poden ser certeses, a vegades mitges veritats, etc.

Evidentment, no es pot admetre cap discriminació per qüestió d'idees ni de sexe, etc.

Salutacions

12.03.07 ás 21:31


Jordi Gomara (itaca2000)

Hola, de qui parleu, si es pot saber? Tenint en compte que hi esteu assenyalant amb el dit a algú però no hi dieu a qui.

10.03.07 ás 16:01

3 de març 2007

Aclariment al comentari sobre la inauguració de l'exposició de fotografia al Casal de Vallromanes

Vull afegir una explicació sobre el meu article d'informació anterior que parlava de la inauguració de l'exposició de fotografia al Casal de Vallromanes. I és que, remirant-m'ho, he pensat que potser hi ha gent que podria sentir-se molesta perquè no surt en cap de les fotografies que hi han penjades. Així que volia aclarir que només n'hi he posat les que han sortit bé.

Lamentablement la càmera que va fer les preses estava mal programada (amb un programa d'exposició llarga) i en moure'ns les persones que hi havíem a la celebració, la major part de les fotografies han quedat inservibles; les úniques que han quedat bé són les que estan reproduïdes a l'article anterior.

Així doncs, vull deixar ben clar que és només per aquest motiu, i no pas cap altre, que no hi surten totes les persones que van assistir i participar a l'acte.