La pujada de vots de CiU a Vallromanes era de preveure. És evident que la Mariluz Muñoz al front de CiU al poble no té color respecte a temps pretèrits, i no ho dic de mal rotllo, que consti, però és que el carisma de la Mariluz no té res a veure amb èpoques passades. CiU ha fet molt bé de posar al front una persona com l'actual regidora de cultura que, d'entre totes les regidories del poble és on s'ha vist més la feina i el canvi més profund de tots, cal dir que algunes regidories ni sabríem dir si han existit perquè ni se'ls ha vist també cal dir-ho. La dinamització brutal del Casal, amb moltes activitats i molta feina al darrera, feina ben visible, era suficient motiu perquè això donés fruits. Podrem estar o no d'acord amb el tipus de moltes activitats que s'ha fet al Casal, podrem dir que algunes han estat una mica allunyades del poble (és cert que a vegades s'ha parlat que s'han fet activitats una mica 'elitistes', no ho dic jo, hi ha gent que n'ha parlat, jo no solc mentir i solc dir les coses de cara, veieu que sense tenir res a guanyar al final vaig donar la cara per ERC en un últim moment, perquè així ho creia de bona fe i amb tota la sinceritat, tenint en compte que ERC no és el meu partit, i ni tan sols pertanyo a cap partit) tanmateix el que és cert i ha estat reconegut fins i tot des de l'oposició més d'una vegada és que la Mariluz Muñoz s'ho ha currat de valent, per mandra i per manca de ganes i empeny no haurà estat, no. Cal reconèixer-li la feina feta.
iVall sí que té un problema, que la persona que dóna la cara és diferent a la persona que hi mana i això és el que no em fa el pes a mi ni a molta gent i això no sembla pas massa lògic, perquè la Lurdes és una persona també amb el seu carisma, i no hem ocultat mai que ens desperta certa simpatia com a persona i veïna (bé va ser una de les primeres persones del poble que ens va brindar la seva amistat quan hi vam arribar, però que no estem d'acord molt sovint amb les seves polítiques no ho amaguem, però és bastant lògic) i més propera a la gent que les alcaldies que hem tingut en èpoques passades però molt sospitem que moltes vegades es troba lligada de mans, malgrat que es pugui dir que no és així. I perquè sospitem que el tema urbanístic, tal vegada el tema més preocupant de Vallromanes, no depèn d'ella directament. Així com CiU ha tingut un rentat de cara més que profund, no ha estat el cas d'iVall. Molt em dóna per sospitar que moltíssima gent del poble atribueix molt del pes del partit a l'actual alcaldessa, cosa que no és així, i no és pas d'estranyar que si ha guanyat alguns vots ha estat precisament per aquest aspecte. No oblidem tampoc la classe socioeconòmica de molts habitants de Vallromanes que es troben molt bé representats segurament en aquest partit. En tot cas, felicitats a la Lurdes també.
El càstig l'ha rebut Esquerra i segurament ha estat perquè en quatre anys ha passat de ser el partit del poble, tipus CUP, amb assemblees i un programa consensuat amb els veïns a fer-ho tot a porta tancada i oblidar certs aspectes que en les eleccions anteriors li havien donat molt vots. Tanmateix era l'oportunitat de canvi més que mai, especialment veient la pujada vertiginosa d'ICV, partit amb el que podrien haver pactat i portar un nou aire al poble (a nosaltres no ens agraden les majories absulutes, a més a més) i no em penedeixo del que vaig dir, mireu jo vaig donar la cara per ERC perquè era el que pensava i haig de ser-hi conseqüent; mireu ningú no ens havia promès res perquè ni tan sols hem volgut estar mai a les llistes de cap partit i us confesso que Esquerra i ICV ho van provar en les anteriors eleccions però els vam dir que no, i que no ho neguin perquè és veritat, i en el cas d'ICV ens hi han insistit més d'una vegada, que un no es dedicarà mai a la política en aquest poble perquè no vol fer-ho, perquè un no creu en els partits polítics, d'acord? Ara, és evident que un té les seves preferències polítiques i que jo seré d'esquerres fins que la palmi, OK? I que Esquerra ha estat sempre el partit pel qual un ha sentit predilecció al poble i de moment així és. Que si es presenta la CUP podria canviar d'opinió, doncs d'acord, és ben possible, però també depèn de les persones que vagin a la llista.
Als que felicitem de veres són als companys d'ICV que, amb una feina callada, de formigueta, amb moltes hores de treball d'amagat, sense recursos, amb una capacitat més minvada per poder-se fer visibles han fet una pujada vertiginosa, tan de bo que la seva aparició en el panorama polític del consistori serveixi per alguna cosa, malgrat que sabem que les coses no es fan per consens sinó a base de passar el rodet, les decisions es prenen per votacions dels regidors, i, en aquest aspecte, els números no han canviat pas, l'experiència i la lògica política em diu que continuaran sent 6 i 5 regidors.
En fi, perdoneu les incorreccions que puguin haver-hi a un escrit elaborat a aquestes hores. Salut a tothom
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcaldia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcaldia. Mostrar tots els missatges
23 de maig 2011
13 d’abr. 2008
Retirem la denúncia per l'assassinat del nostre gos Balú
Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.
Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.
Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.
L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?
L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.
Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.
Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.
Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.
La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.
Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.
Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.
Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.
Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.
Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.
L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?
L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.
Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.
Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.
Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.
La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.
Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.
Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.
Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.
19 de gen. 2008
Cabot dimissió
En el darrer Ple del 17 de gener, David Ricart va demanar la dimissió de l’Alcaldessa per aquests motius:
-És responsable de la crispació política que es viu a Vallromanes, perquè vulnera sistemàticament els nostres drets democràtics més elementals. No incorpora les nostres propostes al Ple. Irregularitat que hem denunciat al Síndic de Greuges.
-Ha fet un POUM d’esquena als ciutadans, un POUM aprovat gairebé amb nocturnitat, que no té res a veure amb el POUM inicial i amb canvis substancials respecte al POUM provisional, un text verificat amb mancances i amb errades, un POUM que ha decidit planificar un creixement determinat, un nou centre, i uns pisos al camp de futbol que no necessitem.
-Menteix, Va anunciar reiteradament que faria una assemblea ciutadana per informar dels canvis al POUM, ho va dir al sopar de festa major del 28 de setembre de l’any passat, al Ple del 4 d’octubre passat i a la premsa comarcal. Va dir que del POUM no hi havia res que amagar, perquè no ha fet l’assemblea? I perquè ha aprovat el text refós del POUM a les 8 del mati del passat dilluns?
-El poble no es pot refiar del que diu, perquè constantment incompleix la seva paraula. Sí, senyora alcaldessa, menteix. Amb l’assemblea que diu que farà, però també ens va mentir amb la necessitat de previsió d’un nou cementiri, ens ha mentit en un Ple negant que hagi rebut cent signatures de pares i mares demanant beques pel casal d’estiu, em va mentir ahir quan em va dir que no havia posat les nostres propostes a l’ordre del dia perquè havien arribat tard.
-No respon les instàncies, ni dels veïns ni del grup municipal
-Governa només per a una part de Vallromanes i en contra de l’altra part de Vallromanes.
-No ens deixa participar en els mitjans de comunicació que funcionen sense reglament i a les seves absolutes ordres.
-No creu en la democràcia. pensa que el que vostè fa i diu és el millor, i el que és pitjor: creu que no és discutible. Ens tracta com una mare enfadada que renya als seus fills, i no som els seus fills, ni tampoc som els seus súbdits.
-Ha demostrat la seva incompetència per a presidir aquest ajuntament, perquè amaga el fet tan greu que algú hagi disparat enmig del carrer amb una arma de foc matant el gos d’un veí. Perquè ha gastat diners públics per recórrer sentències que li feien complir els seus propis decrets per obrir el Camí d’Alella. Perquè té des de l’any 2005 un conveni de cessió de terrenys per a la nova torre de telecomunicacions, que la Generalitat està esperant i reclamant constantment, conveni que solucionarà els problemes de recepció de senyal de televisió que tenim al poble. En un poble on vostè creu que pot decidir quin canal hem de veure.
Perquè no dirigeix bé l’ajuntament d’un municipi que ja no té més places d’escola bressol ni previsió per solucionar aquest problema. Perquè no fa res per solucionar els greus problemes de serveis d'enllumenat, de clavegueram i d'asfaltat de les urbanitzacions.
Per tot això, plegui senyora Cabot, plegui, Vallromanes ho agrairà.
Enviat per Més per Vallromanes - Esquerra, Vallromanes, 18 de gener de 1008
_______________________________________________
Articles relacionats:
-És responsable de la crispació política que es viu a Vallromanes, perquè vulnera sistemàticament els nostres drets democràtics més elementals. No incorpora les nostres propostes al Ple. Irregularitat que hem denunciat al Síndic de Greuges.
-Ha fet un POUM d’esquena als ciutadans, un POUM aprovat gairebé amb nocturnitat, que no té res a veure amb el POUM inicial i amb canvis substancials respecte al POUM provisional, un text verificat amb mancances i amb errades, un POUM que ha decidit planificar un creixement determinat, un nou centre, i uns pisos al camp de futbol que no necessitem.
-Menteix, Va anunciar reiteradament que faria una assemblea ciutadana per informar dels canvis al POUM, ho va dir al sopar de festa major del 28 de setembre de l’any passat, al Ple del 4 d’octubre passat i a la premsa comarcal. Va dir que del POUM no hi havia res que amagar, perquè no ha fet l’assemblea? I perquè ha aprovat el text refós del POUM a les 8 del mati del passat dilluns?
-El poble no es pot refiar del que diu, perquè constantment incompleix la seva paraula. Sí, senyora alcaldessa, menteix. Amb l’assemblea que diu que farà, però també ens va mentir amb la necessitat de previsió d’un nou cementiri, ens ha mentit en un Ple negant que hagi rebut cent signatures de pares i mares demanant beques pel casal d’estiu, em va mentir ahir quan em va dir que no havia posat les nostres propostes a l’ordre del dia perquè havien arribat tard.
-No respon les instàncies, ni dels veïns ni del grup municipal
-Governa només per a una part de Vallromanes i en contra de l’altra part de Vallromanes.
-No ens deixa participar en els mitjans de comunicació que funcionen sense reglament i a les seves absolutes ordres.
-No creu en la democràcia. pensa que el que vostè fa i diu és el millor, i el que és pitjor: creu que no és discutible. Ens tracta com una mare enfadada que renya als seus fills, i no som els seus fills, ni tampoc som els seus súbdits.
-Ha demostrat la seva incompetència per a presidir aquest ajuntament, perquè amaga el fet tan greu que algú hagi disparat enmig del carrer amb una arma de foc matant el gos d’un veí. Perquè ha gastat diners públics per recórrer sentències que li feien complir els seus propis decrets per obrir el Camí d’Alella. Perquè té des de l’any 2005 un conveni de cessió de terrenys per a la nova torre de telecomunicacions, que la Generalitat està esperant i reclamant constantment, conveni que solucionarà els problemes de recepció de senyal de televisió que tenim al poble. En un poble on vostè creu que pot decidir quin canal hem de veure.
Perquè no dirigeix bé l’ajuntament d’un municipi que ja no té més places d’escola bressol ni previsió per solucionar aquest problema. Perquè no fa res per solucionar els greus problemes de serveis d'enllumenat, de clavegueram i d'asfaltat de les urbanitzacions.
Per tot això, plegui senyora Cabot, plegui, Vallromanes ho agrairà.
Enviat per Més per Vallromanes - Esquerra, Vallromanes, 18 de gener de 1008
_______________________________________________
Articles relacionats:
- MxV-Esquerra presenta denúncia al Síndic de Greuges per les convocatòries de plens de l'Ajuntament de Vallromanes
- Any nou, govern vell
- Hi ha un franctirador a Vallromanes (Actualitzat a 19 de gener de 2008)
11 de gen. 2008
MxV-Esquerra presenta denúncia al Síndic de Greuges per les convocatòries de plens de l'Ajuntament de Vallromanes
Hem denunciat al Síndic les convocatòries de plens de la Sra. Cabot
En el que portem de legislatura, juny del 2007, s’han convocat 6 plens, 4 d’extraordinaris i només dos d’ordinaris.
És la manera de gestionar l’Ajuntament que té la Sra. Cabot, en els plens ordinaris hi ha més debat i fins i tot pot participar el públic, però és sabut que això molesta a qui ens governa. És millor fer les coses quan més amagats millor.
Com s’entén sinó que el proper ple, també extraordinari, se celebri el proper dilluns 14 a les 8 del matí. És el segon cop que ens convoquen en aquesta hora. Des d’aquí manifestem el nostre rebuig i perplexitat per aquestes convocatòries tan poc habituals.
Per què tenim un ple a les 8 del matí? Com a càstig. El nostre grup va impugnar el passat dia 9 una convocatòria de ple perquè estava mal feta, l’Alcaldessa en un ple, extraordinari, havia anunciat que el següent seria el dia 17, però a última hora i per tal d’evitar que el preparéssim va canviar el dia i el va avançar al dia 10. El reglament de l’ajuntament no permet fer aquests canvis d’aquesta manera i per això la impugnació ha estat acceptada.
La senyora Cabot, com una mare enfadada fa matinar als seus fillets i ens convoca a les 8 del matí, per completar el càstig ens posa un altre ple per el proper dia 17.
Les convocatòries tan irregulars de la senyora Cabot les hem portat al Síndic de Greuges que de moment ha obert expedient per estudiar-les. L’expedient serà gruixut perquè cada dia tenim més arguments.
Esperem que arribi el seny al nostre ajuntament, esperem que un dia podem exercir el nostre paper com a oposició i pactar amb el govern allò que interessa a tothom i no qüestions de forma que no interessen a la gent però que a nosaltres no ens deixen treballar com les lleis reconeixen.
Francesc Masip
Regidor del grup municipal MésxVallromanes-Esquerra
(Text extret i corregit ortogràficament del bloc: POUM a Vallromanes)
En el que portem de legislatura, juny del 2007, s’han convocat 6 plens, 4 d’extraordinaris i només dos d’ordinaris.
És la manera de gestionar l’Ajuntament que té la Sra. Cabot, en els plens ordinaris hi ha més debat i fins i tot pot participar el públic, però és sabut que això molesta a qui ens governa. És millor fer les coses quan més amagats millor.
Com s’entén sinó que el proper ple, també extraordinari, se celebri el proper dilluns 14 a les 8 del matí. És el segon cop que ens convoquen en aquesta hora. Des d’aquí manifestem el nostre rebuig i perplexitat per aquestes convocatòries tan poc habituals.
Per què tenim un ple a les 8 del matí? Com a càstig. El nostre grup va impugnar el passat dia 9 una convocatòria de ple perquè estava mal feta, l’Alcaldessa en un ple, extraordinari, havia anunciat que el següent seria el dia 17, però a última hora i per tal d’evitar que el preparéssim va canviar el dia i el va avançar al dia 10. El reglament de l’ajuntament no permet fer aquests canvis d’aquesta manera i per això la impugnació ha estat acceptada.
La senyora Cabot, com una mare enfadada fa matinar als seus fillets i ens convoca a les 8 del matí, per completar el càstig ens posa un altre ple per el proper dia 17.
Les convocatòries tan irregulars de la senyora Cabot les hem portat al Síndic de Greuges que de moment ha obert expedient per estudiar-les. L’expedient serà gruixut perquè cada dia tenim més arguments.
Esperem que arribi el seny al nostre ajuntament, esperem que un dia podem exercir el nostre paper com a oposició i pactar amb el govern allò que interessa a tothom i no qüestions de forma que no interessen a la gent però que a nosaltres no ens deixen treballar com les lleis reconeixen.
Francesc Masip
Regidor del grup municipal MésxVallromanes-Esquerra
(Text extret i corregit ortogràficament del bloc: POUM a Vallromanes)
8 de nov. 2007
Hi ha un franctirador a Vallromanes
ACTUALITZACIÓ (19/1/08):
:
Aquest vespre cap a allà a les 20 h. un franctirador ha disparat, en la confluència del carrer Tres Pins amb el carrer de la Marinada
, un tret de bala al nostre gos Balú, segons testimonis presencials que han sentit la forta detonació al temps que el gos cridava. La bala era del calibre 22, pel que se sap de moment. El tret li ha provocat la mort al cap d'una mitja hora just quan estàvem a la porta de la clínica veterinària. En aquell lloc només hi ha tres cases just a peu de carrer, en una de les quals habita una persona que en tres ocasions havia manifestat que un dia mataria el nostre gos perquè quan la seva gossa estava en zel, en Balú passava moltes hores al costat de casa seva, la qual cosa es veu que li molestava. Haig de dir que aquest fet l'he posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra, atès que si una persona et fa aquests tipus de manifestacions reiterades, un no sap si en broma o no, i després trobes el teu gos mort de bala, no et queda una altra alternativa que denunciar-ho. Resulta a més a més que aquesta persona té armes a casa seva, doncs es dedica a la caça. També he manifestat tenir sospites d'altres veïns, alguns, per exemple, que tenint un mur de baixa alçada a casa seva provocava que el meu gos hi entrés o sortissin els seus i a vegades tenien alguna enganxada entre ells, poca cosa en tot cas.
És cert que hi ha més cases a prop, una totalment aïllada al carrer Lleida. També hi ha dues adjacents a les cases del carrer dels Pins, tanmateix d'aquestes dues havem de descartar cap sospita, doncs la persona que s'ha prestat com a testimoni principal sortia d'una d'aquestes cases a passejar el seu gos quan s'ha trobat amb l'incident, i a l'altra casa viu la germana d'una de les altres persones que ens han acompanyat i ajudat i hi han estat presents quan la policia municipal de Vallromanes ens ha portat al lloc dels fets i a auxiliar al Balú.
En Balú era un gos que s'escapava sovint de casa i era molt conegut a tot el poble, portava la seva xapa d'identificació del cens de gossos de Vallromanes amb el núm. 1 precisament. Si teniu una casa a 4 vents sabreu que és molt difícil aconseguir que un gos no s'escapi de casa malgrat que la finca estigui totalment tancada. Això ja ens preocupava molt però en Balú era un gos molt dòcil i tranquil, gens agressiu i en tot cas prou petit perquè donés problemes. Just pels voltants d'on li han disparat s'ajuntaven tots els gossos de l'entorn i avui també hi eren quan un boig ha disparat un arma de foc en ple casc urbà. Un arma de foc que podria haver matat alguna persona, com la mateixa noia que passava en aquell moment per enllà.
Crec que no es pot permetre que un boig que va disparant trets en ple casc urbà pugui disposar lliurement d'armes de foc i que ha de rebre el càstig just que mereix. Ja no és el fet en sí de matar un gos malgrat tot el que implica en un entorn familiar on hi ha un nen de 8 anys que ha patit un gran trasbals en saber la desagradable notícia, sinó especialment el fet que hi hagi un boig que dispara al carrer podent provocar la mort de qualsevol persona de manera accidental.
Bé, dir-vos que ara tot el tema està en mans de la policia i que portaran a terme les investigacions pertinents per trobar l'assassí. I, en tot cas, manifesto públicament el meu agraïment cap a la Sra. Alcaldessa, Maria Cabot, que ens ha telefonat tan aviat ha sabut el fet. També vull dir que la Sra. Alcaldessa s'ha mostrat molt disposada a esclarir l'assumpte, tenint en compte que als mateixos mossos d'esquadra els ha semblat increïble que a un poble de 2000 habitants hagi passat un fet com aquest. És evident que no es pot deixar a un assassí la tinença d'armes de foc i que ha de pagar pel crim comés. Insisteixo en tot cas en el fet que la Sra. Cabot ens ha dit que estava a la nostra disposició en allò que poguéssim necessitar i és un gest que agraeixo de tot cor. Quan sapiguem alguna cosa més ja us la faré saber també. Perdoneu si l'estil de l'escrit no és del tot correcte però en aquests moments, com podeu entendre, no estic d'allò més bé anímicament.
- Hem modificat el mapa d'on el gos va rebre el tret de bala que van disparar al carrer, d'acord amb els testimonis oculars i les petjades de sang al terra que mostraven el lloc de l'impacte i la direcció d'on provenia la bala
- També volem aclarir que ja no confiem pas en el que ens havia dit fins ara l'alcaldessa de Vallromanes, desprès que el grup MxV-Esquerra va fer arribar una instància a l'Ajuntament dirigida a ella, que mai no va contestar, pregant que l'Ajuntament fes una denúncia dels fets presentant-se com a part acusadora i després que l'alcaldessa també rebutgés una proposta de nou del grup MxV-Esquerra perquè es discutís al ple si l'Ajuntament podia presentar-s'hi com a part acusadora, i sabent que l'última vegada que l'alcaldessa ens va trucar a casa (ja fa molt temps) per dir-nos que ella estava sobre el tema va ser després que en David Ricart li havia requerit informació sobre els fets; imaginem que ens va trucar per quedar bé amb nosaltres per si David Ricart ens trucava per a dir-nos que n'havia parlat amb ella. Haig de dir que David Ricart, més elegant, no ens va trucar per quedar bé amb nosaltres aquell dia, i que si jo vaig assabentar-me que ell l'hi havia requerit informació a l'alcaldessa va ser perquè al dia següent em vaig trobar amb la seva dona a la plaça de l'Església i m'ho va comentar pel fet que parlàrem sobre l'assassinat del meu gos. La cosa és clara, mentre uns s'hi mouen i no diuen res, haig d'entendre que uns altres no fan res i fan veure que si que en fan
:
Aquest vespre cap a allà a les 20 h. un franctirador ha disparat, en la confluència del carrer Tres Pins amb el carrer de la Marinada
, un tret de bala al nostre gos Balú, segons testimonis presencials que han sentit la forta detonació al temps que el gos cridava. La bala era del calibre 22, pel que se sap de moment. El tret li ha provocat la mort al cap d'una mitja hora just quan estàvem a la porta de la clínica veterinària. En aquell lloc només hi ha tres cases just a peu de carrer, en una de les quals habita una persona que en tres ocasions havia manifestat que un dia mataria el nostre gos perquè quan la seva gossa estava en zel, en Balú passava moltes hores al costat de casa seva, la qual cosa es veu que li molestava. Haig de dir que aquest fet l'he posat en coneixement dels Mossos d'Esquadra, atès que si una persona et fa aquests tipus de manifestacions reiterades, un no sap si en broma o no, i després trobes el teu gos mort de bala, no et queda una altra alternativa que denunciar-ho. Resulta a més a més que aquesta persona té armes a casa seva, doncs es dedica a la caça. També he manifestat tenir sospites d'altres veïns, alguns, per exemple, que tenint un mur de baixa alçada a casa seva provocava que el meu gos hi entrés o sortissin els seus i a vegades tenien alguna enganxada entre ells, poca cosa en tot cas.És cert que hi ha més cases a prop, una totalment aïllada al carrer Lleida. També hi ha dues adjacents a les cases del carrer dels Pins, tanmateix d'aquestes dues havem de descartar cap sospita, doncs la persona que s'ha prestat com a testimoni principal sortia d'una d'aquestes cases a passejar el seu gos quan s'ha trobat amb l'incident, i a l'altra casa viu la germana d'una de les altres persones que ens han acompanyat i ajudat i hi han estat presents quan la policia municipal de Vallromanes ens ha portat al lloc dels fets i a auxiliar al Balú.
En Balú era un gos que s'escapava sovint de casa i era molt conegut a tot el poble, portava la seva xapa d'identificació del cens de gossos de Vallromanes amb el núm. 1 precisament. Si teniu una casa a 4 vents sabreu que és molt difícil aconseguir que un gos no s'escapi de casa malgrat que la finca estigui totalment tancada. Això ja ens preocupava molt però en Balú era un gos molt dòcil i tranquil, gens agressiu i en tot cas prou petit perquè donés problemes. Just pels voltants d'on li han disparat s'ajuntaven tots els gossos de l'entorn i avui també hi eren quan un boig ha disparat un arma de foc en ple casc urbà. Un arma de foc que podria haver matat alguna persona, com la mateixa noia que passava en aquell moment per enllà.
Crec que no es pot permetre que un boig que va disparant trets en ple casc urbà pugui disposar lliurement d'armes de foc i que ha de rebre el càstig just que mereix. Ja no és el fet en sí de matar un gos malgrat tot el que implica en un entorn familiar on hi ha un nen de 8 anys que ha patit un gran trasbals en saber la desagradable notícia, sinó especialment el fet que hi hagi un boig que dispara al carrer podent provocar la mort de qualsevol persona de manera accidental.
Bé, dir-vos que ara tot el tema està en mans de la policia i que portaran a terme les investigacions pertinents per trobar l'assassí. I, en tot cas, manifesto públicament el meu agraïment cap a la Sra. Alcaldessa, Maria Cabot, que ens ha telefonat tan aviat ha sabut el fet. També vull dir que la Sra. Alcaldessa s'ha mostrat molt disposada a esclarir l'assumpte, tenint en compte que als mateixos mossos d'esquadra els ha semblat increïble que a un poble de 2000 habitants hagi passat un fet com aquest. És evident que no es pot deixar a un assassí la tinença d'armes de foc i que ha de pagar pel crim comés. Insisteixo en tot cas en el fet que la Sra. Cabot ens ha dit que estava a la nostra disposició en allò que poguéssim necessitar i és un gest que agraeixo de tot cor. Quan sapiguem alguna cosa més ja us la faré saber també. Perdoneu si l'estil de l'escrit no és del tot correcte però en aquests moments, com podeu entendre, no estic d'allò més bé anímicament.
29 d’oct. 2007
Nou ple extraordinari que hauria de ser ordinari
Un altre ple extraordinari, i nosaltres ens preguntem com sempre: Per quin motiu és extraordinari i no ordinari? Sobre quines argumentacions es basa l'equip de govern de l'Ajuntament perquè sigui ordinari? Per què el poble no pot intervenir en uns assumptes que li afecten tan directament? El fet que una reunió d'un òrgan de govern sigui ordinària o extraordinària el fixa la presidència de l'òrgan. El fet que el poble pugui intervenir o no en una reunió de caràcter extraordinari és responsabilitat de les normatives que aprova aquest òrgan. És evident que això afecta plenament al valor que se li dóna a la participació dels ciutadans en els afers que els afecta.
Sabem que en una democràcia la sobirania correspon als ciutadans. El valor que els nostres representants donen al fet que els ciutadans puguin disposar de major o menor participació en els assumptes que els afecten està directament lligat, sens dubte, al sentit que de la democràcia tenen aquests representants elegits pel poble i, per tant, al que es deuen en tots els sentits. Sabem que hi ha diverses opcions polítiques i que no totes donen el mateix valor al concepte de democràcia, i, per derivació, al fet que la gent pugui participar més o menys dels assumptes que els concerneix. La manera d'elaborar un POUM és una demostració. La manera de convocar els plens és una altra.
Sabem que a Cardedeu i a Sitges, per posar dos exemples concrets, el POUM es va fer conjuntament amb l'assemblea del poble amb la qual l'ajuntament participava directament. No tots els partits polítics apliquen per igual la democràcia i el deure que tenen cap a la gent que, amb els seus vots, els ha donat l'oportunitat de poder presidir el govern municipal. Que cadascú tregui les conclusions que cregui més oportunes. És lamentable que cada vegada haguem de repetir les mateixes coses.
Sabem que en una democràcia la sobirania correspon als ciutadans. El valor que els nostres representants donen al fet que els ciutadans puguin disposar de major o menor participació en els assumptes que els afecten està directament lligat, sens dubte, al sentit que de la democràcia tenen aquests representants elegits pel poble i, per tant, al que es deuen en tots els sentits. Sabem que hi ha diverses opcions polítiques i que no totes donen el mateix valor al concepte de democràcia, i, per derivació, al fet que la gent pugui participar més o menys dels assumptes que els concerneix. La manera d'elaborar un POUM és una demostració. La manera de convocar els plens és una altra.
Sabem que a Cardedeu i a Sitges, per posar dos exemples concrets, el POUM es va fer conjuntament amb l'assemblea del poble amb la qual l'ajuntament participava directament. No tots els partits polítics apliquen per igual la democràcia i el deure que tenen cap a la gent que, amb els seus vots, els ha donat l'oportunitat de poder presidir el govern municipal. Que cadascú tregui les conclusions que cregui més oportunes. És lamentable que cada vegada haguem de repetir les mateixes coses.
- MxV-Esquerra ens ha fet arribar la següent informació:
Ple extraordinari
per aprovar la modificació d’ordenances fiscals (impostos i taxes)
i l’increment de tarifes de subministrament d’aigua.
Demà dimarts 30 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre a la sala de plens
_____________________________________
Informació enviada per
20 d’oct. 2007
Vallromanencs, vallromanesos i/o vallromanins
Quan jo vaig arribar a viure a Vallromanes, li preguntava a la gent gran que coneixia i que, o bé havien estat vivint sempre a la vila, o bé venien a estiuejar des de molt petits, quina era la manera de dir-se de les persones de Vallromanes, si vallromanesos o vallromanencs que són les dues accepcions que a mi em sonaven com a possibles. Aquesta pregunta també la vaig dirigir a persones de l'ajuntament. De totes elles, no hi vaig trobar cap que sabés donar-me una resposta. Anys després, crec que va ser el dia de la inauguració del Casal, vaig sentir dir a l'alcaldessa en el seu discurs vallromanins tot referint-se als habitants de Vallromanes. No us ho puc assegurar del cert, però gairebé estic del tot segur que va ser la primera vegada que vaig sentir tal denominació a la meva vida. Sincerament a mi el mot (gentilici, en aquest cas) em va semblar lleig, potser perquè mai no l'havia sentit (i al meu cap ja s'havia quedat el gentilici vallromanenc, que confesso obertament que és el meu preferit) o, tal vegada, perquè el relacionava amb el gentilici de Barcelona que, com sabeu, és barceloní, el qual em sembla bastant cursi.
A mi espontàniament se m'avenia com a més lògic el gentilici vallromanès, o bé, en tot cas, vallromanenc, especialment per una raó, en aquell moment, per mi evident:
Si ens fixem en el gentilicis vallromanès i vallromanenc veurem que conserven una semblança més gran amb el topònim Vallromanes que el gentilici vallromaní. Vallromanès conté exactament les mateixes lletres i vallromanenc només canvia la "s" final pel parell "nc". Vallromaní, però, sofreix una transformació més acusada al perdre'n totes les dues darreres del topònim, les lletres "e" i "s", que passen a ser substituïdes per "í". Aquesta raó, que no disposa de cap cientificitat lingüística, és una de les que em va fer suposar que als habitants de Vallromanes no se'ls podia dir tal cosa com vallromanins. Evidentment és un raonament i una opinió personals i que, per aquest motiu, té més un caràcter anecdòtic que no pas una altra cosa. També és cert que a d'altres municipis i contrades el topònim i el gentilici no tenen res a veure entre ells des d'un punt de vista gramatical, sinó que les arrels del gentilici han d'anar a ser buscades a temps remots. Per exemple: ilerdense que ve de l'antiga Ilerda però que avui dia s'anomena Lleida, per a referir-se als lleidatans, o, més rocambolesc encara, egarenc o egarense tot just per a referir-se als terrassencs per l'antiga denominació de Terrassa que era Ègara.
Ja quan estava acostumat a que m'haguessin batejat com a vallromaní, i quan vaig començar a buscar enllaços sobre Vallromanes per dur a terme el bloc Espai Vallromanes -el qual esteu llegint en aquest moment- em trobo amb la pàgina sobre Vallromanes a Viquipèdia i llegint-la vaig veure que el gentilici que hi apareixia era vallromanès/vallromanesa. Ara ja no em sonava bé aquest perquè ara jo ja era un vallromaní. Pel fet que la pàgina estava molt incompleta i la informació no s'hi havia renovat des de feia molts anys, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig rectificar el gentilici, posant-hi vallromaní/vallromanina. Gairebé immediatament m'escriu un administrador de Viquipèdia dient-me que aquest gentilici era incorrecte perquè a totes les fonts oficials apareixia el gentilici vallromanès. Jo li vaig argumentar en base a l'ús que s'havia fet de "vallromaní" des de pàgines d'internet d'escriptors de Vallromanes, de partits polítics, etc., i fent-li saber que el mateix lingüista i veí nostre Víctor Pàmies s'havia sorprès quan cercant informació sobre la nostra vila s'havia trobat amb un text que denominava "vallromanesos" als habitants de Vallromanes, i que, fruit d'això ell va comentar que faria les recerques pertinents per a descobrir el gentilici correcte. De manera "preventiva" vam posar a la Viquipèdia totes dues accepcions com a vàlides fins que Víctor Pàmies acabés la seva recerca, malgrat que l'administrador de Viquipèdia que vigila, entre d'altres, la pàgina de Vallromanes, no ho veia massa clar, tenint en compte que ells sempre es basen en argumentacions sòlides i/o en fonts oficials o fidedignes. Uns dies després li pregunto a Víctor Pàmies sobre el tema i em contesta que Sergi Santjoan, un altre lingüista i escriptor del poble havia argumentat en un dels seus llibres el gentilici vallromanès com el correcte i que així ho havia comunicat a Xavi Moya de l'ajuntament. Això el poso en coneixement de l'administrador de Viquipèdia i passo a esborrar-hi vallromaní.
Però mentrestant, Víctor Pàmies s'havia dirigit a l'Institut d'Estudis Catalans perquè s'hi pronunciessin perquè l'escriptor Toni Ibáñez insistia en que a ell li semblava que el gentilici havia de ser vallromaní. Al final, resulta que des de l'Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans li contesten a Víctor Pàmies que tots dos gentilicis són des d'un punt de vista gramatical correctes i que poden ser utilitzats i conviure ambdós perfectament. O sigui que podem dir-nos, segons aquest organisme, vallromanins o a vallromanesos, indistintament, en referir-nos a nosaltres mateixos com a vilatans de Vallromanes. La cosa no acaba aquí, sembla ser pel que diu Víctor Pàmies que Toni Ibáñez al programa Capvespre de Ràdio Vallromanes ha parlat del tema i que Joan Andreu, marit de l'alcaldessa, ha manifestat que vallromanès era el que li sonava com a gentilici de Vallromanes. Però vet aquí que, que quan anava cap a la ràdio, Toni Ibáñez s'ha topat amb una persona gran del poble que deia que vallromanenc era el gentilici dels habitants de Vallromanes.
Arribats a aquest punt, a mi particularment em sembla que ja dóna igual que ens diguem vallromanins, vallromanesos o vallromanencs. Tenint en compte que gramaticalment totes tres accepcions són del tot correctes, i tenint en compte que serà molt difícil trobar una font fidedigna per esclarir el tema, crec que cadascú és lliure d'utilitzar la denominació que li vingui en gana i que totes poden conviure-hi, de la mateixa manera que hi conviuen ilerdenses i lleidatans o egarencs, egarenses i terrassencs. Si al final ha de quedar un gentilici en concret que sigui el que marqui la tradició oral al llarg de les dècades o els segles venidors, sempre i quan no sigui imposat des de les "altes esferes" a base de bombardejar-nos des dels mitjans oficials d'informació de la vila.
I, ja, per acabar, us proposo un joc: obriré una nova enquesta per tal que cadascú marqui el gentilici que li sembli més apropiat o li agradi més. Si bé és cert que aquesta enquesta no servirà de res més que de cosa anecdòtica potser pot gaudir, si més no, d'un caràcter lúdic. L'enquesta la trobareu en aquesta pàgina a la part superior de la banda dreta. Vinga, a contestar-hi.
Fotografia: Plaça de l'Església. Jordi Gomara, Vallromanes, 18 d'abril de 2007 a les 19:45 h.
10 d’oct. 2007
Nota de premsa: L'ajuntament de Vallromanes segresta les pancartes d'Iniciativa per Catalunya
L'Ajuntament de Vallromanes, per ordre de la senyora alcaldessa Maria Cabot i Gibert, segresta les dues pancartes que Iniciativa per Catalunya Verds té disposades en el Municipi amb l'eslògan..." A peu Ja hauríem arribat, RENFE solucions Ja! "...
En una reunió que van tindre l'alcaldessa Maria Cabot i, el President Local de Joves d'Esquerra Verda i representant d'ICV-Vallromanes, David Carrillo per tractar diferents temes, un d'ells era relacionat amb la desaparició de les Pancartes d'ICV.
La senyora Cabot va assegurar en aquesta reunió que va ser la Brigada Municipal qui va treure les pancartes per ordre seu, defensant que a Vallromanes no és necessari tindre aquestes pancartes ja que ..."a Vallromanes no hi passa cap tren"...
També (la senyora Cabot) va reiterar en aquesta reunió que no es va demanar en cap moment cap permís per a la seva col·locació, cosa que no és certa doncs, abans de les eleccions municipals, es va demanar l'autorització per a posar les pancartes que tenen com a missatge reivindicar millores en el servei de RENFE a l'igual que en altres municipis.
No podem creure que la senyora alcaldessa Maria Cabot i Gibert no recolzi aquesta reivindicació per les continues deficiències que RENFE manté i que els usuaris i entre ells, vilatans i vilatanes de Vallromanes, pateixen dia a dia amb la utilització d'aquest servei de Transport Públic.
Pensem que la senyora Cabot, dintre dels nous pressupostos, destinarà una part d'aquests per a contribuir a millorar RENFE o, possiblement, està pensant en destinar-los per a que els vilatans de Vallromanes, gaudeixin d'un transport públic gratuït i, de tal manera, no haver de dependre de RENFE, cosa que de ser així seria totalment recolzada per nosaltres.
Dins d'aquesta reunió, va assegurar que no hi ha ni pressupost ni personal per afrontar les despeses per tal d'oferir un manteniment digne als parcs i jardins (zones verdes) del terme municipal de Vallromanes. Tot i així, va destinar diners dels contribuents, i hores del poc personal que n'hi ha, per treure aquestes pancartes i, així, eliminar qualsevol presència que ICV manté en el municipi.
Per acabar, ella va comentar i assegurar sense demostra-ho, que va enviar una carta a ICV-Vallromanes per tal que nosaltres retiréssim les Pancartes.
Va acabar criticant que les pancartes estaven molt desgastades, i realment l'única que semblava estar-ne, era la que hi havia a les piscines que tenia uns forats per evitar que es formessin bosses d'aires i rebentés la tela. Quan se li va dir que la del centre del poble estava immillorable, va comentar que no volia continuar discutint i es va acabar la conversa de les pancartes.
VOLEM que les tornin a col·locar allà on eren ja que és una reivindicació contra les deficiències de RENFE i, a més, pensem que l'Ajuntament hauria d'actuar de bona fe i solidàritat amb aquelles persones que hi són perjudicades diàriament.
La nota de premsa amb les seves corresponents fotografies ha estat enviada per David Carrillo d'ICV-Vallromanes, el dia 8 d'octubre de 2007
12 de set. 2007
El primer dia de classe i l'Ajuntament sense haver fet els deures
He arribat a l'escola avui a les 9 del matí a portar-hi el meu fill. Era el primer dia de classe. El meu fill havia fet els deures de les vacances i anava content. El descontent i la sorpresa me l'he portada jo i la resta de pares i mares en veure la deixadesa total en que havia caigut tot l'entorn de l'Escola Tres Pins durant, suposo, el temps de vacances (aproximadament 3 mesos). És del tot evident que l'actual i antic ajuntament (que ve a ser el mateix) no s'ha preocupat de l'estat de les vies d'accés a l'escola, del carril bici que hi porta, del terreny que hi ha enfront (que és de titularitat pública pel que sabem) i del "jardí" (sí es que es pot dir així) que hi ha davant l'entrada de l'escola.
Aquest espai que anomeno jardí està ple d'esquerdes des que va començar a funcionar l'escola el curs passat, però és que va passant el temps i cada cop les esquerdes són més brutals, i hem de pensar que els nens hi passen i hi juguen i, com és evident, si no s'han fet mal fins ara és perquè la sort els ha acompanyat. I és trist del tot veure com ha crescut l'herba a tot arreu, envaint el carril bici i la vorera que li acompanya, a l'entrada i a tot el voltant de l'escola, pel carrer, pel "jardí", entre els arbres i les plantes. I, a més a més, la brutícia era monumental: cartrons, papers, paquets de tabac, bicicletes trencades, revistes, fulles seques amuntegades a sota dels bancs, a l'aparcament de bicicletes, etc.; fins i tot encara queda entre l'herba mig amagada la pancarta d'un dels candidats a les eleccions municipals passades i això que ha plogut molt des de llavors.
En fi, he fet un petit reportatge de fotos; no gaire cosa. Anava amb presses i tampoc em venia de gust estar-me massa estona fotografiant per enllà; em donava més tristesa i vergonya aliena que no pas altra cosa. Al final és un reflex de la deixadesa total en que està sotmès el poble des de fa molt temps, només s'arregla i a prou comptes allò que més s'hi veu (us animo a passejar per totes les urbanitzacions, no us enganyo pas, i no cal anar tan lluny del centre del poble). El mateix carrer Salvador Dalí, en sortir, de l'escola cap a la dreta (per posar un exemple), té tot l'asfaltat destrossat des de fa anys i les esquerdes ja comencen a ser considerables, els veïns es queixen, com a molts carrers, i sabem que no és l'únic carrer en aquestes i en molt pitjors condicions.
Per cert, l'alcaldessa i alguns dels seus hi eren i em miraven i murmuraven coses entre ells; de ben segur que m'estaven criticant: "ja està aquí el que fica merder a la seva pàgina web", com si jo fos el culpable de les coses que no fan perquè el poble estigui en unes mínimes condicions acceptables els que cobren (i molt) de les nostres butxaques. Jo, que tinc ja massa queixes d'aquest ajuntament, només faig que informar del que no es fa i del que es fa malament que no és poc. A mi mateix i a un veí ens van esquerdar un mur de contenció fa més d'un any i encara espero resposta. Sóc l'únic que espero respostes?
Suposo que el fet que m'hagin vist fent fotos enllà ha donat els seus fruits, doncs al cap de poca estona han enviat la brigada perquè fes neteja i tallés l'herba. No sé si a hores d'ara hauran acabat perquè hi havia feina per unes quantes hores; avui ja no he volgut tornar a l'escola, n'he tingut prout amb el primer dia de classe.
El reportatge complet amb tots els comentaris de cada fotografia (que a més es poden veure a mida real, molt més detallades) el podeu trobar a http://www.flickr.com/photos/itaca2000/sets/72157601971754040
Totes les fotografies han estat preses per Jordi Gomara a Vallromanes el dia 12 de setembre de 2007 (han estat fetes com a reportatge ràpid, per aquest motiu poden no tenir una bona qualitat artística)
Aquest espai que anomeno jardí està ple d'esquerdes des que va començar a funcionar l'escola el curs passat, però és que va passant el temps i cada cop les esquerdes són més brutals, i hem de pensar que els nens hi passen i hi juguen i, com és evident, si no s'han fet mal fins ara és perquè la sort els ha acompanyat. I és trist del tot veure com ha crescut l'herba a tot arreu, envaint el carril bici i la vorera que li acompanya, a l'entrada i a tot el voltant de l'escola, pel carrer, pel "jardí", entre els arbres i les plantes. I, a més a més, la brutícia era monumental: cartrons, papers, paquets de tabac, bicicletes trencades, revistes, fulles seques amuntegades a sota dels bancs, a l'aparcament de bicicletes, etc.; fins i tot encara queda entre l'herba mig amagada la pancarta d'un dels candidats a les eleccions municipals passades i això que ha plogut molt des de llavors.
En fi, he fet un petit reportatge de fotos; no gaire cosa. Anava amb presses i tampoc em venia de gust estar-me massa estona fotografiant per enllà; em donava més tristesa i vergonya aliena que no pas altra cosa. Al final és un reflex de la deixadesa total en que està sotmès el poble des de fa molt temps, només s'arregla i a prou comptes allò que més s'hi veu (us animo a passejar per totes les urbanitzacions, no us enganyo pas, i no cal anar tan lluny del centre del poble). El mateix carrer Salvador Dalí, en sortir, de l'escola cap a la dreta (per posar un exemple), té tot l'asfaltat destrossat des de fa anys i les esquerdes ja comencen a ser considerables, els veïns es queixen, com a molts carrers, i sabem que no és l'únic carrer en aquestes i en molt pitjors condicions.
Per cert, l'alcaldessa i alguns dels seus hi eren i em miraven i murmuraven coses entre ells; de ben segur que m'estaven criticant: "ja està aquí el que fica merder a la seva pàgina web", com si jo fos el culpable de les coses que no fan perquè el poble estigui en unes mínimes condicions acceptables els que cobren (i molt) de les nostres butxaques. Jo, que tinc ja massa queixes d'aquest ajuntament, només faig que informar del que no es fa i del que es fa malament que no és poc. A mi mateix i a un veí ens van esquerdar un mur de contenció fa més d'un any i encara espero resposta. Sóc l'únic que espero respostes?
Suposo que el fet que m'hagin vist fent fotos enllà ha donat els seus fruits, doncs al cap de poca estona han enviat la brigada perquè fes neteja i tallés l'herba. No sé si a hores d'ara hauran acabat perquè hi havia feina per unes quantes hores; avui ja no he volgut tornar a l'escola, n'he tingut prout amb el primer dia de classe.
El reportatge complet amb tots els comentaris de cada fotografia (que a més es poden veure a mida real, molt més detallades) el podeu trobar a http://www.flickr.com/photos/itaca2000/sets/72157601971754040
Totes les fotografies han estat preses per Jordi Gomara a Vallromanes el dia 12 de setembre de 2007 (han estat fetes com a reportatge ràpid, per aquest motiu poden no tenir una bona qualitat artística)
5 de set. 2007
Una llei impedirà que els alcaldes i els regidors es posin el sou que vulguin
La següent notícia l'he extreta del diari gratuït 20 minutos del dia d'avui i està relacionada amb la notícia d'Espai Vallromanes anterior. Val la pena que li feu una ullada. Després de llegir-me-la, em pregunto: la Sra. Alcaldessa de Vallromanes s'haurà de baixar el sou?
Veiu aquí que Maria Cabot cobra 15.500 € més (poca broma) del que estableix l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, i que és qui s'ha posat el sou més alt i amb una diferència notable respecte als altres alcaldes de la comarca en relació al nombre d'habitants
Una ley impedirá que alcaldes y concejales se pongan el sueldo que quieran
Gráfico sobre los salarios de nuestros políticos. Para verlo al completo amplía la imagen:
Carlos Galbeño, alcalde del PP de Torrelodones (19.843 habitantes), quiso subirse el sueldo un 38% nada más ser elegido y ganar 91.445 € anuales. Las críticas de la oposición y de los vecinos lo obligaron a rectificar y a volver al salario anterior, 57.000 €.
Veiu aquí que Maria Cabot cobra 15.500 € més (poca broma) del que estableix l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, i que és qui s'ha posat el sou més alt i amb una diferència notable respecte als altres alcaldes de la comarca en relació al nombre d'habitants
Una ley impedirá que alcaldes y concejales se pongan el sueldo que quieran
- Este mes se debatirá una propuesta de IU, para evitar escandalosas subidas salariales como las de Mijas y Torrelodones.
- Se fijarán en función de la población, el presupuesto y la situación financiera de los municipios.
Carlos Galbeño, alcalde del PP de Torrelodones (19.843 habitantes), quiso subirse el sueldo un 38% nada más ser elegido y ganar 91.445 € anuales. Las críticas de la oposición y de los vecinos lo obligaron a rectificar y a volver al salario anterior, 57.000 €.
El alcalde socialista de Mijas (Málaga), Agustín Moreno, también quiso subirse el sueldo un 37% y ganar 126.000 € anuales. Tampoco lo consiguió. La presión vecinal y de su propio partido le hizo dimitir. Otros sí lo han conseguido. El alcalde de Navalcarnero, en Madrid (PP, 17.500 vecinos), se ha subido el salario un 17% hasta los 82.373 €, y Rosa Aguilar, la alcaldesa de Córdoba (IU, 321.000 habitantes) lo ha incrementado otro 12% hasta los 63.000 €.
En España, los sueldos de los alcaldes y concejales no están regulados y cada ayuntamiento puede fijar los que quiera. Ante tanta disparidad de salarios y la falta de regulación, el Ministerio de Administraciones Públicas ha asegurado a 20 minutos que el pleno del Congreso debatirá, dentro de dos semanas, una propuesta de IU que exige al Gobierno la creación de una ley que regule la retribución de los cargos públicos locales. Una ley que apoyaría el Gobierno, según confirmaron altos cargos del ministerio.
El objetivo es establecer «un mínimo y un máximo» en los salarios de los alcaldes y concejales, señala Monserrat Muñoz, responsable de política municipal de IU, para «evitar los salarios desproporcionados y las diferentes justificaciones dudosas».
Criterios objetivos
Si la iniciativa prospera, será la Federación Española de Municipios (FEMP), que agrupa a más de 6.900 ayuntamientos (el 85% de los que existen), la encargada de establecer los requisitos salariales «en función de criterios objetivos, tales como la población, el presupuesto municipal, la situación financiera de cada municipio o la actividad que desempeñe cada concejal y alcalde», explica un portavoz de la FEMP. Unos criterios que ya han establecido las federaciones de municipios de Cataluña y la Comunidad Valenciana, aunque no son de obligado cumplimiento.
Mientras llega esta ley, son pocos los ejemplos de lo contrario. La alcaldesa de Sanlúcar, en Cádiz (PSOE, 63.000 vecinos) ha decidido bajarse el sueldo a la mitad.
Un euro más que un funcionario
En 2003, los diferentes partidos alcanzaron un pacto no escrito en el que se establecía que el regidor cobraría un euro más que el funcionario de habilitación nacional con mayor salario.
Ese referente corresponde a la retribución de un tesorero que, pese a tener un sueldo bruto anual de 24.000 euros, lo eleva con complementos hasta los 91.444. Sin embargo, el único que lo cumple es el alcalde de Torrelodones, que percibe 91.445 €.
http://www.20minutos.es/noticia/271342/congreso/sueldos/alcaldes. (Enllaç a la pàgina del diari 20 minutos)
Cuéntanos: ¿Te parece justo el sueldo de los alcaldes o concejales?. (Enllaç al correu electrònic del diari 20 minutos, Cartas al Director)
18 d’ag. 2007
El sou dels alcaldes i de les alcaldesses
Ja feia temps que em van fer arribar els següents retalls de premsa pel correu electrònic d'Espai Vallromanes. Certament estava considerant el fet de publicar-los o no, però, tenint en compte que és una informació que està a l'abast de tothom, no conté cap insult, ni amenaces ni coaccions, ni atempta als drets humans bàsics de les persones, però sí que és de l'interès dels ciutadans i de les ciutadanes de Vallromanes (perquè callem i paguem i a sobre ens manen), al final he decidit publicar-los, ja que vaig posar aquest mitjà a disposició d'aquella o aquell que volgués informar d'alguna cosa relacionada amb el nostre poble i, a més, només estic divulgant una informació que ja ha estat publicada per un altre mitjà. A continuació deixo els retalls de premsa per a la vostra informació i consideració, només cal que feu clic a sobre de cada imatge per a ampliar-la i llegir-la amb més comoditat:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)