El cantautor vallromanenc Jordi Gomara actuarà a la presentació de l'Assemblea per la Independència del Maresme amb la participació de Lluís Llach

‎"Lluís Llach serà el principal reclam en l'acte de presentació de l'Assemblea Comarcal Maresme per la Independència. La presentació es farà aquest divendres al Foment Mataroní de la capital de la comarca. A més del músic de Verges, que farà un parlament, també hi haurà les intervencions del polític Miquel Sellarès, així com les actuacions del cantautor Jordi Gomara i la coral Primavera per la Pau, entre d'altres"

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/467627-presenten-lassemblea-per-la-independencia.html

El que dic no és pas nou, però precisament per això, perquè poca cosa hi ha de nova en aquest món

Creure que pensar en termes dreta-esquerra avui dia és una idea desfasada és tan perillós que cada dia l'evidència és més trist, la realitat és tossuda. Els poderosos saben molt bé que no han de deixar de recolzar els partits de dreta i així ho fan. Els partits d'esquerra per guanyar vots s'obren i abandonen l'espai que els pertoca, reben el seu càstig i la dreta creix, el votant pobre o mitjà es deixa enlluernar pel discurs fals de la dreta que insisteix maliciosament en que ja no es pot pensar en termes dreta-esquerra, el votant clàssic d'esquerra es creu el discurs de la dreta (que malgrat que digui el contrari té interioritzat molt bé que és la dreta) i després passa el que passa, d'aquí a un temps totes les llibertats i drets que havíem aconseguit durant llargues dècades i segles de lluites s'aniran en orris, tots els avantatges socials, les petites però grans igualtats, tot això ja comença a retrocedir.

La dreta i els poderosos a qui serveix ens hauria de servir d'exemple, però no aprenem pas. Ells saben molt bé quins són els seus, nosaltres encara tenim un llarg camí per recórrer, i, us aviso (no sóc un predicador però sí molt observador i tinc temps per reflexionar) començar de nou des de zero cada cop serà més difícil, ara que la dreta ja sap que no som invencibles. Ara que els poderosos han iniciat una lluita de reconquesta del seu espai fent-nos creure que existeix una crisi que no és tal però que ho pot semblar movent adequadament els fils. L'ésser humà... però especialment dintre d'aquesta espècie, les ovelletes... ...som tan ingenus que no sols ens creiem el que ens diuen els pastors sinó que a més ens pensem que nosaltres no podem deixar de ser ovelles i que ells han nascut per ser sempre els nostres pastors.

(Això que dic no està relacionat directament amb el municipi de Vallromanes, malgrat que ho hagi publicat aquí. O tal vegada també, qui ho sap?)

Algunes coses eren de preveure, d'altres són una llicó (totalment improvisat i espontani)

La pujada de vots de CiU a Vallromanes era de preveure. És evident que la Mariluz Muñoz al front de CiU al poble no té color respecte a temps pretèrits, i no ho dic de mal rotllo, que consti, però és que el carisma de la Mariluz no té res a veure amb èpoques passades. CiU ha fet molt bé de posar al front una persona com l'actual regidora de cultura que, d'entre totes les regidories del poble és on s'ha vist més la feina i el canvi més profund de tots, cal dir que algunes regidories ni sabríem dir si han existit perquè ni se'ls ha vist també cal dir-ho. La dinamització brutal del Casal, amb moltes activitats i molta feina al darrera, feina ben visible, era suficient motiu perquè això donés fruits. Podrem estar o no d'acord amb el tipus de moltes activitats que s'ha fet al Casal, podrem dir que algunes han estat una mica allunyades del poble (és cert que a vegades s'ha parlat que s'han fet activitats una mica 'elitistes', no ho dic jo, hi ha gent que n'ha parlat, jo no solc mentir i solc dir les coses de cara, veieu que sense tenir res a guanyar al final vaig donar la cara per ERC en un últim moment, perquè així ho creia de bona fe i amb tota la sinceritat, tenint en compte que ERC no és el meu partit, i ni tan sols pertanyo a cap partit) tanmateix el que és cert i ha estat reconegut fins i tot des de l'oposició més d'una vegada és que la Mariluz Muñoz s'ho ha currat de valent, per mandra i per manca de ganes i empeny no haurà estat, no. Cal reconèixer-li la feina feta.

iVall sí que té un problema, que la persona que dóna la cara és diferent a la persona que hi mana i això és el que no em fa el pes a mi ni a molta gent i això no sembla pas massa lògic, perquè la Lurdes és una persona també amb el seu carisma, i no hem ocultat mai que ens desperta certa simpatia com a persona i veïna (bé va ser una de les primeres persones del poble que ens va brindar la seva amistat quan hi vam arribar, però que no estem d'acord molt sovint amb les seves polítiques no ho amaguem, però és bastant lògic) i més propera a la gent que les alcaldies que hem tingut en èpoques passades però molt sospitem que moltes vegades es troba lligada de mans, malgrat que es pugui dir que no és així. I perquè sospitem que el tema urbanístic, tal vegada el tema més preocupant de Vallromanes, no depèn d'ella directament. Així com CiU ha tingut un rentat de cara més que profund, no ha estat el cas d'iVall. Molt em dóna per sospitar que moltíssima gent del poble atribueix molt del pes del partit a l'actual alcaldessa, cosa que no és així, i no és pas d'estranyar que si ha guanyat alguns vots ha estat precisament per aquest aspecte. No oblidem tampoc la classe socioeconòmica de molts habitants de Vallromanes que es troben molt bé representats segurament en aquest partit.  En tot cas, felicitats a la Lurdes també.

El càstig l'ha rebut Esquerra i segurament ha estat perquè en quatre anys ha passat de ser el partit del poble, tipus CUP, amb assemblees i un programa consensuat amb els veïns a fer-ho tot a porta tancada i oblidar certs aspectes que en les eleccions anteriors li havien donat molt vots. Tanmateix era l'oportunitat de canvi més que mai, especialment veient la pujada vertiginosa d'ICV, partit amb el que podrien haver pactat i portar un nou aire al poble (a nosaltres no ens agraden les majories absulutes, a més a més) i no em penedeixo del que vaig dir, mireu jo vaig donar la cara per ERC perquè era el que pensava i haig de ser-hi conseqüent; mireu ningú no ens havia promès res perquè ni tan sols hem volgut estar mai a les llistes de cap partit i us confesso que Esquerra i ICV ho van provar en les anteriors eleccions però els vam dir que no, i que no ho neguin perquè és veritat, i en el cas d'ICV ens hi han insistit més d'una vegada, que un no es dedicarà mai a la política en aquest poble perquè no vol fer-ho, perquè un no creu en els partits polítics, d'acord? Ara, és evident que un té les seves preferències polítiques i que jo seré d'esquerres fins que la palmi, OK? I que Esquerra ha estat sempre el partit pel qual un ha sentit predilecció al poble i de moment així és. Que si es presenta la CUP podria canviar d'opinió, doncs d'acord, és ben possible, però també depèn de les persones que vagin a la llista.

Als que felicitem de veres són als companys d'ICV que, amb una feina callada, de formigueta, amb moltes hores de treball d'amagat, sense recursos, amb una capacitat més minvada per poder-se fer visibles han fet una pujada vertiginosa, tan de bo que la seva aparició en el panorama polític del consistori serveixi per alguna cosa, malgrat que sabem que les coses no es fan per consens sinó a base de passar el rodet, les decisions es prenen per votacions dels regidors, i, en aquest aspecte, els números no han canviat pas, l'experiència i la lògica política em diu que continuaran sent 6 i 5 regidors.

En fi, perdoneu les incorreccions que puguin haver-hi a un escrit elaborat a aquestes hores. Salut a tothom

Un comentari ràpid d'una reflexió profunda

De nou s'apropen les eleccions municipals. Durant els darrers anys no m'he volgut ficar massa en política al poble, tal vegada pensareu que és una actitud covarda o despreocupació, però no és així. Simplement m'he cansat, perquè contra el poder és difícil lluitar, especialment quan poca gent t'hi acompanya. En aquest poble no s'han entès moltes vegades les crítiques a l'acció de govern i això és prou lamentable. Els polítics treballen per un altre, com la majoria de treballadors i aquest altres som nosaltres en aquest cas, nosaltres els donem la feina quan els votem, i cobren els sous de les nostres butxaques. A la teva empresa, els que t'han contractat, els que t'han donat la feina, quan et criden l'atenció no et queda una altra que fer el que et diuen. Els nostres vots són el contracte que tenen els polítics amb nosaltres, ells que són els nostres treballadors haurien d'obeir aquells que els han contractat, però en aquest cas passa a l'inrevés, són els polítics els que et manen a tu, ni t'escolten, ni et fan cas, ni compleixen amb les obligacions contretes quan són elegits, etcètera

Aquest poble porta una inèrcia heretada d'anys de dos partits polítics que sempre han exercit el poder al poble, sempre junts, malgrat haver-se presentat conjuntament o per separat. Per experiència sabem que aquestes inèrcies són impossibles de canviar i que són especialment nocives per la salut democràtica i per a la forma de fer política. La inèrcia no permet el canvi, i al final tot continua sempre igual. Jo vaig venir fa 12 anys a Vallromanes, i l'únic canvi important que he vist ha estat el creixement desmesurat i desorganitzat del poble. Quan jo vaig arribar gairebé la meitat del poble eren boscos i ara aquells boscos estan plens de carrers mal fets i deixats de la mà de déu i, en molts casos, amb cases a mig construir plenes de rates. No vull carregar contra ningú, ja n'estic fart, no busco enfrontaments. A més, les crítiques no es fan a les persones sinó als partits, i a les inèrcies heretades d'aquests. Sabem que no és bo que un partit o una coalició d'aquests governi durant molts anys; és del tot evident

Sí, he tornat a aquest espai, però no busco guerra, no, ni vull atacar les persones. Tots són veïns i em mereixen el respecte que se'ls ha de donar, com a veïns i com a persones, a uns més que a altres, en tot cas. Només vull dir-vos, que, honradament, amb el cor a la mà, i fruit de la reflexió i la maduresa de pensament, aquest poble necessita un canvi, és ara o mai. La gent tenim por sovint als canvis, però quan tenim al davant un grup de persones responsables, amb seny, que les coneixem ja prou, que han demostrat mil vegades la seva vàlua, honradesa, responsabilitat, coneixement, experiència política, maduresa, afabilitat, humilitat, etcètera, tinc molt clar que no cal dubtar. De què hem de tenir por? Per què no són de la nostra corda política?

Bé, és del cert que no estic a favor al 100% amb el programa que presenten, hi ha un aspecte en ell que no m'agrada, però és petit comparat amb allò de bo que podem obtenir per primera vegada al nostre poble, polítiques a favor del jovent, dels avis, de les persones en general, cuidar l'entorn natural com mai no s'ha fet, estudiar detingudament les necessitats reals del poble, atacar aquells problemes urbanístics que durant anys i panys han quedat en un arxiu del consistori o en el calaix d'algun despatx, preservar la qualitat de vida i generar noves oportunitats per les persones i pel municipi. En fi, són moltes coses, ara no en vull parlar, n'hi haurà temps encara.

Només vull dir-vos que, des de la maduresa intel·lectual, des de l'honradesa, des de la reflexió profunda, sense cap interès de cap tipus més que el de buscar el bé per la nostra comunitat i el nostre municipi, us demano que voteu al canvi d'una vegada si volem salvar el nostre poble. Ara més que mai tenim la veritable oportunitat de canvi, de fer quelcom útil pel nostre poble, que el nostre vot sigui per un cop un veritable instrument que tingui sentit i que tingui conseqüències directes

Perfil de David Ricart (jutgeu per vosaltres mateixos)

Retirem la denúncia per l'assassinat del nostre gos Balú

Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.

Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.

Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.

L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?

L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.

Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.

Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.

Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.

La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.

Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.

Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.

Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.

Hi ha un franctirador a Vallromanes

ACTUALITZACIÓ (19/1/08):

• Hem modificat el mapa d'on el gos va rebre el tret de bala que van disparar al carrer, d'acord amb els testimonis oculars i les petjades de sang al terra que mostraven el lloc de l'impacte i la direcció d'on provenia la bala
  
  
• També volem aclarir que ja no confiem pas en el que ens havia dit fins ara l'alcaldessa de Vallromanes, desprès que el grup MxV-Esquerra va fer arribar una instància a l'Ajuntament dirigida a ella, que mai no va contestar, pregant que l'Ajuntament fes una denúncia dels fets presentant-se com a part acusadora i després que l'alcaldessa també rebutgés una proposta de nou del grup MxV-Esquerra perquè es discutís al ple si l'Ajuntament podia presentar-s'hi com a part acusadora, i sabent que l'última vegada que l'alcaldessa ens va trucar a casa (ja fa molt temps) per dir-nos que ella estava sobre el tema va ser després que en David Ricart li havia requerit informació sobre els fets; imaginem que ens va trucar per quedar bé amb nosaltres per si David Ricart ens trucava per a dir-nos que n'havia parlat amb ella. Haig de dir que David Ricart, més elegant, no ens va trucar per quedar bé amb nosaltres aquell dia, i que si jo vaig assabentar-me que ell l'hi havia requerit informació a l'alcaldessa va ser perquè al dia següent em vaig trobar amb la seva dona a la plaça de l'Església i m'ho va comentar pel fet que parlàrem sobre l'assassinat del meu gos. La cosa és clara, mentre uns s'hi mouen i no diuen res, haig d'entendre que uns altres no fan res i fan veure que si que en fan

:

Aquest vespre cap a allà a les 20 h. un franctirador ha disparat, en la confluència del carrer Tres Pins amb el carrer de la Marinada, un tret de bala al nostre gos Balú, segons testimonis presencials que han sentit la forta detonació al temps que el gos cridava. La bala era del calibre 22, pel que se sap de moment. El tret li ha provocat la mort al cap d'una mitja hora just quan estàvem a la porta de la clínica veterinària. En aquell lloc només hi ha tres cases just a peu de carrer, en una de les quals habita una persona que en tres ocasions havia manifestat que un dia mataria el nostre gos perquè quan la seva gossa estava en zel, en Balú passava moltes hores al costat de casa seva, la qual cosa es veu que li molestava. Haig de dir que aquest fet l'he posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra, atès que si una persona et fa aquests tipus de manifestacions reiterades, un no sap si en broma o no, i després trobes el teu gos mort de bala, no et queda una altra alternativa que denunciar-ho. Resulta a més a més que aquesta persona té armes a casa seva, doncs es dedica a la caça. També he manifestat tenir sospites d'altres veïns, alguns, per exemple, que tenint un mur de baixa alçada a casa seva provocava que el meu gos hi entrés o sortissin els seus i a vegades tenien alguna enganxada entre ells, poca cosa en tot cas.

És cert que hi ha més cases a prop, una totalment aïllada al carrer Lleida. També hi ha dues adjacents a les cases del carrer dels Pins, tanmateix d'aquestes dues havem de descartar cap sospita, doncs la persona que s'ha prestat com a testimoni principal sortia d'una d'aquestes cases a passejar el seu gos quan s'ha trobat amb l'incident, i a l'altra casa viu la germana d'una de les altres persones que ens han acompanyat i ajudat i hi han estat presents quan la policia municipal de Vallromanes ens ha portat al lloc dels fets i a auxiliar al Balú.

En Balú era un gos que s'escapava sovint de casa i era molt conegut a tot el poble, portava la seva xapa d'identificació del cens de gossos de Vallromanes amb el núm. 1 precisament. Si teniu una casa a 4 vents sabreu que és molt difícil aconseguir que un gos no s'escapi de casa malgrat que la finca estigui totalment tancada. Això ja ens preocupava molt però en Balú era un gos molt dòcil i tranquil, gens agressiu i en tot cas prou petit perquè donés problemes. Just pels voltants d'on li han disparat s'ajuntaven tots els gossos de l'entorn i avui també hi eren quan un boig ha disparat un arma de foc en ple casc urbà. Un arma de foc que podria haver matat alguna persona, com la mateixa noia que passava en aquell moment per enllà.

Crec que no es pot permetre que un boig que va disparant trets en ple casc urbà pugui disposar lliurement d'armes de foc i que ha de rebre el càstig just que mereix. Ja no és el fet en sí de matar un gos malgrat tot el que implica en un entorn familiar on hi ha un nen de 8 anys que ha patit un gran trasbals en saber la desagradable notícia, sinó especialment el fet que hi hagi un boig que dispara al carrer podent provocar la mort de qualsevol persona de manera accidental.

Bé, dir-vos que ara tot el tema està en mans de la policia i que portaran a terme les investigacions pertinents per trobar l'assassí. I, en tot cas, manifesto públicament el meu agraïment cap a la Sra. Alcaldessa, Maria Cabot, que ens ha telefonat tan aviat ha sabut el fet. També vull dir que la Sra. Alcaldessa s'ha mostrat molt disposada a esclarir l'assumpte, tenint en compte que als mateixos mossos d'esquadra els ha semblat increïble que a un poble de 2000 habitants hagi passat un fet com aquest. És evident que no es pot deixar a un assassí la tinença d'armes de foc i que ha de pagar pel crim comés. Insisteixo en tot cas en el fet que la Sra. Cabot ens ha dit que estava a la nostra disposició en allò que poguéssim necessitar i és un gest que agraeixo de tot cor. Quan sapiguem alguna cosa més ja us la faré saber també. Perdoneu si l'estil de l'escrit no és del tot correcte però en aquests moments, com podeu entendre, no estic d'allò més bé anímicament.

Pressupostos participatius???

Mirant la nova pàgina web de l'ajuntament de Vallromanes, em trobo amb la següent informació:

Notícies

Pressupostos participatius 27/10/2007

Us convidem a participar en la gestió dels recursos públics, obrint un procés participatiu.

Estem preparant el pressupost per 2008. Per tal de fer més propera la relació entre l'Ajuntament i els veïns de Vallromanes, us convidem a participar en la gestió dels recursos públics, obrint un procés participatiu, per tal que ens feu arribar les vostres propostes o suggeriments sobre criteris, prioritats o actuacions a fer en l'àmbit de les inversions municipals.

Carall! no és la primera vegada que ens parlen al poble de pressupostos participatius, tanmateix veig que no han après res als darrers anys -o no han volgut aprendre- de com es duen a terme els pressupostos participatius. Mira que precisament els tres darrers articles que he escrit van incidint sobre el mateix tema i tots estan interrelacionats. En el proper donaré les claus: explicaré com es constitueixen els processos participatius i a través de quin organisme. Àdhuc deu haver-hi gent que deu saber del tot com engegar-los, fins i tot al mateix ajuntament. Una cosa és que se sàpiga i una altra és que es vulgui dur a terme, en tot cas.

Ara només vull dir que la intenció o el fer veure que es té la intenció d'engegar un procés participatiu per a la gestió del pressupost de la vila per al proper any només queda en una intenció, doncs perquè per dur a terme els pressupostos participatius s'han de donar com a mínim les següents condicions:

1. S'ha de convocar com a mínim una assemblea amb tot el poble; una assemblea ajuntament-vilatans
2. Els vilatans i les vilatanes hem de conèixer l'import exacte del pressupost del què es disposa per l'exercici proper
3. Hem de saber la distribució de les partides pressupostàries o epígrafs, el seu import, les modificacions que s'hi poden fer i en quin sentit
4. Quines són les previsions mínimes de despesa per al proper exercici econòmic (aquella despesa que és ineludible perquè s'ha de produir forçosament es vulgui o no)
5. Quines prioritats ha detectat l'ajuntament que potser els ciutadans desconeixem i/o quines directrius, si n'hi ha, venen marcades pels organismes que hi aporten ingressos i/o quines actuacions que comporten despeses té l'ajuntament "aparaulades" amb d'altres organismes, institucions i/o empreses, etc. i quina quantitat de despesa poden comportar aproximadament
   
6. L'ajuntament ha de tenir com a mínim una proposta de distribució del pressupost que ha de manifestar a l'assemblea perquè es passi a discussió
7. Tant la/es proposta/es que vingui/n per part de l'ajuntament, com les que vinguin per part dels diversos partits polítics (incloent-hi l'oposició), així com les que pugui proposar qualsevol ciutadà o grup de ciutadans, totes i cadascuna de les propostes, han de ser conegudes per totes les parts implicades (no es pot fer de manera individualitzada) i han de ser discutides in situ entre tothom. Això no vol dir que les propostes hagin de ser acordades el mateix dia; he dit que com a mínim s'havia de fer una assemblea, no que no es poguessin dur a terme més d'una, la qual cosa seria d'allò més desitjable, o bé es fan les propostes i després s'hi discuteixen en assemblea, per exemple (a Vallromanes no cal fer reunions de barri tenint en compte el nombre d'habitants)
   
8. Ha de consensuar-se prèviament una normativa de com portar a terme els pressupostos participatius, i si cal, una agenda del procés
   
9. Totes les propostes han de ser legals, de competència municipal, d'execució anual, tècnicament viables, han de ser sostenibles i no poden fomentar l'exclusió social (això sembla que sobra, però no)
10. etc.
    

Especialment el punt núm. 7 és de màxima importància perquè és l'únic que garanteix la transparència i objectivitat del procés. Atès que la normativa legal vigent permet que l'ajuntament faci el pressupost com li vingui en gana, tots o alguns d'aquests punts els pot obviar. Però si parlem de pressupostos participatius són participatius o no ho són; no volem que se'ns prengui el pèl amb paraules políticament correctes. Pretendre que la gent escrigui en la bústia de suggeriments de l'ajuntament allò que li sembli que es pot fer amb els diners de la vila és com no fer res. Primer, perquè no sabem el que ha dit la gent i si l'ajuntament ho ha tingut en compte i en quin grau ho ha tingut en compte, i segon, perquè qualsevol persona pot proposar la barbaritat més grossa del món i perdre l'oportunitat així de fer una proposta realment interessant perquè no hi ha un procediment objectiu i objectivable per a la participació ciutadana i que sigui conegut i aplicable per totes les parts. Hi manca, per posar un exemple, un mecanisme de retroalimentació, retroacció o feedback.

Bé, unes pinzellades així per sobre i de memòria, sense profunditzar massa, perquè si m'hi poso a fer-ho ja la cosa seria bastant més grossa. Ho deixem aquí, amb un prec dirigit a l'equip de govern de l'ajuntament: feu el que vulgueu i com vulgueu, desafortunadament la legislació vigent us ho permet, però no ens prengueu més el pèl amb falsos procediments disfressats de democràcia participativa.

Nou web institucional

Des d'aquest mitjà volem felicitar el regidor de comunicació per la bona feina que ha fet en redissenyar el web institucional del municipi de Vallromanes. És evident la millora en el disseny, la distribució i estructuració dels continguts.

Hem vist que hi ha un apartat exclusiu de notícies, això ens fa pensar que disposarà d'un històric de notícies, tan de bo que no ens equivoquem i que no passi com passava al web anterior on aquestes apareixien i desapareixien de manera arbitrària. És bo i pràctic per tothom que totes les notícies quedin guardades al web de manera permanent per poder ser consultades posteriorment si cal.

Hem observat també que cada apartat apunta a la bústia de suggeriments, la qual cosa ens sembla molt pràctica. Tanmateix ens hagués agradat que hi existís un apartat on les persones poguessin escriure articles d'opinió, etc. o un fòrum (on els usuaris s'haguessin d'identificar obrint un compte per evitar anònims) i que l'única eina interactiva no sigui només una adreça de correu electrònic on els ciutadans puguin enviar els seus suggeriments, les seves propostes, les seves queixes, etc., que no sabem si són tingudes en compte; malgrat que no dubtem de la bona fe dels nostres representats esperant que, a partir d'ara per fi Sí que seran escoltades.

En aquest sentit i redundant en aquesta idea, ens hauria semblat un gran pas endavant, i així ho esperàvem, que el web de l'ajuntament fos també un lloc d'intercanvi d'idees i de comunicació democràtic on la gent pogués expressar lliurement les seves opinions, les seves propostes, els seus dubtes, les seves queixes, etc. Aquestes experiències han estat implantades en no pocs webs de diversos ajuntaments, incloent-hi el lloc web que va portar a terme MxV-Esquerra durant el poc temps que li van deixar estar al govern municipal.

No ens hem pogut mirar encara a fons el nou web institucional, per la qual cosa ara no en farem una descripció detallada, ni propostes de millora. Esperem si més no, que aquesta pàgina sigui només el començament d'un web que inclourà properament més eines de participació ciutadana, entre d'altres coses, i ens acomiadem felicitant de nou el regidor de comunicació per la feina feta.

El joc de les diferències

Segur que haureu jugat més d'una vegada, si més no a la vostra infantesa, al joc de buscar les diferències entre dues imatges gairebé iguals. Avui us proposo que ho feu de nou. Us posaré dues imatges que podreu observar i, si ben bé no són iguals, tenen una semblança en comú: són dues captures de pantalla d'una pàgina de cada del web institucional de dos ajuntaments catalans.

D'aquesta manera, les diferències que heu de trobar estan relacionades amb la manera d'entendre la participació ciutadana i, en conseqüència la democràcia, per part de dos governs locals; un és el de Vallromanes i un altre el de Sitges. Aquest "joc" us el proposo en relació al meu escrit anterior. Endavant, a veure si sou capaços, doncs, de trobar les diferències:

Imatge 1. Notícia de l'Ajuntament de Sitges (clica a sobre de la imatge per engrandir-la):



Imatge 2. Forma de participació ciutadana que proposa el web de l'Ajuntament de Vallromanes (clica sobre la imatge per engrandir-la):

Nou ple extraordinari que hauria de ser ordinari

Un altre ple extraordinari, i nosaltres ens preguntem com sempre: Per quin motiu és extraordinari i no ordinari? Sobre quines argumentacions es basa l'equip de govern de l'Ajuntament perquè sigui ordinari? Per què el poble no pot intervenir en uns assumptes que li afecten tan directament? El fet que una reunió d'un òrgan de govern sigui ordinària o extraordinària el fixa la presidència de l'òrgan. El fet que el poble pugui intervenir o no en una reunió de caràcter extraordinari és responsabilitat de les normatives que aprova aquest òrgan. És evident que això afecta plenament al valor que se li dóna a la participació dels ciutadans en els afers que els afecta.

Sabem que en una democràcia la sobirania correspon als ciutadans. El valor que els nostres representants donen al fet que els ciutadans puguin disposar de major o menor participació en els assumptes que els afecten està directament lligat, sens dubte, al sentit que de la democràcia tenen aquests representants elegits pel poble i, per tant, al que es deuen en tots els sentits. Sabem que hi ha diverses opcions polítiques i que no totes donen el mateix valor al concepte de democràcia, i, per derivació, al fet que la gent pugui participar més o menys dels assumptes que els concerneix. La manera d'elaborar un POUM és una demostració. La manera de convocar els plens és una altra.

Sabem que a Cardedeu i a Sitges, per posar dos exemples concrets, el POUM es va fer conjuntament amb l'assemblea del poble amb la qual l'ajuntament participava directament. No tots els partits polítics apliquen per igual la democràcia i el deure que tenen cap a la gent que, amb els seus vots, els ha donat l'oportunitat de poder presidir el govern municipal. Que cadascú tregui les conclusions que cregui més oportunes. És lamentable que cada vegada haguem de repetir les mateixes coses.

• MxV-Esquerra ens ha fet arribar la següent informació:

Ple extraordinari

per aprovar la modificació d’ordenances fiscals (impostos i taxes)

i l’increment de tarifes de subministrament d’aigua.

Demà dimarts 30 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre a la sala de plens

_____________________________________

Informació enviada per

Què és el que el silenci ens està dient? (i el POUM continua...), ui!, i més coses...

Ho faig saber des del principi, aquest article serà llarg, però sota el meu judici prou sucós. Així que us animo a que tingueu paciència i us ho llegiu amb deteniment de principi a fi.

Des de l'assemblea que per a tot el poble va dur a terme MxV-Esquerra, m'atreviria a dir que no hem tornat a saber res més del que passa, a part dels gentilicis (també aquí), del tema de la rotonda, de la pàgina de Viquipèdia i de Wikipedia sobre Vallromanes, de les fotos de la Festa Major aportades majoritàriament per Víctor Pàmies, de les fotos de la 4a. pedalada de muntanya aportades per Josep Maria García i de les fotos del Centre Excursionista. Poca cosa més. Per cert a la franja dreta d'aquesta pàgina on estan els enllaços, a l'apartat d'Altres pàgines sobre Vallromanes, ja hi trobareu permanentment l'enllaç a les fotografies que va duent a terme el Centre Excursionista junt a l'enllaç que hi figura de fa temps del grup de fotografies sobre Vallromanes.

Ens agradaria que aquesta associació compartís les seves fotos dins la pàgina de fotografies de Vallromanes. En aquest sentit, us comuniquem que els hem fet arribar la invitació corresponent però de moment no han mogut cap fitxa. També volem fer públic que el Sr. Antoni Ibáñez era membre del grup de fotografies de Vallromanes i va ser esborrat per error; això que estàs fent coses en el panell d'administració i cliques sobre un botó sense adonar-te'n. Immediatament li vam fer arribar de nou la invitació, disculpant-nos d'haver-lo esborrat accidentalment i convidant-lo, com ja hem fet d'altres vegades, a que publiqui, d'entre les seves fotografies, les que ell cregui adients al grup de Vallromanes, ja siguin aquestes de paisatges, d'actes organitzats al poble, entre d'altres per CiU, de persones, de denúncia política i/o social, etc., pel motiu que té bones fotografies i la seva aportació seria, per suposat, molt bon rebuda al grup com seria la de qualsevol persona que vulgui i pugui aportar també el seu material fotogràfic sobre Vallromanes, la seva gent, la seva història i sobre allò que cregui convenient per tal d'anar duent a terme aquest arxiu fotogràfic de la nostra vila. Però tampoc el Sr. Ibáñez ha contestat a la nova invitació.

Poques informacions i gairebé totes provenen de la pagina de CiU. Què dimonis li passa a aquest poble que es va deteriorant per moments?, no sols pel que fa a la qualitat de la seva infraestructura viària (hi ha carrers per on és impossible ja gairebé passar amb un cotxe que t'hagi costat de 30.000 € cap a endavant, que són la majoria en aquest poble, llevat dels 'tot terreny'). Vegeu aquest carrer del darrera de l'Escola Tres Pins i que obliga a passar en un sentit o en un altre a tots els pares i que té unes esquerdes i uns forats monumentals. Si us plau, quan s'arreglaran aquests carrers? Potser amb els diners de la Diputació? Ja no dic res del meu que des de les darreres pluges sembla un barranc, de ben segur que em preocupo més de l'interès general que no pas del meu propi, malgrat que també els meus veïns i jo -que paguem els mateixos impostos proporcionalment que la resta de vallromanesos, vallromanins i vallromanencs- tenim un carrer -que segons totes les informacions pertany al casc urbà- i no només és de terra sinó que és allò de més lamentable. Però bé, a part de les necessitats o interessos purament individuals i veïnals més propers, tenim el dret i l'obligació tots de vetllar per l'interès general del poble, del poble en el seu conjunt, del poble en les dues accepcions del terme.

La pàgina d'iVall ha despertat de la seva letargia per a donar-nos notícies, molt bé, ja era hora; agraïm, si més no, aquest esforç, amb fotografies incloses (no parlarem de la seva qualitat fotogràfica per si de cas... :-) ). Bé, esperem que hi continuïn informant, i que no es tracti pas d'un fet puntual.

ICV també ha parlat i ho ha fet per recordar-nos que han convidat a MxV-Esquerra a portar accions conjuntes (una aliança) contra l'aprovació definitiva del POUM. (Recordeu que, en tot cas, aquest POUM resta pendent de passar pel Ple de l'Ajuntament, o sigui, quan s'hagin complert els requeriments de la Generalitat, haurà de ser votat de nou per tots els regidors del consistori, digues-li "verificat", però tots i cadascú dels regidors hauran d'aixecar el dit -en un sentit o en un altre- al Ple per verificar-lo o no, quina diferència hi ha entre aprovar o no aprovar i verificar o no verificar? Doncs, així caldrà que els regidors de l'oposició diguin la seva i que tots els regidors de l'equip de govern hi siguin i a més tots tinguin la mateixa posició al respecte, cosa que imaginem que serà així, tanmateix... Llavors el POUM "està aprovat" però "no és vàlid" (no es pot executar), és que "sí però no" fins que no s'hi compleixen una molt llarga sèrie de condicions (al final d'aquest article us podeu descarregar el dictamen) i que desprès sigui verificat pel Ple. Els polítics són la repera, com es pot dir que ja està feta una cosa que s'ha de rectificar i desprès s'ha de passar de nou a votació i ha d'acabar revisant-lo de nou aquell organisme que políticament expressa que està aprovada tal cosa. Que m'ho expliquin!)

Bé, la qüestió és que, a hores d'ara, no sabem si MxV-Esquerra ha acceptat la invitació d'ICV o no i que en pensen fer. Lamentablement, haig de dir que, des de fa massa dies ja, pràcticament totes les pàgines web -menys la de CiU, i ara iVall que desperta del silenci, però per parlar-nos de coses no de massa transcendència a la vista del que hi ha- totes les pàgines, siguin o no blocs, resten mudes davant de temes molt importants, i això, a nosaltres particularment no ens agrada ni gens ni mica. Què és el que en està dient aquest silenci que potser parla per si mateix?

En aquest poble hi ha sis partits: CiU, ICV, iVall, MxV-Esquerra, PSC i PP, aquest darrer ja no té ni pàgina web, ni sabem si el formen les mateixes persones que figuraven a la llista o no; massa però massa poca informació en una societat democràtica on hom espera que el poble que hauria de decidir, si més no que estigui informat. Hi ha sis partits, d'aquests, dos són al govern municipal (CiU, iVall), un és a l'oposició (MxV-Esquerra), però la resta també continuen sent partits polítics del poble i per al poble (no?), tots van tenir els seus votants en major o menor nombre però s'hi deuen com a mínim als seus votants i tenen el dret i l'obligació de seguir fent coses pel poble malgrat no estiguin formant part del consistori.

Si estem a una democràcia representativa, tots els partits representen a una part de la població. Llavors per quin motiu el consistori no els té pas en compte? Els consulta alguna vegada? Per què no tenen un espai a la revista La Pinya on puguin expressar la seva opinió des d'un mitjà oficial? Per què no potser també un espai a Ràdio Vallromanes per tots els partits polítics? Si més no, per què no es fan debats a Ràdio Vallromanes -la ràdio de tots- amb la participació de totes les forces polítiques? Per què no es fa un ús d'informació oberta de tots aquest mitjans municipals perquè el poble estigui informat i, a més, aquest mitjans puguin promocionar-se i ser un exemple de participació i intercomunicació entre tota la població i per a tota la població? Per què dimonis no es dinamitzen aquests mitjans? Que la gent els pugui sentir com a seus, que despertin interès en la població, que siguin plurals, oberts i participatius.

En conclusió, totes les persones de Vallromanes tenen el dret, si més no, de participar en tots els processos polítics, urbanístics, etc. que els afecten. En aquest sentit, tots els partits polítics, que representen a persones i que estan també format per persones tenen el dret, i potser l'obligació, de participar en tots aquests processos. I tenen el dret, i potser l'obligació, de fer aliances en allò en que coincideixin per a fer més força en pos del bé de l'interès públic. No és bo que cap partit actuï de manera aïllada sinó és que ho fa amb pretensions electoralistes. No és bo actuar sol, l'experiència és una gran mestra, i l'experiència ens ho demostra. Cal fer aliances ni que siguin puntuals, en aspectes concrets, perquè la unió fa la força. Ja no comptem amb el PSC, perquè a hores d'ara ja no sabem ni qui són ni que pensen, no s'han comunicat amb la població des d'abans de les eleccions si no recordo malament, com a mínim la seva pàgina i la pàgina de la candidata resten mudes in aeternum. També ha desaparegut com ja hem dit la pàgina web del PP, tampoc apareix a les bústies cap informació d'aquest partit. No fan assemblees per al poble. Cap dels partits, llevat del grup MxV-Esquerra no fan assemblees, no informen a la població, no compten ni amb la nostra opinió, i això que només som poc més de 2000 habitants. Però ara hi ha un repte pendent, un repte prou important que representa quelcom d'extrema importància per al poble i la seva gent, i és saber que es farà amb aquest POUM que "està aprovat però que s'ha de rectificar i que desprès s'ha de verificar per tots els regidors del consistori i que, finalment, l'organisme que pretén dir que està aprovat -malgrat tot el que encara s'hi ha de refer- haurà de donar-li el vistiplau final".

Aquest és un gran repte, sens dubte, una part molt important de la població -ICV assegura que la major part- estem en contra d'aquest POUM, si més no, en contra d'una gran o petita part del seu articulat. Llavors caldrà fer alguna cosa al respecte. Les coses no són mai definitives i poden ésser objecte de recusació i de recurs. I la democràcia permet totes les formes d'acció directa per part del grup de ciutadans per a no admetre ser subjecte a una norma que hom creu que no és pas justa, correcta o adequada. La democràcia també permet que els partits polítics i d'altres organismes, institucions, etc., des de l'oposició o no, portin a terme totes les formes d'actuació pertinents per modificar, aturar o recórrer qualsevol acord de les institucions governamentals.

Per finalitzar, llavors, i després de totes aquestes argumentacions, demanem a tots els partits polítics que creuen que aquest POUM no ha satisfet la suficient participació ciutadana i/o que creuen que aquest POUM no és bo per la nostra vila, o que és millorable, etc., que facin totes les aliances possibles i necessàries per unir esforços amb la vista posada en el bé del poble i lluny de partidismes aïllants que minven sempre la força. Unió per ser més forts, amb participació del poble i, especialment, tenint al poble informat. Tal cosa no està passant ara mateix. Nosaltres tenim la confiança dipositada en MxV-Esquerra i en els altres partits que poden fer oposició des de dins o des de fora del consistori, i nosaltres volem respostes i volem saber què podem fer i de què manera hi podem participar.

'Crònica d'una passejada anunciada'

Mitjançat un correu electrònic a la nostra adreça el Centre Excursionista de Vallromanes ens assabenta que ja podeu consultar el reportatge sobre la 2a. passejada a Vallromanes, en el qual n'hi trobareu un reportatge fotogràfic també.

Enviat per Centre Excursionista de Vallromanes, 21 d'octubre de 2007
La fotografia, la qual ha estat afegida per l'administrador d'aquest bloc, pertany al Centre Excursionista

A més, us fem saber que aquesta associació ha obert una pàgina a Flickr on podreu veure totes les fotografies de les activitats que han anat duent a terme.

Vallromanencs, vallromanesos i/o vallromanins

Quan jo vaig arribar a viure a Vallromanes, li preguntava a la gent gran que coneixia i que, o bé havien estat vivint sempre a la vila, o bé venien a estiuejar des de molt petits, quina era la manera de dir-se de les persones de Vallromanes, si vallromanesos o vallromanencs que són les dues accepcions que a mi em sonaven com a possibles. Aquesta pregunta també la vaig dirigir a persones de l'ajuntament. De totes elles, no hi vaig trobar cap que sabés donar-me una resposta. Anys després, crec que va ser el dia de la inauguració del Casal, vaig sentir dir a l'alcaldessa en el seu discurs vallromanins tot referint-se als habitants de Vallromanes. No us ho puc assegurar del cert, però gairebé estic del tot segur que va ser la primera vegada que vaig sentir tal denominació a la meva vida. Sincerament a mi el mot (gentilici, en aquest cas) em va semblar lleig, potser perquè mai no l'havia sentit (i al meu cap ja s'havia quedat el gentilici vallromanenc, que confesso obertament que és el meu preferit) o, tal vegada, perquè el relacionava amb el gentilici de Barcelona que, com sabeu, és barceloní, el qual em sembla bastant cursi.

A mi espontàniament se m'avenia com a més lògic el gentilici vallromanès, o bé, en tot cas, vallromanenc, especialment per una raó, en aquell moment, per mi evident:

Si ens fixem en el gentilicis vallromanès i vallromanenc veurem que conserven una semblança més gran amb el topònim Vallromanes que el gentilici vallromaní. Vallromanès conté exactament les mateixes lletres i vallromanenc només canvia la "s" final pel parell "nc". Vallromaní, però, sofreix una transformació més acusada al perdre'n totes les dues darreres del topònim, les lletres "e" i "s", que passen a ser substituïdes per "í". Aquesta raó, que no disposa de cap cientificitat lingüística, és una de les que em va fer suposar que als habitants de Vallromanes no se'ls podia dir tal cosa com vallromanins. Evidentment és un raonament i una opinió personals i que, per aquest motiu, té més un caràcter anecdòtic que no pas una altra cosa. També és cert que a d'altres municipis i contrades el topònim i el gentilici no tenen res a veure entre ells des d'un punt de vista gramatical, sinó que les arrels del gentilici han d'anar a ser buscades a temps remots. Per exemple: ilerdense que ve de l'antiga Ilerda però que avui dia s'anomena Lleida, per a referir-se als lleidatans, o, més rocambolesc encara, egarenc o egarense tot just per a referir-se als terrassencs per l'antiga denominació de Terrassa que era Ègara.

Ja quan estava acostumat a que m'haguessin batejat com a vallromaní, i quan vaig començar a buscar enllaços sobre Vallromanes per dur a terme el bloc Espai Vallromanes -el qual esteu llegint en aquest moment- em trobo amb la pàgina sobre Vallromanes a Viquipèdia i llegint-la vaig veure que el gentilici que hi apareixia era vallromanès/vallromanesa. Ara ja no em sonava bé aquest perquè ara jo ja era un vallromaní. Pel fet que la pàgina estava molt incompleta i la informació no s'hi havia renovat des de feia molts anys, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig rectificar el gentilici, posant-hi vallromaní/vallromanina. Gairebé immediatament m'escriu un administrador de Viquipèdia dient-me que aquest gentilici era incorrecte perquè a totes les fonts oficials apareixia el gentilici vallromanès. Jo li vaig argumentar en base a l'ús que s'havia fet de "vallromaní" des de pàgines d'internet d'escriptors de Vallromanes, de partits polítics, etc., i fent-li saber que el mateix lingüista i veí nostre Víctor Pàmies s'havia sorprès quan cercant informació sobre la nostra vila s'havia trobat amb un text que denominava "vallromanesos" als habitants de Vallromanes, i que, fruit d'això ell va comentar que faria les recerques pertinents per a descobrir el gentilici correcte. De manera "preventiva" vam posar a la Viquipèdia totes dues accepcions com a vàlides fins que Víctor Pàmies acabés la seva recerca, malgrat que l'administrador de Viquipèdia que vigila, entre d'altres, la pàgina de Vallromanes, no ho veia massa clar, tenint en compte que ells sempre es basen en argumentacions sòlides i/o en fonts oficials o fidedignes. Uns dies després li pregunto a Víctor Pàmies sobre el tema i em contesta que Sergi Santjoan, un altre lingüista i escriptor del poble havia argumentat en un dels seus llibres el gentilici vallromanès com el correcte i que així ho havia comunicat a Xavi Moya de l'ajuntament. Això el poso en coneixement de l'administrador de Viquipèdia i passo a esborrar-hi vallromaní.

Però mentrestant, Víctor Pàmies s'havia dirigit a l'Institut d'Estudis Catalans perquè s'hi pronunciessin perquè l'escriptor Toni Ibáñez insistia en que a ell li semblava que el gentilici havia de ser vallromaní. Al final, resulta que des de l'Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans li contesten a Víctor Pàmies que tots dos gentilicis són des d'un punt de vista gramatical correctes i que poden ser utilitzats i conviure ambdós perfectament. O sigui que podem dir-nos, segons aquest organisme, vallromanins o a vallromanesos, indistintament, en referir-nos a nosaltres mateixos com a vilatans de Vallromanes. La cosa no acaba aquí, sembla ser pel que diu Víctor Pàmies que Toni Ibáñez al programa Capvespre de Ràdio Vallromanes ha parlat del tema i que Joan Andreu, marit de l'alcaldessa, ha manifestat que vallromanès era el que li sonava com a gentilici de Vallromanes. Però vet aquí que, que quan anava cap a la ràdio, Toni Ibáñez s'ha topat amb una persona gran del poble que deia que vallromanenc era el gentilici dels habitants de Vallromanes.

Arribats a aquest punt, a mi particularment em sembla que ja dóna igual que ens diguem vallromanins, vallromanesos o vallromanencs. Tenint en compte que gramaticalment totes tres accepcions són del tot correctes, i tenint en compte que serà molt difícil trobar una font fidedigna per esclarir el tema, crec que cadascú és lliure d'utilitzar la denominació que li vingui en gana i que totes poden conviure-hi, de la mateixa manera que hi conviuen ilerdenses i lleidatans o egarencs, egarenses i terrassencs. Si al final ha de quedar un gentilici en concret que sigui el que marqui la tradició oral al llarg de les dècades o els segles venidors, sempre i quan no sigui imposat des de les "altes esferes" a base de bombardejar-nos des dels mitjans oficials d'informació de la vila.

I, ja, per acabar, us proposo un joc: obriré una nova enquesta per tal que cadascú marqui el gentilici que li sembli més apropiat o li agradi més. Si bé és cert que aquesta enquesta no servirà de res més que de cosa anecdòtica potser pot gaudir, si més no, d'un caràcter lúdic. L'enquesta la trobareu en aquesta pàgina a la part superior de la banda dreta. Vinga, a contestar-hi.

Fotografia: Plaça de l'Església. Jordi Gomara, Vallromanes, 18 d'abril de 2007 a les 19:45 h.

Sobre la 4a. pedalada de muntanya de Trinxacadenes, sobre l'arxiu de fotografies de Vallromanes i sobre Viquipèdia

Espai Vallromanes va nàixer amb l'idea de ser un mitjà d'informació, de reflexió, d'opinió, de denúncia, etc., volent posar-se a la disposició de tots els vilatans, en el sentit que qualsevol persona que vulgui pot fer-nos arribar, a través del nostre correu electrònic, una opinió, una informació, una reflexió, una proposta, un suggeriment, etc. per ser publicat aquí, independentment de la seva ideologia política o creences, sigui del partit que sigui, sigui ciutadà "d'a peu" o tingui algun càrrec a l'ajuntament (com pot ser per exemple una regidora o un regidor o la mateixa alcaldessa), sigui de l'oposició, escrigui en català o en castellà, etc. Volem dir que aquesta pàgina està a disposició de qualsevol vallromanès i vallromanesa que necessiti manifestar i fer públic allò que cregui convenient dintre d'unes certes premisses de sentit comú que són exposades en aquest "Avís legal" .

• Un dels objectius d'Espai Vallromanes, era i és també col·laborar amb les entitats del poble i ajudar-les a difondre les activitats que duen a terme, sempre que aquestes entitats siguin no lucratives; no informem d'empreses privades ni de les seves activitats, no perquè hi estem en contra, sinó perquè no és el nostre objectiu. Per això volem tornar a insistir a les entitats i/o associacions de Vallromanes que encara no ho fan, que ens enviïn un correu electrònic fent-nos saber amb la màxima antelació possible les activitats que tenen pensat dur a terme cada vegada per a fer la màxima difusió per tal que aquesta informació pugui arribar al major nombre de vallromanesos i persones d'altres pobles i ciutats. Espai Vallromanes està en xarxa amb altres mitjans de difusió, tant a nivell nacional, estatal, com, fins i tot internacional. La qual cosa vol dir que les informacions publicades a Espai Vallromanes poden tenir un ampli ressò a través d'internet.

En aquest sentit, nosaltres vam informar de la celebració de la 4a. pedalada de muntanya organitzada per BTT Trinxacadenes de Vallromanes. Diverses persones han deixat missatges sobre l'esdeveniment a Espai Vallromanes. Per tal que aquesta informació pugui arribar als membres de BTT Trinxacadenes i a totes les persones que vulguin, aquí trobareu els diferents missatges. Jo mateix m'he pres la molèstia de contestar a alguna informació que se m'hi ha requerit.

• Un dels objectius de l'administrador d'Espai Vallromanes ha estat el de posar al dia i ampliar la informació sobre Vallromanes a Wikipedia (en castellà) i a Viquipèdia (en català), en aquest sentit us informo que estem treballant en l'elaboració d'aquestes pàgines amb d'altres col·laboradors d'aquestes enciclopèdies, i aprofitem per a encoratjar a totes aquelles persones que tinguin més informacions del municipi, ja sigui d'àmbit geogràfic, històric, sociopolític, etc., que hi col·laborin a millorar les pàgines o ens faci arribar la informació per tal que nosaltres la hi puguem posar. Crec que és important que treballem de manera altruista pel nostre poble en tot allò que puguem pel nostre bé comú. També preguem que les persones que tinguin prou coneixement de l'anglès, del francès o de qualsevol altra llengua, que ens ajudin a poder traduir i posar al dia la informació que del municipi hi ha en altres idiomes.

• Un altre dels objectius era crear un arxiu fotogràfic de Vallromanes, el qual ja funciona des de fa un temps a la pàgina de Flickr, i en el qual tenim a 5 membres col·laboradors que generalment aportem les nostres fotografies. També volem encoratjar a totes aquelles persones que tinguin material fotogràfic sobre Vallromanes i sobre els seus habitants que es facin membres de Flickr (és gratuït fins a 200 fotos) i així puguin col·laborar a fer més gran i més divers aquest arxiu fotogràfic. Tinc pendent de parlar amb l'associació Amics de la Fotografia de Vallromanes, de la qual sóc membre fundador i secretari, per veure si és factible obrir un compte a nom de l'associació per tal que aquesta pugui ampliar l'arxiu amb totes les fotografies de les que disposem que són una quantitat immensa.

• I, per acabar, i en espera del reportatge que han fet diversos membres d'Amics de la Fotografia de la 4a. pedalada de muntanya, us convido a visitar el reportatge que d'aquesta ha dut a terme el nostre veí Josep María García que ha penjat al Mural de Vallromanes de Flickr, el qual també ha penjat fotografies sobre l'acte del dia 11 de setembre a Vallromanes. També hi trobareu fotografies sobre la Festa Major de Vallromanes preses per Víctor Pàmies. Jo també estic pendent d'anar aportant tot el material fotogràfic del que disposo sobre la Festa Major, etc., però de moment hi trobareu moltes fotografies molt interessants dels nostres veïns. També hi ha fotografies de persones que no són membres del Mural de Vallromanes, o que no viuen a la nostra vila, però que han estat al nostre poble en alguna ocasió i hi han deixat també els seus treballs.

La desesperació del anònims

Us envio una captura de pantalla de Google perquè veieu d'on prové la desesperació i la ràbia dels anònims que, emparats en la foscor, equivalent a la foscor de la seva ment, es dediquen a insultar a tort i a dret per tots els blocs del poble.

Veieu la següent imatge, jo escric Vallromanes en la pàgina de cerca de Google i, a continuació, podeu comprovar quines són les 8 pàgines web més llegides sobre Vallromanes. (8 perquè no m'hi caben més, a la pantalla). Ull! que desprès ve la d'iVall, suposo que es deu a la fòrmula: tants votants, tantes lectures. Primer els de MxV-Esquerra i els seus simpatitzants, desprès iVall i, bastant molt més endarrere, CiU-Vallromanes. Quan més a dalt, o sigui, quan més al principi, més buscats i més visitats, evidentment.

Quin serà el motiu? per què la gent s'adreça a aquestes pàgines i no a la de CiU per exemple quan busca informació?

Serà per una qüestió de credibilitat?, o perquè els resultats a les eleccions municipals ja van demostrar la diferència brutal i en molt progressiu augment que separava, i de fet, separa els votants de MxV-Esquerra, que, evidentment augmenten en nombre en contraposició a la davallada tan brutal al mateix temps que va tenir CiU també en nombre de votants?, que al final es va quedar com l'última força, amb diferència, de les que van aconseguir regidors. Bé, en tot cas, el resultat a les urnes també està lligat a una qüestió de credibilitat, no ens enganyem pas; especialment en un poble tan petit on tots, més o menys, ens coneixem.

Però és que no es conformen ni tan sols en tenir el poder a l'ajuntament, a sobre tenen els covards que, a l'ombra, els fan el joc brut.

Veieu, a continuació (recordeu clicar sobre la imatge per engrandir-la):



Podeu provar vosaltres mateixos clicant sobre el següent enllaç perquè veieu que no us enganyo pas:

http://www.google.es/search?q=vallromanes&ie=utf-8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-a

I si no, poseu Vallromanes en el cercador de Google i proveu-ho sense més. Clar, evidentment, estem a Catalunya i aquí s'hi parlen dos idiomes, preferentment a més a més, en aquest poble, el català. Així que, perquè la cerca us doni aquest resultat heu de posar les preferències de cerca en català o en català i castellà al mateix temps, del contrari, sent un poble on la cosa immobiliària no hi ha qui la pari, d'entre les primeres pàgines us sortirien unes quantes immobiliàries que, aquestes que van més per la pela que per qualsevol altra qüestió, tenen les seves pàgines generalment en castellà i no pas en català.

Passejada per Vallromanes i visitada guiada al Castell de Sant Miquel

A continuació us informem de dues excursions que es faran al nostre poble properament, una organitzada pel Centre Excursionista de Vallromanes i una altra per la Xarxa de Parcs Naturals (Parc de la Serralada Litoral)

• El Centre Excursionista de Vallromanes ens envia la següent informació:
  

Propera sortida: 2a. passejada per Vallromanes

Diumenge 21 d'Octubre 9 h. Plaça de l'Església

Itinerari: Golf - Font de Can Vilardell- Castell de Sant Miquel - Poblat ibèric - Font de Can Gurri - Dolmen del Collet d'en Gurri - Font de Cera - Paradolmen d'en Boter - Coll de Clau - Vallromanes

Cal portar l'esmorzar i aigua per beure. Tornarem a Vallromanes al migdia.

Més informació: Centre Excursionista de Vallromanes

• També us informen que el dia 28 d'octubre hi haurà una visita guiada al Castell de Vallromanes organitzada per la Xarxa de Parcs Naturals. Cal inscripció prèvia però l'activitat és gratuïta:

Parc de la Serralada Litoral

Itinerari guiat: Coneguem el Castell de Sant Miquel

28/10/2007

Horari :		9.30h del matí davant l'ajuntament de Vallromanes
Lloc :		Castell de Sant Miquel
Població		Vallromanes
Organitzador:		Parc de la Serralada Litoral amb la col.laboració d'Ursus
Telèfon:		656 903 642
A/e:		p.slitoral@diba.cat
Accés:		Gratuït
Tipus públic:		General
Descripció activitat:		El castell de Sant Miquel té els orígens a l'any 1109. Fou un punt de referència en el període medieval de les poblacions del seu voltant: Montornès del Vallès, Vallromanes, Alella i altres. La sortida ens permetrà descobrir la seva història i les restes que estan amagades per la frondosa vegetació del turó.
Requisits activitat:		Places limitades. Cal inscripció prèvia al punt d'informació Can Boquet (Vilassar de Dalt). Caps de setmana i festius de 10 a 14.30h
Fitxer adjunt:		http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/fitxers/p06d016.pdf
+ informació:		http://www.diba.cat/parcsn/

AGENDA D'ACTIVITATS DEL PARC DE LA SERRALADA LITORAL

NOTÍCIES DEL PARC DE LA SERRALADA LITORAL