Com ja vaig explicar a l'article anterior, el mètode utilitzat per a calcular el nombre de representants que deuen tenir representació en un òrgan de govern, com ara el Ple de l'Ajuntament, és la llei d'Hondt. La llei d'Hondt és un sistema o regla molt complicada i que al final afavoreix els partits més grans en detriment dels més petits, per aquest motiu no és un mètode proporcional al nombre de vots o a la proporció de vots obtinguts per cada formació política; per la qual cosa no representa la voluntat real dels votants.
Quan s'utilitza la llei d'Hondt modificada el resultat és encara més desfavorable als partits menys votats, doncs han de superar un tant per cent determinat per poder entrar a ser-hi considerats. Aquest tant per cent pot ser d'un 3%, d'un 5%, d'un 10%, etc. Llavors si el partit "X" no obté el percentatge del 3% o del 10% o el que correspongui en cada cas, aquesta partit automàticament queda eliminat, o sigui, el seu número de representants a l'òrgan de govern serà igual a "0" sense entrar a ser tingut en compte en cap càlcul posterior. Al nostre país i a l'estat espanyol s'utilitza la llei d'Hondt modificada que, per sistema, ja elimina d'entrada els partits menys votats.
Cal dir que hi existeixen un gran nombre de mètodes diferents per al càlcul de representació electoral, tanmateix en general tots solen ser més o menys tendenciosos, per això a mi, en particular no em satisfan.
A mi, com m'agrada ser directe i no complicar aquests tipus d'assumptes, entenc que la representació hauria de ser totalment proporcional als vots emesos. Tenim molt clar, que les persones són números sencers i no poden partir-se, ni augmentar-se amb decimals. Aquest tema és el que provoca que surtin per tot arreu persones que proposen mètodes i més mètodes de càlcul. Però, per aquest motiu, existeix l'arrodoniment simple que consisteix en que les xifres que el seu decimal és superior a 5 (0,5) augmenten al següent número sencer i les que tenen un decimal inferior a 5 (0,5) disminueixen perden el seu decimal. Exemples: '4,67' passarà a ser '5' i '4,34' passarà a ser '4'. Aquesta és la regla més senzilla i és la utilitzada per qualsevol forma de càlcul numèric.
Llavors partint d'aquestes premisses podríem "jugar" per saber quina havia de ser la representació real de les diferents formacions que s'hi van presentar al Ple de l'Ajuntament de Vallromanes.
Els percentatges de vots obtinguts per cada partit polític estan basats sempre sobre una base '100' o sigui sobre un 100%, és una redundància dir-ho però convé tenir-lo en compte, doncs si, per exemple a Vallromanes hi haguessin 100 regidors el percentatge obtingut correspondria exactament al número de representants a escollir pel Ple, aplicant-li l'arrodoniment corresponent. Si fossin 10, només caldria moure cap a l'esquerra la coma dels decimals en una posició, o sia, el que estaríem fet realment es dividir el percentatge de vots obtinguts de cada formació política per 10. Llavors basant-nos en aquest sistema, dividirem sempre el percentatge de vots entre el número de representants assignats a l'òrgan de govern corresponent. En el cas concret de Vallromanes, com sabem que pertoquen 11 regidors per al Ple de l'Ajuntament, el que haurem de fer és dividir cada percentatge obtingut per cada formació política entre 11 que correspon al número de regidors. Veiem l'exemple:
Partit polític % obtingut Reg. Ple Resultat
MxV-Esquerra 33.89 ÷ 11 = 3,08
iVall 25.39 ÷ 11 = 2,31
CiU 20.90 ÷ 11 = 1,90
PSC-PM 6.64 ÷ 11 = 0.60
ICV-Verds 6,05 ÷ 11 = 0.55
PP 4,88 ÷ 11 = 0.44
Ara ja tenim les xifres que representen el número de regidors que han de formar el ple per cada partit. Com havíem avisat abans, els números que en surten no són sencers. Llavors el que cal fer ara és aplicar la regla de l'arrodoniment:
MxV-Esquerra 3,08 = 3 regidors
iVall 2.31 = 2 regidors
Ciu 1,90 = 2 regidors
PSC-PM 0,60 = 1 regidor
ICV- Verds 0,55 = 1 regidor
PP 0,44 = 0 regidors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada