MxV-Esquerra marca la diferència a les eleccions municipals

Més per Vallromanes-Esquerra Republicana de Catalunya (MxV-Esquerra), amb un 33,89% de vots, guanya les eleccions municipals de Vallromanes amb un marge important respecte a la segona força més votada, Independents de Vallromanes (iVall) que, per primera vegada, s'hi presentava per separat de Convergència i Unió (CiU), obtenint un 25,39% dels vots. CiU, que amb un 41,87%, havia estat la primera força a les eleccions anteriors de l'any 2003 passa ara a ser la tercera amb un 20,90% dels vots. El PSC perd els dos regidors que hi tenia i, tal com li ha passat a ICV-Verds, es queda a les portes d'obtenir un regidor. El Partit Popular (PP) que havia estat a punt d'obtenir-ne un al 2003 es distancia i perd un 3,8 per cent de votants respecte a les eleccions municipals anteriors.

Desprès de fer el recompte i aplicar la llei d'Hondt, la composició del Ple Municipal queda de la següent manera:

MxV-Esquerra: 5 regidors (347 vots)
iVall: 3 regidors (260 vots)
CiU: 3 regidors (214 vots)

MxV-Esquerra s'ha quedat tan sols a un 1,11% d'obtenir la majoria absoluta.

A continuació teniu la taula comparativa (amb els resultats i les dades de les eleccions del 2003 i del 2007) facilitada per Telenotícies Catalunya Informació



(Cliqueu aquí o a sobre de la imatge per a ampliar-la)

Potser ara no és el moment de precipitar-se a fer massa valoracions ni analitzar el perquè dels resultats. Tanmateix voldria portar a terme unes petites observacions, segons el meu particular punt de vista:

• Crec que la davallada tan espectacular del PSC a nivell municipal (la qual podríem aventurar que no hauria estat d'aquest calibre si haguessin estat unes eleccions estatals o per a la Generalitat de Catalunya), és atribuïble a:

• la moció de censura que van portar a terme amb CiU en contra de MxV-Esquerra durant els principis de la legislatura vigent, i conseqüentment, contradient totes aquelles promeses i el pacte anunciat amb MxV-Esquerra en el que ens vam basar gran part dels votants en aquella època del PSC.
• la política de recolzament incondicional vers CiU que han portat a terme durant tota la part final de la legislatura, contradient, de nou, totes aquelles promeses anteriors i posteriors a les eleccions del 2003, com era el manteniment del camp de futbol enllà on hi és ubicat per no congestionar d'habitatges el centre, per no desmembrar la zona esportiva i per no perdre més espais sense construir al centre de la vila
• per haver haver donat, en conseqüència, el recolzament i el vot incondicional a un POUM que és i serà nefast, si no hi posem remei, pels interessos d'un poble que ha de mantenir-se com a poble i no convertir-se en una ciutat congestionada

• En cap cas, no desitjàvem un mal tan gran per a cap partit, però, com ja vam anunciar, el recolzament per part del PSC a CiU i la regidora no adscrita i al POUM li ha suposat el deixar de poder participar a la política municipal; doncs en els partits d'esquerra, principalment, els ciutadans dipositàvem i dipositem l'esperança de la protecció del patrimoni ecològic i la fi de l'especulació immobiliària. El PSC ha fet el contrari i ho ha pagat molt car; ells són els únics responsables del seu fracàs electoral. No ens agrada dir-ho, perquè són veïns, companys i fins i tot amics, però aquesta és l'única realitat. I ara a Vallromanes, només ens queda un partit d'esquerra i capaç de defensar el patrimoni natural i ecològic

• La segregació d'iVall de CiU, és el que els ha donat, molt presumiblement, entre d'altres raons que no cal ara esmentar, la possibilitat de ser la segona força, empatada en regidors amb CiU. I malgrat el recolzament també incondicional a les pretensions de CiU, han guanyat en vots i regidors, malgrat que sabem que hi han d'altres condicionants, que repeteixo que ara no esmentaré, que hom pot entendre fàcilment que els ha portat a guanyar posicions. En tot cas, el fet que s'hagin presentat separats de CiU els ha afavorit en gran manera, doncs podem suposar que hi ha moltes persones que han cregut que això pot fer canviar el rumb de la política a Vallromanes, però, jo, particularment, i moltes d'altres persones tenim les nostres reserves en quan a la seva neutralitat respecte de CiU, i un pacte entre ambdós partits tornaria a posar en perill molts assumptes, com el del camp de futbol i, conseqüentment, la qualitat de vida del centre de la vila. Un pacte entre les dues forces portaria a seguir amb l'actual política. La política de grues a Vallromanes, etc.

• CiU és, sens dubte, l'altre gran perdedor d'aquestes eleccions, doncs ha passat de 4 a 3 regidors en un poble on el Ple de l'Ajuntament ha augmentat en 2 regidors. Si ens fixem que al 2003 van aconseguir el 41,87% dels vots i ara han aconseguit el 20,90 ens adonarem que han perdut més del 50% de la seva força electoral. Tenint en compte que molta gent de Vallromanes no participa de la vida del poble (em refereixo a molta part dels habitants de zones com Can Galvany i Torre Tavernera, essencialment, segurament pel seu 'estatuts econòmic i social'), i per aquest motiu voten més a les sigles que a les persones, sumat al fet que a la llista s'hi presentava un conegut parlamentari, podem considerar que el càstig a la manera bastant arbitrària de fer política durant la legislatura encara actual ha estat més 'sonor' del que era possible predir. I per aquest motiu, aconsello i desitjo, perquè crec que els corresponc, i poden i ho deuen intentar, que facin introspecció i reconeguin els errors comesos, i especialment que vigilin amb quines persones del poble mantenen contactes i per les que es deixen assessorar tan freqüentment, perquè potser no són les persones més adequades ni les que miren pels interessos generals de Vallromanes
  

• Per a poder continuar governant, a CiU només li queda la possibilitat de pactar amb qualsevol de les altres dues forces. La continuació de la política anterior seria nefasta pels interessos d'un poble que ha de mantenir un creixement "menys" que sostenible, o sigui que hauria d'apropar-se al creixement "0". Però ara no és moment de parlar de pactes. Durant els propers dies la 'cosa política' prendrà el rumb que n'hagi de prendre. Malgrat tot, el poble podem i devem vetllar perquè els diferents pactes no vagin en contra dels nostres interessos. I quan em refereixo al poble, dic al poble, no als constructors, ni inversos, ni agents immobiliaris, ni arquitectes, etc. Ells no són el poble, malgrat que alguns hi visquin. Ells són poble en la mesura que són ciutadans, els que ho siguin, però la seva força de persones individuals no s'hi pot veure multiplicada i/o amplificada pel fet que tinguin el poder dels euros, etc.

• ICV no ha fracassat en absolut, tenint en compte que era la primera vegada que s'hi presentava. Al contrari han estat fregant la possibilitat de comptar amb un regidor a l'ajuntament. En tot cas, com a força nova, i pels vots obtinguts, crec sincerament que cal felicitar-los

• El PP no és un partit amb el qual el nostre poble s'acabi d'identificar i la seva davallada significativa, encara que no espectacular, segurament es deu al fet que no havien pogut fer una llista amb gent censada a la vila i al fet que el seu candidat a alcalde, per aquest motiu, s'ha trobat molt sol a l'hora de portar la campanya electoral cap endavant. Segurament, les polítiques d'enfrontament del PP estatal també han pogut incidir en aquest tema, tenint en compte que som a Catalunya i no som un poble del cinturó industrial, malgrat que sent unes eleccions municipals en una vila petita, segurament no hi han tingut tanta incidència però sí potser alguna

• Evidentment, el gran guanyador d'aquestes eleccions ha estat MxV-Esquerra amb un creixement espectacular i vorejant la majoria absoluta. Hem de felicitar el partit, la gran i profitosa feina dels tres regidors que han estat a l'oposició lluitant contra corrent durant pràcticament tota aquesta legislatura. Que van patir una moció de censura quan estaven portant endavant grans i importants projectes, molts dels quals els va aprofitar l'equip de govern que els va succeir, i que en tan sols 8 mesos de mandat i no amb tota la col·laboració que els corresponia van haver de patir el fet de passar a l'oposició, sense aquell marge temporal de confiança que se li respecta generalment a qualsevol força política i en unes condicions no massa grates per cap persona. Hem de felicitar David Ricart pel coratge que ha mantingut malgrat tantes pressions, mentides, anònims, mil i un intents de perjudicar la seva imatge i desprestigiar-lo com a persona per gent que està a l'ombra del poder però que va fent, etc. També cal felicitar la feina de les 49 persones, i d'altres més que no han sortit a la 'foto', que ho han cregut i ho han fet possible (entre membres de llista, del partit, membres de MxV, col·laboradors, simpatitzants i, especialment, votants.) que d'una manera o d'una altra han fet tot el que ha estat a les seves mans, que no sempre és fàcil, per tal que MxV, un grup de persones del poble, i Esquerra, un partit també de persones del poble, lluitant contra la inèrcia d'un poder ben establert en una vila petita (ja sabem com funcionen aquesta coses), que han intentat provocar un canvi cap a una política oberta i participativa. Cal felicitar-los efusivament, doncs la "gesta" no és gens menyspreable. I esperem de tot cor que aquesta feina tingui els fruits esperats i desitjats.
  

• No ignorem que el fet que MxV-Esquerra pugui governar dependria en que els dos partits que no han guanyat els permetessin governar (valga la redundància), i/o els donessin el seu recolzament ni que fos puntualment; cosa que sabem, perquè no som ignorants, que no serà així. Hauria calgut una major representativitat de la voluntat popular perquè això hagués estat més factible. Em refereixo a que la llei d'Hondt elimina automàticament els partits menys votats, els quals, encara i així, són totalment representatius de la voluntat popular i, tanmateix, el vot d'un gran nombre de persones al final no ha tingut cap incidència en la formació del Ple. La llei d'Hondt sempre fa impossible allò de: "una persona un vot"

• Ara caldrà esperar i confiar en la maduresa i en la ètica de les persones que formen les respectives formacions polítiques, perquè el 'sistema' és així i de moment no hi ha una altra cosa, perquè entre tots sàpiguen (i entre tots sapiguem, doncs la sobirania recau en el poble, com sempre repeteixo) buscar les fórmules més adequades pels interessos de la vila i del poble, entenent aquest com la suma de ciutadanes i ciutadans de Vallromanes.

De moment no podem fer res més que esperar i, segons es vagin veient els esdeveniments dels propers dies, també actuar; per què no?, el poble sempre tenim, si més no, l'acció directa com a forma de pressió vers aquells que ens governen, que, a les postres, haurien de ser tan sols aquells que ens representen

Perdoneu si m'he allargat massa, però bé, crec que calia dir quelcom al respecte. Si més no, aquestes coses només succeïxen, per bé o per malament, cada quatre anys

___________________________
Article per Jordi Gomara i Pérez, una altra persona que mira pel bé del seu poble, senzillament i sense més

***Sobre la llei, mètode, regla o sistema d'Hondt, he posat l'enllaç a Wikipedia i no a Viquipèdia, perquè la versió espanyola és bastant més completa i aclaridora que la catalana, com sol passar, lamentablement