Aquest és un espai obert a totes les persones que d'una manera o una altra estan lligades a Vallromanes. Si vols publicar-hi algun article ens el pots fer arribar al correu que trobaràs a la columna de la dreta. Si estàs a internet, informa'ns de la teva pàgina i la inclourem a l'apartat que correspongui. Si detectes algun error en aquest espai t'agrairíem també que ens en poguessis informar

24 de maig 2011

El que dic no és pas nou, però precisament per això, perquè poca cosa hi ha de nova en aquest món

Creure que pensar en termes dreta-esquerra avui dia és una idea desfasada és tan perillós que cada dia l'evidència és més trist, la realitat és tossuda. Els poderosos saben molt bé que no han de deixar de recolzar els partits de dreta i així ho fan. Els partits d'esquerra per guanyar vots s'obren i abandonen l'espai que els pertoca, reben el seu càstig i la dreta creix, el votant pobre o mitjà es deixa enlluernar pel discurs fals de la dreta que insisteix maliciosament en que ja no es pot pensar en termes dreta-esquerra, el votant clàssic d'esquerra es creu el discurs de la dreta (que malgrat que digui el contrari té interioritzat molt bé que és la dreta) i després passa el que passa, d'aquí a un temps totes les llibertats i drets que havíem aconseguit durant llargues dècades i segles de lluites s'aniran en orris, tots els avantatges socials, les petites però grans igualtats, tot això ja comença a retrocedir.

La dreta i els poderosos a qui serveix ens hauria de servir d'exemple, però no aprenem pas. Ells saben molt bé quins són els seus, nosaltres encara tenim un llarg camí per recórrer, i, us aviso (no sóc un predicador però sí molt observador i tinc temps per reflexionar) començar de nou des de zero cada cop serà més difícil, ara que la dreta ja sap que no som invencibles. Ara que els poderosos han iniciat una lluita de reconquesta del seu espai fent-nos creure que existeix una crisi que no és tal però que ho pot semblar movent adequadament els fils. L'ésser humà... però especialment dintre d'aquesta espècie, les ovelletes... ...som tan ingenus que no sols ens creiem el que ens diuen els pastors sinó que a més ens pensem que nosaltres no podem deixar de ser ovelles i que ells han nascut per ser sempre els nostres pastors.

(Això que dic no està relacionat directament amb el municipi de Vallromanes, malgrat que ho hagi publicat aquí. O tal vegada també, qui ho sap?)

23 de maig 2011

Algunes coses eren de preveure, d'altres són una llicó (totalment improvisat i espontani)

La pujada de vots de CiU a Vallromanes era de preveure. És evident que la Mariluz Muñoz al front de CiU al poble no té color respecte a temps pretèrits, i no ho dic de mal rotllo, que consti, però és que el carisma de la Mariluz no té res a veure amb èpoques passades. CiU ha fet molt bé de posar al front una persona com l'actual regidora de cultura que, d'entre totes les regidories del poble és on s'ha vist més la feina i el canvi més profund de tots, cal dir que algunes regidories ni sabríem dir si han existit perquè ni se'ls ha vist també cal dir-ho. La dinamització brutal del Casal, amb moltes activitats i molta feina al darrera, feina ben visible, era suficient motiu perquè això donés fruits. Podrem estar o no d'acord amb el tipus de moltes activitats que s'ha fet al Casal, podrem dir que algunes han estat una mica allunyades del poble (és cert que a vegades s'ha parlat que s'han fet activitats una mica 'elitistes', no ho dic jo, hi ha gent que n'ha parlat, jo no solc mentir i solc dir les coses de cara, veieu que sense tenir res a guanyar al final vaig donar la cara per ERC en un últim moment, perquè així ho creia de bona fe i amb tota la sinceritat, tenint en compte que ERC no és el meu partit, i ni tan sols pertanyo a cap partit) tanmateix el que és cert i ha estat reconegut fins i tot des de l'oposició més d'una vegada és que la Mariluz Muñoz s'ho ha currat de valent, per mandra i per manca de ganes i empeny no haurà estat, no. Cal reconèixer-li la feina feta.

iVall sí que té un problema, que la persona que dóna la cara és diferent a la persona que hi mana i això és el que no em fa el pes a mi ni a molta gent i això no sembla pas massa lògic, perquè la Lurdes és una persona també amb el seu carisma, i no hem ocultat mai que ens desperta certa simpatia com a persona i veïna (bé va ser una de les primeres persones del poble que ens va brindar la seva amistat quan hi vam arribar, però que no estem d'acord molt sovint amb les seves polítiques no ho amaguem, però és bastant lògic) i més propera a la gent que les alcaldies que hem tingut en èpoques passades però molt sospitem que moltes vegades es troba lligada de mans, malgrat que es pugui dir que no és així. I perquè sospitem que el tema urbanístic, tal vegada el tema més preocupant de Vallromanes, no depèn d'ella directament. Així com CiU ha tingut un rentat de cara més que profund, no ha estat el cas d'iVall. Molt em dóna per sospitar que moltíssima gent del poble atribueix molt del pes del partit a l'actual alcaldessa, cosa que no és així, i no és pas d'estranyar que si ha guanyat alguns vots ha estat precisament per aquest aspecte. No oblidem tampoc la classe socioeconòmica de molts habitants de Vallromanes que es troben molt bé representats segurament en aquest partit.  En tot cas, felicitats a la Lurdes també.

El càstig l'ha rebut Esquerra i segurament ha estat perquè en quatre anys ha passat de ser el partit del poble, tipus CUP, amb assemblees i un programa consensuat amb els veïns a fer-ho tot a porta tancada i oblidar certs aspectes que en les eleccions anteriors li havien donat molt vots. Tanmateix era l'oportunitat de canvi més que mai, especialment veient la pujada vertiginosa d'ICV, partit amb el que podrien haver pactat i portar un nou aire al poble (a nosaltres no ens agraden les majories absulutes, a més a més) i no em penedeixo del que vaig dir, mireu jo vaig donar la cara per ERC perquè era el que pensava i haig de ser-hi conseqüent; mireu ningú no ens havia promès res perquè ni tan sols hem volgut estar mai a les llistes de cap partit i us confesso que Esquerra i ICV ho van provar en les anteriors eleccions però els vam dir que no, i que no ho neguin perquè és veritat, i en el cas d'ICV ens hi han insistit més d'una vegada, que un no es dedicarà mai a la política en aquest poble perquè no vol fer-ho, perquè un no creu en els partits polítics, d'acord? Ara, és evident que un té les seves preferències polítiques i que jo seré d'esquerres fins que la palmi, OK? I que Esquerra ha estat sempre el partit pel qual un ha sentit predilecció al poble i de moment així és. Que si es presenta la CUP podria canviar d'opinió, doncs d'acord, és ben possible, però també depèn de les persones que vagin a la llista.

Als que felicitem de veres són als companys d'ICV que, amb una feina callada, de formigueta, amb moltes hores de treball d'amagat, sense recursos, amb una capacitat més minvada per poder-se fer visibles han fet una pujada vertiginosa, tan de bo que la seva aparició en el panorama polític del consistori serveixi per alguna cosa, malgrat que sabem que les coses no es fan per consens sinó a base de passar el rodet, les decisions es prenen per votacions dels regidors, i, en aquest aspecte, els números no han canviat pas, l'experiència i la lògica política em diu que continuaran sent 6 i 5 regidors.

En fi, perdoneu les incorreccions que puguin haver-hi a un escrit elaborat a aquestes hores. Salut a tothom

18 de maig 2011

Un comentari ràpid d'una reflexió profunda

De nou s'apropen les eleccions municipals. Durant els darrers anys no m'he volgut ficar massa en política al poble, tal vegada pensareu que és una actitud covarda o despreocupació, però no és així. Simplement m'he cansat, perquè contra el poder és difícil lluitar, especialment quan poca gent t'hi acompanya. En aquest poble no s'han entès moltes vegades les crítiques a l'acció de govern i això és prou lamentable. Els polítics treballen per un altre, com la majoria de treballadors i aquest altres som nosaltres en aquest cas, nosaltres els donem la feina quan els votem, i cobren els sous de les nostres butxaques. A la teva empresa, els que t'han contractat, els que t'han donat la feina, quan et criden l'atenció no et queda una altra que fer el que et diuen. Els nostres vots són el contracte que tenen els polítics amb nosaltres, ells que són els nostres treballadors haurien d'obeir aquells que els han contractat, però en aquest cas passa a l'inrevés, són els polítics els que et manen a tu, ni t'escolten, ni et fan cas, ni compleixen amb les obligacions contretes quan són elegits, etcètera

Aquest poble porta una inèrcia heretada d'anys de dos partits polítics que sempre han exercit el poder al poble, sempre junts, malgrat haver-se presentat conjuntament o per separat. Per experiència sabem que aquestes inèrcies són impossibles de canviar i que són especialment nocives per la salut democràtica i per a la forma de fer política. La inèrcia no permet el canvi, i al final tot continua sempre igual. Jo vaig venir fa 12 anys a Vallromanes, i l'únic canvi important que he vist ha estat el creixement desmesurat i desorganitzat del poble. Quan jo vaig arribar gairebé la meitat del poble eren boscos i ara aquells boscos estan plens de carrers mal fets i deixats de la mà de déu i, en molts casos, amb cases a mig construir plenes de rates. No vull carregar contra ningú, ja n'estic fart, no busco enfrontaments. A més, les crítiques no es fan a les persones sinó als partits, i a les inèrcies heretades d'aquests. Sabem que no és bo que un partit o una coalició d'aquests governi durant molts anys; és del tot evident

Sí, he tornat a aquest espai, però no busco guerra, no, ni vull atacar les persones. Tots són veïns i em mereixen el respecte que se'ls ha de donar, com a veïns i com a persones, a uns més que a altres, en tot cas. Només vull dir-vos, que, honradament, amb el cor a la mà, i fruit de la reflexió i la maduresa de pensament, aquest poble necessita un canvi, és ara o mai. La gent tenim por sovint als canvis, però quan tenim al davant un grup de persones responsables, amb seny, que les coneixem ja prou, que han demostrat mil vegades la seva vàlua, honradesa, responsabilitat, coneixement, experiència política, maduresa, afabilitat, humilitat, etcètera, tinc molt clar que no cal dubtar. De què hem de tenir por? Per què no són de la nostra corda política?

Bé, és del cert que no estic a favor al 100% amb el programa que presenten, hi ha un aspecte en ell que no m'agrada, però és petit comparat amb allò de bo que podem obtenir per primera vegada al nostre poble, polítiques a favor del jovent, dels avis, de les persones en general, cuidar l'entorn natural com mai no s'ha fet, estudiar detingudament les necessitats reals del poble, atacar aquells problemes urbanístics que durant anys i panys han quedat en un arxiu del consistori o en el calaix d'algun despatx, preservar la qualitat de vida i generar noves oportunitats per les persones i pel municipi. En fi, són moltes coses, ara no en vull parlar, n'hi haurà temps encara.

Només vull dir-vos que, des de la maduresa intel·lectual, des de l'honradesa, des de la reflexió profunda, sense cap interès de cap tipus més que el de buscar el bé per la nostra comunitat i el nostre municipi, us demano que voteu al canvi d'una vegada si volem salvar el nostre poble. Ara més que mai tenim la veritable oportunitat de canvi, de fer quelcom útil pel nostre poble, que el nostre vot sigui per un cop un veritable instrument que tingui sentit i que tingui conseqüències directes

Perfil de David Ricart (jutgeu per vosaltres mateixos)

Jordi Gomara en concert a l'Acte de Cloenda de Campanya de la CUP de Navàs


Dia/hora:        divendres, 20 de maig de 2011 a les 20.30 h
Lloc:               Passeig Ramon Vall, entre la Taverna La Mêlée i el Bar l'Embruix
                        Navàs, Bages, Catalunya
Creat per:       Jordi Gomara, Jordi Gomara, Anna Talavera

Acte de Cloenda de campanya de la CUP de Navàs
http://navas.cup.cat

Sopar i concert

Actuen: Kòdul i Jordi Gomara

http://www.myspace.com/kodul
http://jordigomara.cat

Més informació i per confirmar assistència:
http://www.facebook.com/event.php?eid=146194375451637

Mapa:


Mostra un mapa més gran