No tots els polítics són iguals, especialment quan no són mercenaris a sou

Aquí us deixo aquest enllaç perquè veieu com es fan les coses, no parlàveu de crisi? Doncs veieu, es predica amb l'exemple: http://es.globedia.com/realidad-alcaldes-efecto-localidad-navas

Tant que s'ha lluitat

Quina quantitat d'esforç, energia i temps gastat. Quantes vegades donant la cara i quedant malament amb persones que creuen que no tens dret a dir el que penses, que es creuen que tu has de callar, ells des de la seva posició privilegiada es pensen que tu has d'acceptar tot, a qualsevol preu. Ja està bé, carai !!!! Ja està bé !!!! "No era això, companys, no era això, pel que varen morir tantes flors" (Lluís Llach) És impossible canviar les inèrcies i tot segueix igual. Tot té un límit i tot necessita un canvi, però el canvi necessari a vegades es fa impossible. Tot té un límit però jo no callaré, encara tinc la possibilitat de parlar i ho faré, mentre tingui veu per poder parlar, mentre tingui mans per poder escriure, mentre em quedi vergonya per poder avergonyir-me

Segona part (i continua)

Els grups d'ideologia dretana, malgrat que estiguin en baralles contínues sovint, sí, la dreta sempre es manté unida per seguir aferrant-se al poder, per conservar els privilegis dels quals han gaudit tota la vida. Què difícil és canviar la dinàmica mentre siguem xais ben domesticats

Els catalans no aprendrem mai (curt, directe i concís)

Vam viure una guerra civil mentre Catalunya s'independitzava, ja ho era i els catalans ens van donar d'´hòsties entre nosaltres. Quan s'havia de buscar aliances dins, i fora si calia, ens dedicàrem a donar-nos d'hòsties entre nosaltres. Com no podia ser d'una altra manera van guanyar la guerra els autèntics enemics, i Franco ens va dotar d'una dictadura que es carregà tots els drets catalans i va blindar el seu sistema a través d'un Rei i una constitució que ens ha fet esclaus i ara ja no som independents i a sobre hem perdut molts altres drets. A les darreres eleccions al Parlament molts independentistes i més nacionalistes es van dedicar a desgastar Esquerra (ERC) fent el joc brut a favor de CiU (l'oligarquia catalana), d'això va tenir especialment la culpa SI i Reagrupament -i jo i d'altres ho veiem venir i en vam avisar- sempre per trobar la nostra parcel·leta de poder perdem de vista el nord. Ho teníem a l'abast, ERC no era l'enemic, l'enemic és l'oligarca, aquell que es dedica a dividir per treure'n profit i vèncer i així va succeir. Ara haurem d'esperar qui sap quant, mentre els oligarques es dediquen a continuar creant divisió i cada cop fent les coses més difícils. Com que no ens adonem de què va la pel·lícula i com que no ens adonem qui són els nostres, ara carreguem contra els acampats, com si ells fossin 'els altres' i la cosa no anés amb nosaltres, però són també les nostres acampades, són de qui vulgui sumar-s'hi i no són de qui vulgui desentendre'ns, afortunadament no tenen ni líders ni cap tipus d'organització, és un clamor popular -som nosaltres- que reivindica un món més just per aquell que ho vulgui prendre, un món més just també per Catalunya, són les nostres acampades, les acampades de Catalunya. Però no, ens tornem a donar d'hòsties, sense veure o no volent veure que al darrere de la divisió es troba de nou CiU. En el moment oportú vam oblidar que qui podia fer el canvi possible i qui era el nostre aliat era ERC i li van entregar el poder de forma gratuïta a CiU. Tornem a cometre els mateixos errors, pegar-nos d'hòsties entre nosaltres, mentrestant l'oligarca continua traient-ne profit i nosaltres continuem perdent les batalles i la guerra. La història i la realitat són tossudes però nosaltres hem perdut tots els llibres d'història i estem perdent la noció de la realitat. Perdem la independència però continuem perdent la resta de drets ciutadans. No sóc un savi ni un predicador, sóc normal i corrent,  però tinc un cap per pensar, uns ulls per observar i també una certa edat, o sigui una certa experiència vital, per això ho puc dir més alt però no més clar