Aquest és un espai obert a totes les persones que d'una manera o una altra estan lligades a Vallromanes. Si vols publicar-hi algun article ens el pots fer arribar al correu que trobaràs a la columna de la dreta. Si estàs a internet, informa'ns de la teva pàgina i la inclourem a l'apartat que correspongui. Si detectes algun error en aquest espai t'agrairíem també que ens en poguessis informar

24 de maig 2011

El que dic no és pas nou, però precisament per això, perquè poca cosa hi ha de nova en aquest món

Creure que pensar en termes dreta-esquerra avui dia és una idea desfasada és tan perillós que cada dia l'evidència és més trist, la realitat és tossuda. Els poderosos saben molt bé que no han de deixar de recolzar els partits de dreta i així ho fan. Els partits d'esquerra per guanyar vots s'obren i abandonen l'espai que els pertoca, reben el seu càstig i la dreta creix, el votant pobre o mitjà es deixa enlluernar pel discurs fals de la dreta que insisteix maliciosament en que ja no es pot pensar en termes dreta-esquerra, el votant clàssic d'esquerra es creu el discurs de la dreta (que malgrat que digui el contrari té interioritzat molt bé que és la dreta) i després passa el que passa, d'aquí a un temps totes les llibertats i drets que havíem aconseguit durant llargues dècades i segles de lluites s'aniran en orris, tots els avantatges socials, les petites però grans igualtats, tot això ja comença a retrocedir.

La dreta i els poderosos a qui serveix ens hauria de servir d'exemple, però no aprenem pas. Ells saben molt bé quins són els seus, nosaltres encara tenim un llarg camí per recórrer, i, us aviso (no sóc un predicador però sí molt observador i tinc temps per reflexionar) començar de nou des de zero cada cop serà més difícil, ara que la dreta ja sap que no som invencibles. Ara que els poderosos han iniciat una lluita de reconquesta del seu espai fent-nos creure que existeix una crisi que no és tal però que ho pot semblar movent adequadament els fils. L'ésser humà... però especialment dintre d'aquesta espècie, les ovelletes... ...som tan ingenus que no sols ens creiem el que ens diuen els pastors sinó que a més ens pensem que nosaltres no podem deixar de ser ovelles i que ells han nascut per ser sempre els nostres pastors.

(Això que dic no està relacionat directament amb el municipi de Vallromanes, malgrat que ho hagi publicat aquí. O tal vegada també, qui ho sap?)