Un comentari ràpid d'una reflexió profunda

De nou s'apropen les eleccions municipals. Durant els darrers anys no m'he volgut ficar massa en política al poble, tal vegada pensareu que és una actitud covarda o despreocupació, però no és així. Simplement m'he cansat, perquè contra el poder és difícil lluitar, especialment quan poca gent t'hi acompanya. En aquest poble no s'han entès moltes vegades les crítiques a l'acció de govern i això és prou lamentable. Els polítics treballen per un altre, com la majoria de treballadors i aquest altres som nosaltres en aquest cas, nosaltres els donem la feina quan els votem, i cobren els sous de les nostres butxaques. A la teva empresa, els que t'han contractat, els que t'han donat la feina, quan et criden l'atenció no et queda una altra que fer el que et diuen. Els nostres vots són el contracte que tenen els polítics amb nosaltres, ells que són els nostres treballadors haurien d'obeir aquells que els han contractat, però en aquest cas passa a l'inrevés, són els polítics els que et manen a tu, ni t'escolten, ni et fan cas, ni compleixen amb les obligacions contretes quan són elegits, etcètera

Aquest poble porta una inèrcia heretada d'anys de dos partits polítics que sempre han exercit el poder al poble, sempre junts, malgrat haver-se presentat conjuntament o per separat. Per experiència sabem que aquestes inèrcies són impossibles de canviar i que són especialment nocives per la salut democràtica i per a la forma de fer política. La inèrcia no permet el canvi, i al final tot continua sempre igual. Jo vaig venir fa 12 anys a Vallromanes, i l'únic canvi important que he vist ha estat el creixement desmesurat i desorganitzat del poble. Quan jo vaig arribar gairebé la meitat del poble eren boscos i ara aquells boscos estan plens de carrers mal fets i deixats de la mà de déu i, en molts casos, amb cases a mig construir plenes de rates. No vull carregar contra ningú, ja n'estic fart, no busco enfrontaments. A més, les crítiques no es fan a les persones sinó als partits, i a les inèrcies heretades d'aquests. Sabem que no és bo que un partit o una coalició d'aquests governi durant molts anys; és del tot evident

Sí, he tornat a aquest espai, però no busco guerra, no, ni vull atacar les persones. Tots són veïns i em mereixen el respecte que se'ls ha de donar, com a veïns i com a persones, a uns més que a altres, en tot cas. Només vull dir-vos, que, honradament, amb el cor a la mà, i fruit de la reflexió i la maduresa de pensament, aquest poble necessita un canvi, és ara o mai. La gent tenim por sovint als canvis, però quan tenim al davant un grup de persones responsables, amb seny, que les coneixem ja prou, que han demostrat mil vegades la seva vàlua, honradesa, responsabilitat, coneixement, experiència política, maduresa, afabilitat, humilitat, etcètera, tinc molt clar que no cal dubtar. De què hem de tenir por? Per què no són de la nostra corda política?

Bé, és del cert que no estic a favor al 100% amb el programa que presenten, hi ha un aspecte en ell que no m'agrada, però és petit comparat amb allò de bo que podem obtenir per primera vegada al nostre poble, polítiques a favor del jovent, dels avis, de les persones en general, cuidar l'entorn natural com mai no s'ha fet, estudiar detingudament les necessitats reals del poble, atacar aquells problemes urbanístics que durant anys i panys han quedat en un arxiu del consistori o en el calaix d'algun despatx, preservar la qualitat de vida i generar noves oportunitats per les persones i pel municipi. En fi, són moltes coses, ara no en vull parlar, n'hi haurà temps encara.

Només vull dir-vos que, des de la maduresa intel·lectual, des de l'honradesa, des de la reflexió profunda, sense cap interès de cap tipus més que el de buscar el bé per la nostra comunitat i el nostre municipi, us demano que voteu al canvi d'una vegada si volem salvar el nostre poble. Ara més que mai tenim la veritable oportunitat de canvi, de fer quelcom útil pel nostre poble, que el nostre vot sigui per un cop un veritable instrument que tingui sentit i que tingui conseqüències directes

Perfil de David Ricart (jutgeu per vosaltres mateixos)

Pressupostos participatius???

Mirant la nova pàgina web de l'ajuntament de Vallromanes, em trobo amb la següent informació:

Notícies

Pressupostos participatius 27/10/2007

Us convidem a participar en la gestió dels recursos públics, obrint un procés participatiu.

Estem preparant el pressupost per 2008. Per tal de fer més propera la relació entre l'Ajuntament i els veïns de Vallromanes, us convidem a participar en la gestió dels recursos públics, obrint un procés participatiu, per tal que ens feu arribar les vostres propostes o suggeriments sobre criteris, prioritats o actuacions a fer en l'àmbit de les inversions municipals.

Carall! no és la primera vegada que ens parlen al poble de pressupostos participatius, tanmateix veig que no han après res als darrers anys -o no han volgut aprendre- de com es duen a terme els pressupostos participatius. Mira que precisament els tres darrers articles que he escrit van incidint sobre el mateix tema i tots estan interrelacionats. En el proper donaré les claus: explicaré com es constitueixen els processos participatius i a través de quin organisme. Àdhuc deu haver-hi gent que deu saber del tot com engegar-los, fins i tot al mateix ajuntament. Una cosa és que se sàpiga i una altra és que es vulgui dur a terme, en tot cas.

Ara només vull dir que la intenció o el fer veure que es té la intenció d'engegar un procés participatiu per a la gestió del pressupost de la vila per al proper any només queda en una intenció, doncs perquè per dur a terme els pressupostos participatius s'han de donar com a mínim les següents condicions:

1. S'ha de convocar com a mínim una assemblea amb tot el poble; una assemblea ajuntament-vilatans
2. Els vilatans i les vilatanes hem de conèixer l'import exacte del pressupost del què es disposa per l'exercici proper
3. Hem de saber la distribució de les partides pressupostàries o epígrafs, el seu import, les modificacions que s'hi poden fer i en quin sentit
4. Quines són les previsions mínimes de despesa per al proper exercici econòmic (aquella despesa que és ineludible perquè s'ha de produir forçosament es vulgui o no)
5. Quines prioritats ha detectat l'ajuntament que potser els ciutadans desconeixem i/o quines directrius, si n'hi ha, venen marcades pels organismes que hi aporten ingressos i/o quines actuacions que comporten despeses té l'ajuntament "aparaulades" amb d'altres organismes, institucions i/o empreses, etc. i quina quantitat de despesa poden comportar aproximadament
   
6. L'ajuntament ha de tenir com a mínim una proposta de distribució del pressupost que ha de manifestar a l'assemblea perquè es passi a discussió
7. Tant la/es proposta/es que vingui/n per part de l'ajuntament, com les que vinguin per part dels diversos partits polítics (incloent-hi l'oposició), així com les que pugui proposar qualsevol ciutadà o grup de ciutadans, totes i cadascuna de les propostes, han de ser conegudes per totes les parts implicades (no es pot fer de manera individualitzada) i han de ser discutides in situ entre tothom. Això no vol dir que les propostes hagin de ser acordades el mateix dia; he dit que com a mínim s'havia de fer una assemblea, no que no es poguessin dur a terme més d'una, la qual cosa seria d'allò més desitjable, o bé es fan les propostes i després s'hi discuteixen en assemblea, per exemple (a Vallromanes no cal fer reunions de barri tenint en compte el nombre d'habitants)
   
8. Ha de consensuar-se prèviament una normativa de com portar a terme els pressupostos participatius, i si cal, una agenda del procés
   
9. Totes les propostes han de ser legals, de competència municipal, d'execució anual, tècnicament viables, han de ser sostenibles i no poden fomentar l'exclusió social (això sembla que sobra, però no)
10. etc.
    

Especialment el punt núm. 7 és de màxima importància perquè és l'únic que garanteix la transparència i objectivitat del procés. Atès que la normativa legal vigent permet que l'ajuntament faci el pressupost com li vingui en gana, tots o alguns d'aquests punts els pot obviar. Però si parlem de pressupostos participatius són participatius o no ho són; no volem que se'ns prengui el pèl amb paraules políticament correctes. Pretendre que la gent escrigui en la bústia de suggeriments de l'ajuntament allò que li sembli que es pot fer amb els diners de la vila és com no fer res. Primer, perquè no sabem el que ha dit la gent i si l'ajuntament ho ha tingut en compte i en quin grau ho ha tingut en compte, i segon, perquè qualsevol persona pot proposar la barbaritat més grossa del món i perdre l'oportunitat així de fer una proposta realment interessant perquè no hi ha un procediment objectiu i objectivable per a la participació ciutadana i que sigui conegut i aplicable per totes les parts. Hi manca, per posar un exemple, un mecanisme de retroalimentació, retroacció o feedback.

Bé, unes pinzellades així per sobre i de memòria, sense profunditzar massa, perquè si m'hi poso a fer-ho ja la cosa seria bastant més grossa. Ho deixem aquí, amb un prec dirigit a l'equip de govern de l'ajuntament: feu el que vulgueu i com vulgueu, desafortunadament la legislació vigent us ho permet, però no ens prengueu més el pèl amb falsos procediments disfressats de democràcia participativa.

Nou ple extraordinari que hauria de ser ordinari

Un altre ple extraordinari, i nosaltres ens preguntem com sempre: Per quin motiu és extraordinari i no ordinari? Sobre quines argumentacions es basa l'equip de govern de l'Ajuntament perquè sigui ordinari? Per què el poble no pot intervenir en uns assumptes que li afecten tan directament? El fet que una reunió d'un òrgan de govern sigui ordinària o extraordinària el fixa la presidència de l'òrgan. El fet que el poble pugui intervenir o no en una reunió de caràcter extraordinari és responsabilitat de les normatives que aprova aquest òrgan. És evident que això afecta plenament al valor que se li dóna a la participació dels ciutadans en els afers que els afecta.

Sabem que en una democràcia la sobirania correspon als ciutadans. El valor que els nostres representants donen al fet que els ciutadans puguin disposar de major o menor participació en els assumptes que els afecten està directament lligat, sens dubte, al sentit que de la democràcia tenen aquests representants elegits pel poble i, per tant, al que es deuen en tots els sentits. Sabem que hi ha diverses opcions polítiques i que no totes donen el mateix valor al concepte de democràcia, i, per derivació, al fet que la gent pugui participar més o menys dels assumptes que els concerneix. La manera d'elaborar un POUM és una demostració. La manera de convocar els plens és una altra.

Sabem que a Cardedeu i a Sitges, per posar dos exemples concrets, el POUM es va fer conjuntament amb l'assemblea del poble amb la qual l'ajuntament participava directament. No tots els partits polítics apliquen per igual la democràcia i el deure que tenen cap a la gent que, amb els seus vots, els ha donat l'oportunitat de poder presidir el govern municipal. Que cadascú tregui les conclusions que cregui més oportunes. És lamentable que cada vegada haguem de repetir les mateixes coses.

• MxV-Esquerra ens ha fet arribar la següent informació:

Ple extraordinari

per aprovar la modificació d’ordenances fiscals (impostos i taxes)

i l’increment de tarifes de subministrament d’aigua.

Demà dimarts 30 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre a la sala de plens

_____________________________________

Informació enviada per

Què és el que el silenci ens està dient? (i el POUM continua...), ui!, i més coses...

Ho faig saber des del principi, aquest article serà llarg, però sota el meu judici prou sucós. Així que us animo a que tingueu paciència i us ho llegiu amb deteniment de principi a fi.

Des de l'assemblea que per a tot el poble va dur a terme MxV-Esquerra, m'atreviria a dir que no hem tornat a saber res més del que passa, a part dels gentilicis (també aquí), del tema de la rotonda, de la pàgina de Viquipèdia i de Wikipedia sobre Vallromanes, de les fotos de la Festa Major aportades majoritàriament per Víctor Pàmies, de les fotos de la 4a. pedalada de muntanya aportades per Josep Maria García i de les fotos del Centre Excursionista. Poca cosa més. Per cert a la franja dreta d'aquesta pàgina on estan els enllaços, a l'apartat d'Altres pàgines sobre Vallromanes, ja hi trobareu permanentment l'enllaç a les fotografies que va duent a terme el Centre Excursionista junt a l'enllaç que hi figura de fa temps del grup de fotografies sobre Vallromanes.

Ens agradaria que aquesta associació compartís les seves fotos dins la pàgina de fotografies de Vallromanes. En aquest sentit, us comuniquem que els hem fet arribar la invitació corresponent però de moment no han mogut cap fitxa. També volem fer públic que el Sr. Antoni Ibáñez era membre del grup de fotografies de Vallromanes i va ser esborrat per error; això que estàs fent coses en el panell d'administració i cliques sobre un botó sense adonar-te'n. Immediatament li vam fer arribar de nou la invitació, disculpant-nos d'haver-lo esborrat accidentalment i convidant-lo, com ja hem fet d'altres vegades, a que publiqui, d'entre les seves fotografies, les que ell cregui adients al grup de Vallromanes, ja siguin aquestes de paisatges, d'actes organitzats al poble, entre d'altres per CiU, de persones, de denúncia política i/o social, etc., pel motiu que té bones fotografies i la seva aportació seria, per suposat, molt bon rebuda al grup com seria la de qualsevol persona que vulgui i pugui aportar també el seu material fotogràfic sobre Vallromanes, la seva gent, la seva història i sobre allò que cregui convenient per tal d'anar duent a terme aquest arxiu fotogràfic de la nostra vila. Però tampoc el Sr. Ibáñez ha contestat a la nova invitació.

Poques informacions i gairebé totes provenen de la pagina de CiU. Què dimonis li passa a aquest poble que es va deteriorant per moments?, no sols pel que fa a la qualitat de la seva infraestructura viària (hi ha carrers per on és impossible ja gairebé passar amb un cotxe que t'hagi costat de 30.000 € cap a endavant, que són la majoria en aquest poble, llevat dels 'tot terreny'). Vegeu aquest carrer del darrera de l'Escola Tres Pins i que obliga a passar en un sentit o en un altre a tots els pares i que té unes esquerdes i uns forats monumentals. Si us plau, quan s'arreglaran aquests carrers? Potser amb els diners de la Diputació? Ja no dic res del meu que des de les darreres pluges sembla un barranc, de ben segur que em preocupo més de l'interès general que no pas del meu propi, malgrat que també els meus veïns i jo -que paguem els mateixos impostos proporcionalment que la resta de vallromanesos, vallromanins i vallromanencs- tenim un carrer -que segons totes les informacions pertany al casc urbà- i no només és de terra sinó que és allò de més lamentable. Però bé, a part de les necessitats o interessos purament individuals i veïnals més propers, tenim el dret i l'obligació tots de vetllar per l'interès general del poble, del poble en el seu conjunt, del poble en les dues accepcions del terme.

La pàgina d'iVall ha despertat de la seva letargia per a donar-nos notícies, molt bé, ja era hora; agraïm, si més no, aquest esforç, amb fotografies incloses (no parlarem de la seva qualitat fotogràfica per si de cas... :-) ). Bé, esperem que hi continuïn informant, i que no es tracti pas d'un fet puntual.

ICV també ha parlat i ho ha fet per recordar-nos que han convidat a MxV-Esquerra a portar accions conjuntes (una aliança) contra l'aprovació definitiva del POUM. (Recordeu que, en tot cas, aquest POUM resta pendent de passar pel Ple de l'Ajuntament, o sigui, quan s'hagin complert els requeriments de la Generalitat, haurà de ser votat de nou per tots els regidors del consistori, digues-li "verificat", però tots i cadascú dels regidors hauran d'aixecar el dit -en un sentit o en un altre- al Ple per verificar-lo o no, quina diferència hi ha entre aprovar o no aprovar i verificar o no verificar? Doncs, així caldrà que els regidors de l'oposició diguin la seva i que tots els regidors de l'equip de govern hi siguin i a més tots tinguin la mateixa posició al respecte, cosa que imaginem que serà així, tanmateix... Llavors el POUM "està aprovat" però "no és vàlid" (no es pot executar), és que "sí però no" fins que no s'hi compleixen una molt llarga sèrie de condicions (al final d'aquest article us podeu descarregar el dictamen) i que desprès sigui verificat pel Ple. Els polítics són la repera, com es pot dir que ja està feta una cosa que s'ha de rectificar i desprès s'ha de passar de nou a votació i ha d'acabar revisant-lo de nou aquell organisme que políticament expressa que està aprovada tal cosa. Que m'ho expliquin!)

Bé, la qüestió és que, a hores d'ara, no sabem si MxV-Esquerra ha acceptat la invitació d'ICV o no i que en pensen fer. Lamentablement, haig de dir que, des de fa massa dies ja, pràcticament totes les pàgines web -menys la de CiU, i ara iVall que desperta del silenci, però per parlar-nos de coses no de massa transcendència a la vista del que hi ha- totes les pàgines, siguin o no blocs, resten mudes davant de temes molt importants, i això, a nosaltres particularment no ens agrada ni gens ni mica. Què és el que en està dient aquest silenci que potser parla per si mateix?

En aquest poble hi ha sis partits: CiU, ICV, iVall, MxV-Esquerra, PSC i PP, aquest darrer ja no té ni pàgina web, ni sabem si el formen les mateixes persones que figuraven a la llista o no; massa però massa poca informació en una societat democràtica on hom espera que el poble que hauria de decidir, si més no que estigui informat. Hi ha sis partits, d'aquests, dos són al govern municipal (CiU, iVall), un és a l'oposició (MxV-Esquerra), però la resta també continuen sent partits polítics del poble i per al poble (no?), tots van tenir els seus votants en major o menor nombre però s'hi deuen com a mínim als seus votants i tenen el dret i l'obligació de seguir fent coses pel poble malgrat no estiguin formant part del consistori.

Si estem a una democràcia representativa, tots els partits representen a una part de la població. Llavors per quin motiu el consistori no els té pas en compte? Els consulta alguna vegada? Per què no tenen un espai a la revista La Pinya on puguin expressar la seva opinió des d'un mitjà oficial? Per què no potser també un espai a Ràdio Vallromanes per tots els partits polítics? Si més no, per què no es fan debats a Ràdio Vallromanes -la ràdio de tots- amb la participació de totes les forces polítiques? Per què no es fa un ús d'informació oberta de tots aquest mitjans municipals perquè el poble estigui informat i, a més, aquest mitjans puguin promocionar-se i ser un exemple de participació i intercomunicació entre tota la població i per a tota la població? Per què dimonis no es dinamitzen aquests mitjans? Que la gent els pugui sentir com a seus, que despertin interès en la població, que siguin plurals, oberts i participatius.

En conclusió, totes les persones de Vallromanes tenen el dret, si més no, de participar en tots els processos polítics, urbanístics, etc. que els afecten. En aquest sentit, tots els partits polítics, que representen a persones i que estan també format per persones tenen el dret, i potser l'obligació, de participar en tots aquests processos. I tenen el dret, i potser l'obligació, de fer aliances en allò en que coincideixin per a fer més força en pos del bé de l'interès públic. No és bo que cap partit actuï de manera aïllada sinó és que ho fa amb pretensions electoralistes. No és bo actuar sol, l'experiència és una gran mestra, i l'experiència ens ho demostra. Cal fer aliances ni que siguin puntuals, en aspectes concrets, perquè la unió fa la força. Ja no comptem amb el PSC, perquè a hores d'ara ja no sabem ni qui són ni que pensen, no s'han comunicat amb la població des d'abans de les eleccions si no recordo malament, com a mínim la seva pàgina i la pàgina de la candidata resten mudes in aeternum. També ha desaparegut com ja hem dit la pàgina web del PP, tampoc apareix a les bústies cap informació d'aquest partit. No fan assemblees per al poble. Cap dels partits, llevat del grup MxV-Esquerra no fan assemblees, no informen a la població, no compten ni amb la nostra opinió, i això que només som poc més de 2000 habitants. Però ara hi ha un repte pendent, un repte prou important que representa quelcom d'extrema importància per al poble i la seva gent, i és saber que es farà amb aquest POUM que "està aprovat però que s'ha de rectificar i que desprès s'ha de verificar per tots els regidors del consistori i que, finalment, l'organisme que pretén dir que està aprovat -malgrat tot el que encara s'hi ha de refer- haurà de donar-li el vistiplau final".

Aquest és un gran repte, sens dubte, una part molt important de la població -ICV assegura que la major part- estem en contra d'aquest POUM, si més no, en contra d'una gran o petita part del seu articulat. Llavors caldrà fer alguna cosa al respecte. Les coses no són mai definitives i poden ésser objecte de recusació i de recurs. I la democràcia permet totes les formes d'acció directa per part del grup de ciutadans per a no admetre ser subjecte a una norma que hom creu que no és pas justa, correcta o adequada. La democràcia també permet que els partits polítics i d'altres organismes, institucions, etc., des de l'oposició o no, portin a terme totes les formes d'actuació pertinents per modificar, aturar o recórrer qualsevol acord de les institucions governamentals.

Per finalitzar, llavors, i després de totes aquestes argumentacions, demanem a tots els partits polítics que creuen que aquest POUM no ha satisfet la suficient participació ciutadana i/o que creuen que aquest POUM no és bo per la nostra vila, o que és millorable, etc., que facin totes les aliances possibles i necessàries per unir esforços amb la vista posada en el bé del poble i lluny de partidismes aïllants que minven sempre la força. Unió per ser més forts, amb participació del poble i, especialment, tenint al poble informat. Tal cosa no està passant ara mateix. Nosaltres tenim la confiança dipositada en MxV-Esquerra i en els altres partits que poden fer oposició des de dins o des de fora del consistori, i nosaltres volem respostes i volem saber què podem fer i de què manera hi podem participar.

Vallromanencs, vallromanesos i/o vallromanins

Quan jo vaig arribar a viure a Vallromanes, li preguntava a la gent gran que coneixia i que, o bé havien estat vivint sempre a la vila, o bé venien a estiuejar des de molt petits, quina era la manera de dir-se de les persones de Vallromanes, si vallromanesos o vallromanencs que són les dues accepcions que a mi em sonaven com a possibles. Aquesta pregunta també la vaig dirigir a persones de l'ajuntament. De totes elles, no hi vaig trobar cap que sabés donar-me una resposta. Anys després, crec que va ser el dia de la inauguració del Casal, vaig sentir dir a l'alcaldessa en el seu discurs vallromanins tot referint-se als habitants de Vallromanes. No us ho puc assegurar del cert, però gairebé estic del tot segur que va ser la primera vegada que vaig sentir tal denominació a la meva vida. Sincerament a mi el mot (gentilici, en aquest cas) em va semblar lleig, potser perquè mai no l'havia sentit (i al meu cap ja s'havia quedat el gentilici vallromanenc, que confesso obertament que és el meu preferit) o, tal vegada, perquè el relacionava amb el gentilici de Barcelona que, com sabeu, és barceloní, el qual em sembla bastant cursi.

A mi espontàniament se m'avenia com a més lògic el gentilici vallromanès, o bé, en tot cas, vallromanenc, especialment per una raó, en aquell moment, per mi evident:

Si ens fixem en el gentilicis vallromanès i vallromanenc veurem que conserven una semblança més gran amb el topònim Vallromanes que el gentilici vallromaní. Vallromanès conté exactament les mateixes lletres i vallromanenc només canvia la "s" final pel parell "nc". Vallromaní, però, sofreix una transformació més acusada al perdre'n totes les dues darreres del topònim, les lletres "e" i "s", que passen a ser substituïdes per "í". Aquesta raó, que no disposa de cap cientificitat lingüística, és una de les que em va fer suposar que als habitants de Vallromanes no se'ls podia dir tal cosa com vallromanins. Evidentment és un raonament i una opinió personals i que, per aquest motiu, té més un caràcter anecdòtic que no pas una altra cosa. També és cert que a d'altres municipis i contrades el topònim i el gentilici no tenen res a veure entre ells des d'un punt de vista gramatical, sinó que les arrels del gentilici han d'anar a ser buscades a temps remots. Per exemple: ilerdense que ve de l'antiga Ilerda però que avui dia s'anomena Lleida, per a referir-se als lleidatans, o, més rocambolesc encara, egarenc o egarense tot just per a referir-se als terrassencs per l'antiga denominació de Terrassa que era Ègara.

Ja quan estava acostumat a que m'haguessin batejat com a vallromaní, i quan vaig començar a buscar enllaços sobre Vallromanes per dur a terme el bloc Espai Vallromanes -el qual esteu llegint en aquest moment- em trobo amb la pàgina sobre Vallromanes a Viquipèdia i llegint-la vaig veure que el gentilici que hi apareixia era vallromanès/vallromanesa. Ara ja no em sonava bé aquest perquè ara jo ja era un vallromaní. Pel fet que la pàgina estava molt incompleta i la informació no s'hi havia renovat des de feia molts anys, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig rectificar el gentilici, posant-hi vallromaní/vallromanina. Gairebé immediatament m'escriu un administrador de Viquipèdia dient-me que aquest gentilici era incorrecte perquè a totes les fonts oficials apareixia el gentilici vallromanès. Jo li vaig argumentar en base a l'ús que s'havia fet de "vallromaní" des de pàgines d'internet d'escriptors de Vallromanes, de partits polítics, etc., i fent-li saber que el mateix lingüista i veí nostre Víctor Pàmies s'havia sorprès quan cercant informació sobre la nostra vila s'havia trobat amb un text que denominava "vallromanesos" als habitants de Vallromanes, i que, fruit d'això ell va comentar que faria les recerques pertinents per a descobrir el gentilici correcte. De manera "preventiva" vam posar a la Viquipèdia totes dues accepcions com a vàlides fins que Víctor Pàmies acabés la seva recerca, malgrat que l'administrador de Viquipèdia que vigila, entre d'altres, la pàgina de Vallromanes, no ho veia massa clar, tenint en compte que ells sempre es basen en argumentacions sòlides i/o en fonts oficials o fidedignes. Uns dies després li pregunto a Víctor Pàmies sobre el tema i em contesta que Sergi Santjoan, un altre lingüista i escriptor del poble havia argumentat en un dels seus llibres el gentilici vallromanès com el correcte i que així ho havia comunicat a Xavi Moya de l'ajuntament. Això el poso en coneixement de l'administrador de Viquipèdia i passo a esborrar-hi vallromaní.

Però mentrestant, Víctor Pàmies s'havia dirigit a l'Institut d'Estudis Catalans perquè s'hi pronunciessin perquè l'escriptor Toni Ibáñez insistia en que a ell li semblava que el gentilici havia de ser vallromaní. Al final, resulta que des de l'Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans li contesten a Víctor Pàmies que tots dos gentilicis són des d'un punt de vista gramatical correctes i que poden ser utilitzats i conviure ambdós perfectament. O sigui que podem dir-nos, segons aquest organisme, vallromanins o a vallromanesos, indistintament, en referir-nos a nosaltres mateixos com a vilatans de Vallromanes. La cosa no acaba aquí, sembla ser pel que diu Víctor Pàmies que Toni Ibáñez al programa Capvespre de Ràdio Vallromanes ha parlat del tema i que Joan Andreu, marit de l'alcaldessa, ha manifestat que vallromanès era el que li sonava com a gentilici de Vallromanes. Però vet aquí que, que quan anava cap a la ràdio, Toni Ibáñez s'ha topat amb una persona gran del poble que deia que vallromanenc era el gentilici dels habitants de Vallromanes.

Arribats a aquest punt, a mi particularment em sembla que ja dóna igual que ens diguem vallromanins, vallromanesos o vallromanencs. Tenint en compte que gramaticalment totes tres accepcions són del tot correctes, i tenint en compte que serà molt difícil trobar una font fidedigna per esclarir el tema, crec que cadascú és lliure d'utilitzar la denominació que li vingui en gana i que totes poden conviure-hi, de la mateixa manera que hi conviuen ilerdenses i lleidatans o egarencs, egarenses i terrassencs. Si al final ha de quedar un gentilici en concret que sigui el que marqui la tradició oral al llarg de les dècades o els segles venidors, sempre i quan no sigui imposat des de les "altes esferes" a base de bombardejar-nos des dels mitjans oficials d'informació de la vila.

I, ja, per acabar, us proposo un joc: obriré una nova enquesta per tal que cadascú marqui el gentilici que li sembli més apropiat o li agradi més. Si bé és cert que aquesta enquesta no servirà de res més que de cosa anecdòtica potser pot gaudir, si més no, d'un caràcter lúdic. L'enquesta la trobareu en aquesta pàgina a la part superior de la banda dreta. Vinga, a contestar-hi.

Fotografia: Plaça de l'Església. Jordi Gomara, Vallromanes, 18 d'abril de 2007 a les 19:45 h.

La desesperació del anònims

Us envio una captura de pantalla de Google perquè veieu d'on prové la desesperació i la ràbia dels anònims que, emparats en la foscor, equivalent a la foscor de la seva ment, es dediquen a insultar a tort i a dret per tots els blocs del poble.

Veieu la següent imatge, jo escric Vallromanes en la pàgina de cerca de Google i, a continuació, podeu comprovar quines són les 8 pàgines web més llegides sobre Vallromanes. (8 perquè no m'hi caben més, a la pantalla). Ull! que desprès ve la d'iVall, suposo que es deu a la fòrmula: tants votants, tantes lectures. Primer els de MxV-Esquerra i els seus simpatitzants, desprès iVall i, bastant molt més endarrere, CiU-Vallromanes. Quan més a dalt, o sigui, quan més al principi, més buscats i més visitats, evidentment.

Quin serà el motiu? per què la gent s'adreça a aquestes pàgines i no a la de CiU per exemple quan busca informació?

Serà per una qüestió de credibilitat?, o perquè els resultats a les eleccions municipals ja van demostrar la diferència brutal i en molt progressiu augment que separava, i de fet, separa els votants de MxV-Esquerra, que, evidentment augmenten en nombre en contraposició a la davallada tan brutal al mateix temps que va tenir CiU també en nombre de votants?, que al final es va quedar com l'última força, amb diferència, de les que van aconseguir regidors. Bé, en tot cas, el resultat a les urnes també està lligat a una qüestió de credibilitat, no ens enganyem pas; especialment en un poble tan petit on tots, més o menys, ens coneixem.

Però és que no es conformen ni tan sols en tenir el poder a l'ajuntament, a sobre tenen els covards que, a l'ombra, els fan el joc brut.

Veieu, a continuació (recordeu clicar sobre la imatge per engrandir-la):



Podeu provar vosaltres mateixos clicant sobre el següent enllaç perquè veieu que no us enganyo pas:

http://www.google.es/search?q=vallromanes&ie=utf-8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-a

I si no, poseu Vallromanes en el cercador de Google i proveu-ho sense més. Clar, evidentment, estem a Catalunya i aquí s'hi parlen dos idiomes, preferentment a més a més, en aquest poble, el català. Així que, perquè la cerca us doni aquest resultat heu de posar les preferències de cerca en català o en català i castellà al mateix temps, del contrari, sent un poble on la cosa immobiliària no hi ha qui la pari, d'entre les primeres pàgines us sortirien unes quantes immobiliàries que, aquestes que van més per la pela que per qualsevol altra qüestió, tenen les seves pàgines generalment en castellà i no pas en català.

Notícies, novetats, recordatoris, propostes...

NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA:

• Ja podeu consultar al bloc del Centre Excursionista els reportatges sobre la pujada a la Pica d'Estats, amb un extens reportatge fotogràfic també. A continuació hi va una de les fotografies. Sort que el Centre Excursionista -no com d'altres organismes de la vila, incloent-hi l'Ajuntament- ens comunica amb molt de temps les seves activitats i ho vam poder publicar al seu moment aquí mateix. (No costa res enviar-nos un e-mail anunciant qualsevol activitat al poble perquè puguem fer-la-hi pública):

• A la pàgina d'en David Ricart hi surt la informació de la convocatòria per a tot el poble d'una assemblea que tractarà, entre d'altres assumptes, de les propostes d'ordenances sobre el soroll al poble i sobre l'estalvi d'aigua. Molt important que hi feu una ullada; són coses que després ens afectaran, i, evidentment, cal anar a l'assemblea si es que us interessen les coses que ens toquen directament com a vilatans i vilatanes; doncs en aquesta mateixa assemblea s'hi informarà de les novetats sobre el POUM, la qual cosa, corresponent-li a l'Ajuntament, aquest no n'informa pas, (abans de les eleccions van publicar dues revistes de La Pinya seguides, ja ens imaginem amb quins motius, desprès cap). Però abans, us recomano llegir, com ja havia dit anteriorment en aquest mateix article, les propostes i fer les esmenes que calguin.
  
  
• En Josep Maria García ha publicat un reportatge sobre la bicicletada que es va celebrar diumenge a Vallromanes, i de la qual moltes persones no en sabiem res. Podeu fer una ullada al reportatge, el qual conté també algunes fotografies, com aquesta:
  

• Per a la gent que no ho sàpiga, i que és molta segons les meves informacions, informo que ja ha sortit publicat el programa de Festa Major, el qual podeu trobar a algunes botigues del poble i a l'Ajuntament en horari d'atenció al públic.

________________________________________
________________________________________

(23/09/07 a les 08:12 h.):

Us recomano molt que llegiu, si no ho he fet ja, aquestes dues notícies importants per la nostra vila:

• David Ricart al govern del Consell Comarcal
  
  
• Víctor Pàmies Avui. Un lingüista de Vallromanes crea el primer refranyer català-castellà d'Internet

Aquestes dues notícies hi són al bloc de Josep María García i Pérez

Mentrestant, els "nostres excursionistes" deuen estar "fent el cim"

Aprofito per a recordar-vos que s'acaba el termini per a presentar les fotografies al XI Concurs "Premi Sant Miquel" de fotografia de Vallromanes

*** També és important que us mireu les propostes d'ordenances, una sobre el soroll i una altra sobre l'aigua (proposta d'estalvi d'aigua per a aplicar a la nostra vila), que presenta MxV-Esquerra, i que feu arribar-hi les vostres esmenes, suggeriments, propostes, etc., doncs aquestes propostes passaran a aprovació al Ple de l'Ajuntament de Vallromanes i, una vegada més, cal la participació activa i directa dels ciutadans del poble en allò que després pot afectar-nos directament

Podeu aprofitar també, per llegir les altres notícies del bloc Participació Vallromanes

El primer dia de classe i l'Ajuntament sense haver fet els deures

He arribat a l'escola avui a les 9 del matí a portar-hi el meu fill. Era el primer dia de classe. El meu fill havia fet els deures de les vacances i anava content. El descontent i la sorpresa me l'he portada jo i la resta de pares i mares en veure la deixadesa total en que havia caigut tot l'entorn de l'Escola Tres Pins durant, suposo, el temps de vacances (aproximadament 3 mesos). És del tot evident que l'actual i antic ajuntament (que ve a ser el mateix) no s'ha preocupat de l'estat de les vies d'accés a l'escola, del carril bici que hi porta, del terreny que hi ha enfront (que és de titularitat pública pel que sabem) i del "jardí" (sí es que es pot dir així) que hi ha davant l'entrada de l'escola.

Aquest espai que anomeno jardí està ple d'esquerdes des que va començar a funcionar l'escola el curs passat, però és que va passant el temps i cada cop les esquerdes són més brutals, i hem de pensar que els nens hi passen i hi juguen i, com és evident, si no s'han fet mal fins ara és perquè la sort els ha acompanyat. I és trist del tot veure com ha crescut l'herba a tot arreu, envaint el carril bici i la vorera que li acompanya, a l'entrada i a tot el voltant de l'escola, pel carrer, pel "jardí", entre els arbres i les plantes. I, a més a més, la brutícia era monumental: cartrons, papers, paquets de tabac, bicicletes trencades, revistes, fulles seques amuntegades a sota dels bancs, a l'aparcament de bicicletes, etc.; fins i tot encara queda entre l'herba mig amagada la pancarta d'un dels candidats a les eleccions municipals passades i això que ha plogut molt des de llavors.

En fi, he fet un petit reportatge de fotos; no gaire cosa. Anava amb presses i tampoc em venia de gust estar-me massa estona fotografiant per enllà; em donava més tristesa i vergonya aliena que no pas altra cosa. Al final és un reflex de la deixadesa total en que està sotmès el poble des de fa molt temps, només s'arregla i a prou comptes allò que més s'hi veu (us animo a passejar per totes les urbanitzacions, no us enganyo pas, i no cal anar tan lluny del centre del poble). El mateix carrer Salvador Dalí, en sortir, de l'escola cap a la dreta (per posar un exemple), té tot l'asfaltat destrossat des de fa anys i les esquerdes ja comencen a ser considerables, els veïns es queixen, com a molts carrers, i sabem que no és l'únic carrer en aquestes i en molt pitjors condicions.

Per cert, l'alcaldessa i alguns dels seus hi eren i em miraven i murmuraven coses entre ells; de ben segur que m'estaven criticant: "ja està aquí el que fica merder a la seva pàgina web", com si jo fos el culpable de les coses que no fan perquè el poble estigui en unes mínimes condicions acceptables els que cobren (i molt) de les nostres butxaques. Jo, que tinc ja massa queixes d'aquest ajuntament, només faig que informar del que no es fa i del que es fa malament que no és poc. A mi mateix i a un veí ens van esquerdar un mur de contenció fa més d'un any i encara espero resposta. Sóc l'únic que espero respostes?

Suposo que el fet que m'hagin vist fent fotos enllà ha donat els seus fruits, doncs al cap de poca estona han enviat la brigada perquè fes neteja i tallés l'herba. No sé si a hores d'ara hauran acabat perquè hi havia feina per unes quantes hores; avui ja no he volgut tornar a l'escola, n'he tingut prout amb el primer dia de classe.





















El reportatge complet amb tots els comentaris de cada fotografia (que a més es poden veure a mida real, molt més detallades) el podeu trobar a http://www.flickr.com/photos/itaca2000/sets/72157601971754040

Totes les fotografies han estat preses per Jordi Gomara a Vallromanes el dia 12 de setembre de 2007 (han estat fetes com a reportatge ràpid, per aquest motiu poden no tenir una bona qualitat artística)

Publicitat en espai públic, per David Carrillo

Es deia... que la "nova" política del vell "nou" govern de sempre seria la transparència (Comproveu-ho AQUÍ i AQUÍ).

Fa més d'un mes, el dissabte dia 28 de juliol, vam poder gaudir d'un espectacle de Gospel a l'aire lliure emmarcat dins les Nits Musicals de Vallromanes (en un escenari amb una obertura súper estreta en un Casal súper petit)*. Aquesta és la segona actuació d'aquest grup ja que, la primera actuació que ens van oferir al gener, va tenir moltes mancances de previsió i espai amb 188 seients estrets tot i que va haver-hi molta demanda.

L'actuació que ens va oferir Gospel Viu! va ser a la plaça del Casal de Vallromanes espai el qual, aquesta vegada, va poder acollir-hi moltes més persones.

Com vau poder comprovar (els qui poguéreu anar-hi), als seients (cadires de plàstic), que es feren servir per als espectadors a l'esmentada plaça, hi havia fulletons de publicitat. Un a cada cadira.

També va haver-hi una exposició de vehicles de l'empresa Prades als voltants del Casal de Vallromanes.

A més a més, de les estructures de ferro que hi han muntades al lloc oposat a l'escenari practicable del Casal per penjar els focus a la plaça, hi penjaven unes grans banderoles de publicitat de l'empresa Prades (El propietari de la qual té una finca amb una gran masia precisament a Vallromanes, Can Prades, al camí de Vilassar)**. Empresa de venda d'automòbils, furgonetes, etc. de la casa Volkswagen, Seat i Audi.

Ara tinc un dubte, el lloc d'on penjaven les banderoles s'ha construït per col·locar publicitat o per instal.lar els llums per els espectacles exteriors...?

Com podeu comprovar a la fotografia, hi havien tres banderoles de grans proporcions. Aquestes banderoles ha perdurat fins dimarts, dia 31 de juliol d'enguany.

Amb tot això què és el que volem dir...?

Molt sencill. S'ha establert una publicitat mitjançant ocupació de l'espai públic; banderoles de propaganda i cotxes d'exposició. És a dir, que l'Ajuntament de Vallromanes ha obtingut beneficis a canvi d'aquesta publicitat.

ICV - Vallromanes ja ha sol.licitat a l'Ajuntament de Vallromanes el detall de l'import econòmic recaptat per aquesta publicitat.

Potser algú pensarà "amb això possiblement s'han costejat les despeses de l'actuació", tanmateix de ser així, on han anat a parar els diners que estaven destinats dins els pressupostos per a pagar aquesta actuació així com les altres que s'hi van celebrar dins les Nits Musicals? (A més a més, aquest any, per primera vegada han fet pagar per assistir a espectacles de les nits musicals -partits de dreta = polítiques de dreta, que en gaudeixi qui tingui més diners, una "bona forma" de practicar el principi basat en el "repartiment de la riquesa"- i mentrestant, més ingressos conseqüentment, però la casa sense arreglar)***

Encara estem esperant una resposta per part del nou "vell" equip de l'Ajuntament sobre els guanys obtinguts per quatre dies de publicitat en un espai públic per part del que diu ser un govern honest i transparent.


David Carrillo, ICV - Vallromanes, 3 de setembre de 2007

PD: Els cedres (que són uns arbres) que es van plantar als voltants del Casal, ja han estat canviats davant la mancança de manteniment per part de l'Ajuntament. És a dir, els que hi havien han mort.

__________________________________________


*, ** i *** Notes afegides per l'administrador del web (L'administrador tenia permís per part del redactor de l'article per a afegir i/o rectificar el contingut d'aquest. En tot cas, a part de les possibles rectificacions ortogràfiques i/o d'estil, l'administrador només ha posat de més aquestes anotacions que van en cursiva i seguides per asteriscos)

Els enllaços han estat afegits per l'administrador del web

Fotografia de David Carrillo

Sempre torno a Vallromanes (per Camil Ros)

Sempre torno a Vallromanes, perquè mai n’hi he marxat, les meves arrels d’origen estan aquí, i cal cultivar tant les arrels dels orígens, com totes les arrels que vas plantant al llarg de la nostra existència, a totes si les cuides són igual d’estimades i sempre creixen i fan les arrels més profundes.

Unes arrels t’aporten el futur, d’altres el present, d’altres el records d’infantesa i joventut. Actualment tinc unes sensacions barrejades i no ser si contradictòries, o segurament és que em vaig fent gran, fa prop de deu anys que vaig deixar de viure a Vallromanes, lloc on vaig néixer i viure fins que vaig anar a viure a Girona.

Els records que em venen de Vallromanes en un 31 de juliol són molts i deferents de la realitat actual: en aquestes alçades de l’any ens passàvem tot el dia al carrer, jugant a futbol, basquet,... bici amunt bici avall, trapellada cap aquí trapellada cap allà, tot estava ple de gent, aquella gent que venia a brenejar o d’estiueg. Avui et trobes el poble que ha passat de la segona residència a la primera residència, per tant aquests dies en comptes de la gent arribar, la gent va marxant.

Un poble que recordo amb menys de 400 habitants, quan marxar anar a viure a Girona quasi arribava a 1000, i ara més de 2000 habitants, per a molta gent de les ciutats segurament diran que és poc, però segurament és molt.

La febre de la totxana, a fet els seus estralls, paisatges de sempre, que ara formen part del record. Un camp de futbol que el volen convertir en cases, per tant això deu voler dir que per algunes l’esport local no és el futbol sinó la totxana.

De moment encara ens queda la riera, i paisatges que estan protegits, sort de la protecció legal, un poble d’arrels amb un creixement sense ordre. El que se arribar a destruir en 10 anys.

Enviat per Camil Ros, extracte literal de l'original, Vallromanes, 31 de juliol de 2007

Fotografia extreta del blog de Camil Ros

Pensava que encara estàvem en democràcia (i el POUM continua i continuarà...)

Cansat d'haver tornat de les vacances. Cansat de veure les coses des de la llunyania que em permeten fer uns altres tipus de reflexions. Cansat que els comentaris que la gent fa provoquin enfrontaments o mals rotllos entre la ciutadania. Amb l'ànim només posat en el bé del nostre poble, com sempre. Sense ganes de crear més malestar però sí amb ganes de poder canviar projectes que jo considero de poc sentit comú. Ja no sé com dir-ho: no tinc més ganes d'enfrontament, estimo el meu poble i els meus covilatans i, per aquest motiu, necessito expressar coses que vagin en la direcció que jo entenc que és la més correcta pel bé del nostre municipi.

En aquest sentit, extrec una de les afirmacions de la Sra. Cabot en el seu discurs del Ple del dia 16 de juny:

"Referent al POUM vull fer un incís. No podem obviar que aquest importantíssim document urbanístic és la Generalitat de Catalunya qui l’acaba APROVANT DEFINITIVAMENT. És a dir, sí realment està tan malament com alguns diuen, serà el propi departament d’urbanisme qui ens ho dirà. Però, en canvi, si ens diuen que és correcte considero que ha de ser acceptat per tothom"

I sobre aquesta afirmació només vull fer una observació importantíssima, i no comprenc, a hores d'ara, que cap altra persona no l'hagi fet abans:

Sra. Cabot vostè sap molt bé que la Generalitat de Catalunya aprovarà un POUM de qualsevol municipi si aquest és FORMALMENT correcte. Ignoro si aquest ho és a hores d'ara, això ens ho hauria de dir el Sr. Josep Sagarra que n'és l'especialista. Però vostè sap molt bé que un POUM formalment correcte no vol dir que sigui un bon POUM per al municipi, ni que els seus vilatans estiguin d'acord amb el seu contingut. La Generalitat aprovarà el POUM -sí és que així ho fa- entenent que el model de poble que hi conté és acceptat pels seus ciutadans. Per aquest motiu, vostè no pot afirmar que el Departament d'Urbanisme de la Generalitat dirà si el POUM és bo o no per Vallromanes, tenint en compte que ells no són els que han de considerar quin model de poble és el que volem. Som nosaltres, exclusivament els habitants de Vallromanes els que hem de decidir quin model de poble volem. I, efectivament, si no hi estem d'acord no podem acceptar-lo. Vostè no ens ha donat massa oportunitats de decidir-ho.

I li recordo que la dictadura va acabar fa uns quants anys, per això li dic que per molt que aquest POUM sigui aprovat o no per la Generalitat de Catalunya, el fet d'acceptar-lo o no és individual i intransferible. La Generalitat de Catalunya, com l'Ajuntament de Vallromanes està format per persones que actuen per delegació dels seus votants i, evidentment, dels seus no votants, perquè en democràcia el poder recau en el poble. Pel fet que els que cobren de les nostres butxaques i ens representen en els òrgans de decisió aprovin tal cosa, no vol dir, ni de lluny, que tal cosa sigui la correcta ni que l'hem d'acceptar. En democràcia existeix l'oposició política, l'acció directa dels ciutadans i moltes d'altres eines que permeten lluitar en contra de les arbitrarietats dels nostres polítics i, aquestes mesures han de ser acceptades, Sra. Cabot. Només li volia recordar què significa el mot democràcia, res més.

Així que aprofito també per enviar-li la meva felicitació per la seva continuació com a alcaldessa i les meves cordials salutacions.

La tristesa de veure que res no canvia (només algun apunt des de la llunyania)

Nou ajuntament. L'Antidemocràcia continua: Ple extraordinari de 10 punts a tractar (crec perquè la informació ja ha desaparegut de la pàgina web de l'ajuntament (política de transparència, diuen?), la pàgina web de l'ajuntament desinforma i segueix sent antinteractiva. Pràcticament ningú no ho denuncia. Si denunciem les coses el poble s'hi divideix. Si callem ens la foten doblegada. Què fer? Riure les "gràcies" del que fan el que volen amb un poder suposadament delegat, intentar salvar els mobles del diluvi que se'ns aproxima?

He treballat molts anys a l'administració pública, cansa haver de repetir sempre el mateix. Més de quinze anys sent conseller de diversos òrgans de govern o membre de comissions delegades. Gairebé 10 anys de delegat sindical.

Mai, mai, no havia vist mai que la reunió primera i més important d'un òrgan de govern, el de la seva pròpia constitució (que té nassos la cosa), fos extraordinària.

Una sessió extraordinària és exclusivament per tractar un sol tema en concret, de caràcter molt urgent, no previsible (o sigui és urgent perquè no es podia preveure amb antel·lació).

Com es pot permetre tot això? En quin món vivim senyores i senyors? Com pot haver-hi tanta impunitat i tanta permissivitat? Per quin motiu no es denuncien aquests atropellaments antidemocràtics? Ens ho hem d'empassar tot Sr. Portet perquè no hi hagin enfrontaments al poble? Quins són els responsables que s'hi generin aquests enfrontaments?

Les reunions dels òrgans de govern habitualment han ser ordinàries encara que es convoquin amb més periodicitat del que marquen els seus propis reglaments. El president o presidenta de l'òrgan denomina cada sessió com a extraordinària o ordinària tenint en compte si aquesta és per a tractar un sol punt a l'ordre del dia amb caràcter extraordinari o bé és per a tractar diferents punts, en aquest darrer cas no pot ser extraordinària sinó ordinària. Aquesta és la normativa general. S'hi fa el contrari i ens quedem amb els braços plegats; hi han excepcions tanmateix. Però, a part de tot això i el que em sembla més important i definidor del caràcter democràtic i de transparència d'una institució, és precisament la voluntat que posa en convocar les sessions com a ordinàries o extraordinàries. Per què convocar-les extraordinàries quan es poden fer ordinàries pel bé de la transparència i la dignificació democràtica?

Jo, sota el meu punt de vista, només puc contestar, i sento molt haver de dir-ho, amb sinceritat: hi ha mala fe, ganes de continuar amb la política d'arbitrarietats del "aquí mano jo", una greu tendència a la falta de transparència (el fet que les notícies apareguin i desapareguin de la pàgina web de l'ajuntament, o canviïn d'ordre d'aparició en són una bona mostra), s'hi passen la llei pel folre i volen fer les coses d'amagat (impedir la participació de la gent). Mala fe, de veritat, molta mala fe.

Quan l'excepció es converteix en la norma alguna cosa falla en el sistema. Si un òrgan ha de convocar la major part de les seves sessions com a extraordinàries durant gairebé quatre anys, i després no modifica la periodicitat de les sessions ordinàries, és que aquest òrgan de govern està greument deteriorat, si no sap autoregular el seu funcionament no serveix pas per al seu objectiu


Fotografia: El llac de Jordi Gomara. Orlando, Florida, juny de 2007

Reflexions de Joan A. Portet sobre l'estat actual de la convivència a Vallromanes

Jo soc veí de Vallromanes i, cada dia que passa, em trobo més decaigut amb els comentaris que es diuen i escriuen envers el nostre poble. He arribat a la trista conclusió que aquí ningú no estima aquest poble ni té cap mena d'interès cap els seus veïns. Tot són mentides, tots critiquen el que fan els altres, però, si ho poden fer ells, també ho fan.

El més lamentable és l'enfrontament entre veïns que no porten enlloc, només a veure qui desqualifica l'altre o qui pot fer més mal. És igual que siguin anònims o no, a mi particularment no em fa falta saber el nom de la gent per arribar a la conclusió que això no pot tenir un bon final.

Tothom creu que els altres són els pitjors, i que la veritat és solament d'ells. Penso que la veritat és quelcom que per sort o desgracia no es pot mesurar i per tant ningú no pot creure's en el dret de tenir-la tota..

Jo no crec en la política ni en els polítics, però puc arribar a creure en la gent, encara que sembla ser que últimament a la gent nomes l'interessen els diners, diners que, cada vegada més, van generant noves necessitats de tenir-ne mes, i mentre això passi, mai no tindrem algú que vulgui que el poble vagi endavant.

Si tots fóssim un xic més humils, més sensats, més amics, més persones, més civilitzats, més constructius, més amables, més participatius, més tolerants......

Si tots fóssim un xic menys grossers, menys egoistes, menys sarcàstics, menys avariciosos, menys protagonistes, menys egocèntrics.......

Estic segur que, si volem, això és possible i que en un futur els nostres nens ens ho agrairan.

Article d'opinió per Joan A. Portet Periz, Vallromanes, 18/06/07

Estava cantat (versió sencera definitiva, des d'Orlando, Florida) (del 14 de juny, lleugerement retocada)

Estava cantat. El pacte entre iVall i CiU anunciat avui, i que dóna la casualitat que jo ja preveia l'altra matinada (ho havia previst sempre, però tenia esperança en un canvi positiu per al poble, sincerament) estava més que cantat. Ja vam dir fa un temps que iVall (Independents de Vallromanes) no tenia res d'indepedent. En aquell moment vam explicar les raons que ens portava a sospitar que iVall és una "sucursal" de CiU. Bé, exactament no són una sucursal doncs tenen la pròpia seu a Can Schilt, a la Plaça de Can Poal. Perquè el partit nomenat a si mateix independent, depèn d'un arquitecte que té molts plans per al nostre poble, com queda ben patent en els darrers temps. També sabem que aquest partit independent però depenent d'aquest estudi d'arquitectura (on fan les reunions del partit), també depèn de constructors del poble, etc...; tot al voltant del món immobiliari, que, com no pot ser d'una altra manera, tenen els interessos en la construcció massiva, doncs, evidentment és el seu "modus vivendus".

Era previsible, doncs, i més que esperable, el pacte entre ambdues formacions, perquè CiU i iVall són la mateixa cosa. El deteriorament i la mala fama que ha anat adquirint el grup de CiU al nostre poble, encapçalat per la sra. Cabot, malgrat el seu gradual i constant desprestigi pel seu tarannà arbitrari i tan poc democràtic, i que ha mantingut a la seva ombra gent que ha fet molt mal al poble, no han estat obstacle perquè la formació menys votada ostenti de manera vergonyosa l'alcaldia un altre cop.

I no solament la formació menys votada sinó la que s'ha anat desgastant cada vegada més, i no per aquella mentida que diu que "el poder desgasta" -perquè el poder no desgasta mai, ans al contrari qui té el poder és qui té els mitjans de comunicació i tota la informació al seu abast i totes les facilitats per a guanyar més vots-, sinó que CiU s'ha anat desgastant per aquesta inèrcia antidemocràtica i per anar destruint cada vegada més els pocs espais sense construir del nostre poble. I no solament per això, sinó també perquè, mentre s'hi anava construint, el poble anava quedant més relegat a la condició de tercermundista: mal senyal de televisió, dèficit enorme de canals televisius respecte a d'altres pobles, deteriorament gradual de tots els carrers, abandonament brutal de la neteja dels carrers, concessions incondicionals a Sorea i a Granper per a passar les seves canonades de gas i d'aigua per on més els ha convingut trencant murs de contenció, obrint carrers que després han tancat en unes condicions inacceptables, passant canonades generals d'aigües per dintre de propietats privades (com en el cas del carrer Barcelona) per estalviar-se uns quants metres de canonada; dues empreses que han campat al seu aire i les obres de les quals mai no han estat revisades, ja no per l'arquitecte superior o l'arquitecta tècnica municipal, sinó ni tan sols per la patrulla, i que quan han fet malbé propietats, i, un cop denunciats a l'ajuntament els fets, aquest ha donat llargues, doncs passen mesos i mesos i no dóna cap solució a la majoria de desperfectes causats per aquests grans aliats seus. Són moltes causes les que han anat provocant la caiguda en picat de CiU al nostre poble, en general dèficits de serveis que mai no han volgut corregir, i, especialment perquè el poble i la ciutadania no els ha importat mai res; mai no han escoltat ningú que no fos els quatre o cinc que sempre han fet pinya i que a tothora hem pogut veure plegats als restaurants o fent una copa en algun bar.

Doncs que ha fet iVall llavors? Fàcil, veient el declivi progressiu de CiU, van idear presentar-se per separat com a una nova alternativa i dient que "eren gent com nosaltres", i molta d'aquesta gent han picat, això és del tot evident. Si CiU anava de capa caiguda, l'estratègia clara era presentar-se com a una alternativa nova per a guanyar més vots i tornar-se a ajuntar, perquè sempre han estat la mateixa formació.

És il·legal el pacte? Evidentment, no. És antidemocràtic? Per suposat que no. És lícit? Ho és del tot. Els pactes per a formar majories són totalment democràtics, legals, lícits, lògics, normals en un sistema democràtic liberal, tan aquest com qualsevol altre que s'hagués donat. És criticable? Sí, com ho seria qualsevol dels altres possibles pactes, perquè la gent quan vota un partit que sap que per a pactar ha de renunciar a algunes de les seves propostes, està en tot el dret de dir que l'han enganyat i que no tornarà a votar mai més, com bé ens recordava la sra. Cabot a l'entrevista a Ràdio Vallromanes.

Ara, és contradictori? Del tot, partint precisament del que van dir les dues persones caps de llista de cada formació a l'entrevista referida. És ètic: No, partint de les mateixes paraules en la referida entrevista de les dues persones que ara han pactat. Això comportarà més abstenció? Evidentment que sí, tenint de nou en compte que la Sra. Cabot i la Sra. Prims atribuïen la pujada de l'abstenció directament a aquests tipus de pactes. Com a mostra un botó: jo, com a col·laborador de MxV-Esquerra vaig aconseguir que una persona que mai no havia votat ho fes aquesta vegada i que una altra que només ho havia fet en dues ocasions també votés aquesta vegada. Totes dues van votar exclusivament perquè van creure que si guanyava les eleccions, tal com ha succeït a la realitat, MxV-Esquerra, era possible aturar tot aquest tipus de despropòsits que s'estan donant a terme al nostre municipi; com és la construcció d'una rotonda innecessària en un lloc de visibilitat màxima per als conductors dels vehicles i que tindrà un impacte visual, arquitectònic i ecològic brutal per a Vallromanes, o per protegir l'única zona no construïda al centre del poble, com és el camp de futbol que dóna amplitud, descongestió i "respir" a aquest centre.

Evidentment, tal com van dir aquestes dues senyores a l'entrevista de la ràdio, aquestes persones no tornaran mai més a votar, però elles s'hauran sortit amb la seva, perquè aquests quatre anys on el ciutadà ja no compta per res, és el temps durant el qual elles tindran les mans lliures per a fer i desfer a la seva conveniència. Però la democràcia és així, i els polítics, no tots per sort, son així: diuen una cosa i fan un altra i nosaltres com ramat ben domesticat els tornem a votar, clar qui voti als mateixos que fan el contrari a allò que diuen perquè no és el nostre cas, per exemple.

I el més collonut de tot, és que dins d'aquests partits hi existeix gent que bramava al cel quan PSC-PM i MxV-Esquerra van pactar la vegada anterior; fins i tot deien que era inacceptable que el partit més votat no tingués l'alcaldia. Llavors mentien els que ho feien, com menteixen que és inacceptable el tripartit a la Generalitat de Catalunya. Però llavors, siguem coherents, si és inacceptable el tripartit a Catalunya, també ho hauria de ser inacceptable aquest bipartit (ai no perdó, m'he equivocat, volia dir el monopartit CiUiVall) a l'ajuntament de Vallromanes. No no ho és d'inacceptable, no mentim més, el que és és una altra presa de pèl i una estratègia preelectoral per a intentar ressuscitar el cadàver que ja estava més que enterrat. I mira per on, els ha sortit bé. Al poble no, malgrat que la Sra. Cabot continuarà dient la seva famosa expressió "és el millor per al poble", al poble li ha sortit molt malament perquè el canvi consistia en canviar el mínim el poble però si la manera de fer política. I aquesta renovació del poder en mans de CiU, sense el seu aliat PSC que també ho va pagar molt car, és el continuisme basat en el canvi continu del poble cap a una gran urbs cada cop més hipotecada econòmicament, amb més dèficits de serveis, amb un més gran abandonament de la neteja i condicionament dels carrers, etc., perquè això és el gos que es mossega la cua: a major creixement major endeutament. Perquè s'entengui a major creixement major necessitat de serveis que implica major creixement fins a l'infinit, fins que ja no quedi un trist arbre que ens doni ombra. Ficar-s'hi en aquesta espiral és terriblement negatiu, i elles ho saben, però els interessos particulars d'alguns sembla que pesin més que els interessos generals de la població, oi que sí?