Aquest és un espai obert a totes les persones que d'una manera o una altra estan lligades a Vallromanes. Si vols publicar-hi algun article ens el pots fer arribar al correu que trobaràs a la columna de la dreta. Si estàs a internet, informa'ns de la teva pàgina i la inclourem a l'apartat que correspongui. Si detectes algun error en aquest espai t'agrairíem també que ens en poguessis informar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan A. Portet Periz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan A. Portet Periz. Mostrar tots els missatges

26 de jul. 2007

Parlar per parlar... (Article d'opinió de Joan A. Portet)

Això són només pensaments que em venen al cap fruit dels comentaris que es poden llegir o escoltar últimament. Vagi per endavant la meva condició de no-polític, (ja que, a dia de avui, no tinc cap vincle que em lligui a cap partit polític) però lògicament entenc de l’existència d’aquests i de la bona fe de tots els que els componen. Per això deixo clar que aquestes opinions no volen ni donar ni treure la raó a ningú.

El tema de moda sens dubte es el famós POUM. És molt complicat arribar a conclusions que ens deixin satisfets a tots ja que cadascú de nosaltres pensa que tot allò fet es pot millorar o es pot fer d’un altre manera, per això discutir sobre el seu contingut penso que ara per ara és poc productiu i es pot fer etern, mani qui mani. Un altre tema és parlar de com fer servir aquesta eina, saber de les habilitats que cadascun dels integrants del govern o de l'oposició tenen per treure el màxim rendiment d'aquest document o del seu sentit comú a l’hora de utilitzar-lo. Em refereixo sobre tot al tema dels habitatges al camp de futbol. Si analitzem fredament la situació del camp de futbol, les piscines i las pistes, jo particularment (i potser m’equivoco) no entenc tanta controvèrsia.

El camp de futbol només es fa servir per tirar els coets a la festa major i alguna vegada (molt poques) he vist nens jugant, les pistes de tennis i la mixta, es fan servir tres mesos a l’any i no es que tinguin molt ús, i les piscines el mateix, tres mesos i amb poca gent. Vist així fredament, no hi ha dubte que aquest complexe esportiu sembla ser deficitari a nivell d’assistència i sembla que no gaudeix de l'èxit que en principi hauria de tenir.

Ningú dels que manen o han manat sembla que es preocupin de voler aprofitar les instal•lacions per crear un veritable recinte esportiu. Tenir un gimnàs, fer que les piscines es puguin utilitzar durant tot l’any, tenir un camp de futbol de gespa per poder crear equips de futbol amb diverses categories, tenir una bona pista mixta per tenir equips de basquet i futbol sala també amb diverses categories, etc.; però es clar, per fer això es necessiten dues coses que sembla ser que no es tenen o no es troben per part de tots els que manen i han manat a aquest poble, i no són altres que moltes ganes i molta voluntat.

Sembla ser que el tema del dèficit és el que més sona a l’hora de voler fer habitatges al camp de futbol. Jo particularment penso que si al poble li queden els mateixos serveis però millorats i, allò mes important, a cost “zero”, no crec que sigui tan traumàtic que es facin habitatges al camp de futbol, això si, s’han de complir entre d’altres dues condicions innegociables:
  • fer el nou complexe esportiu (camp de futbol amb gespa, piscines coberta i descoberta, gimnàs, pista de tennis, basquet, futbol sala, bar-restaurant amb servei continuat) abans de desfer l'actual (tot això tenint una ubicació racional amb el poble)
  • i construir habitatges de màxim dues plantes i no més de dos o tres adossats junts. Naturalment, descartar el tipus d’edificació que s'ha fet servir a Vilanova del Vallès. Això vol dir: fer carrers, posar arbres i aprofitar el soterrani per fer un pàrquing municipal (és només un exemple).
Això ja es podria haver fet en la construcció del Casal, però sembla ser que ningú hi va pensar. Un pàrquing municipal sempre seria una font d’ingressos (amb uns preus populars per als veïns) els quals ens podrien permetre des de, per exemple, fer la urbanització de la riera (voreres, paviments, bancs per seure, enllumenat) al pagament de determinades despeses.

Jo no sé si estic dient una animalada darrera d'altra, però a vegades veig com es fan o es volen fer les coses i acabo per tornar-me boig per entendre-les.

Continuo insistint en la bona fe i les ganes de fer bé les coses per part tant dels que manen com de l'oposició, però, perquè m’entengueu, posaré un petit exemple d'allò que estic intentant dir-vos:

En el tema de la rotonda, com és possible que l'entrada al camp de golf tingui prioritat a l'entrada del poble a l’hora de la seva ubicació? Algú m’ho pot explicar amb un mínim de coherència i de sentit comú? Ull!, no estic discutint el fet que es faci o no una rotonda, ja que potser no sóc el més indicat per dir si la seva execució és o no necessària, però, és que són més importants uns metres quadrats d'un camp de Golf privat a una entrada de poble amb un grapat d’anys d’antiguitat i que pertany a tots els veïns?

En fi, per avui ja està bé, i si algú em pot anar indicant el camí on és la llum, que em faci veure les coses amb més claredat, li ho agrairé eternament.

Salutacions a tots.

Enviat per Joan A. Portet, Vallromanes, 26 de juliol de 2007

19 de juny 2007

Reflexions de Joan A. Portet sobre l'estat actual de la convivència a Vallromanes

Jo soc veí de Vallromanes i, cada dia que passa, em trobo més decaigut amb els comentaris que es diuen i escriuen envers el nostre poble. He arribat a la trista conclusió que aquí ningú no estima aquest poble ni té cap mena d'interès cap els seus veïns. Tot són mentides, tots critiquen el que fan els altres, però, si ho poden fer ells, també ho fan.

El més lamentable és l'enfrontament entre veïns que no porten enlloc, només a veure qui desqualifica l'altre o qui pot fer més mal. És igual que siguin anònims o no, a mi particularment no em fa falta saber el nom de la gent per arribar a la conclusió que això no pot tenir un bon final.

Tothom creu que els altres són els pitjors, i que la veritat és solament d'ells. Penso que la veritat és quelcom que per sort o desgracia no es pot mesurar i per tant ningú no pot creure's en el dret de tenir-la tota..

Jo no crec en la política ni en els polítics, però puc arribar a creure en la gent, encara que sembla ser que últimament a la gent nomes l'interessen els diners, diners que, cada vegada més, van generant noves necessitats de tenir-ne mes, i mentre això passi, mai no tindrem algú que vulgui que el poble vagi endavant.

Si tots fóssim un xic més humils, més sensats, més amics, més persones, més civilitzats, més constructius, més amables, més participatius, més tolerants......

Si tots fóssim un xic menys grossers, menys egoistes, menys sarcàstics, menys avariciosos, menys protagonistes, menys egocèntrics.......

Estic segur que, si volem, això és possible i que en un futur els nostres nens ens ho agrairan.

Article d'opinió per Joan A. Portet Periz, Vallromanes, 18/06/07