Algunes coses eren de preveure, d'altres són una llicó (totalment improvisat i espontani)

La pujada de vots de CiU a Vallromanes era de preveure. És evident que la Mariluz Muñoz al front de CiU al poble no té color respecte a temps pretèrits, i no ho dic de mal rotllo, que consti, però és que el carisma de la Mariluz no té res a veure amb èpoques passades. CiU ha fet molt bé de posar al front una persona com l'actual regidora de cultura que, d'entre totes les regidories del poble és on s'ha vist més la feina i el canvi més profund de tots, cal dir que algunes regidories ni sabríem dir si han existit perquè ni se'ls ha vist també cal dir-ho. La dinamització brutal del Casal, amb moltes activitats i molta feina al darrera, feina ben visible, era suficient motiu perquè això donés fruits. Podrem estar o no d'acord amb el tipus de moltes activitats que s'ha fet al Casal, podrem dir que algunes han estat una mica allunyades del poble (és cert que a vegades s'ha parlat que s'han fet activitats una mica 'elitistes', no ho dic jo, hi ha gent que n'ha parlat, jo no solc mentir i solc dir les coses de cara, veieu que sense tenir res a guanyar al final vaig donar la cara per ERC en un últim moment, perquè així ho creia de bona fe i amb tota la sinceritat, tenint en compte que ERC no és el meu partit, i ni tan sols pertanyo a cap partit) tanmateix el que és cert i ha estat reconegut fins i tot des de l'oposició més d'una vegada és que la Mariluz Muñoz s'ho ha currat de valent, per mandra i per manca de ganes i empeny no haurà estat, no. Cal reconèixer-li la feina feta.

iVall sí que té un problema, que la persona que dóna la cara és diferent a la persona que hi mana i això és el que no em fa el pes a mi ni a molta gent i això no sembla pas massa lògic, perquè la Lurdes és una persona també amb el seu carisma, i no hem ocultat mai que ens desperta certa simpatia com a persona i veïna (bé va ser una de les primeres persones del poble que ens va brindar la seva amistat quan hi vam arribar, però que no estem d'acord molt sovint amb les seves polítiques no ho amaguem, però és bastant lògic) i més propera a la gent que les alcaldies que hem tingut en èpoques passades però molt sospitem que moltes vegades es troba lligada de mans, malgrat que es pugui dir que no és així. I perquè sospitem que el tema urbanístic, tal vegada el tema més preocupant de Vallromanes, no depèn d'ella directament. Així com CiU ha tingut un rentat de cara més que profund, no ha estat el cas d'iVall. Molt em dóna per sospitar que moltíssima gent del poble atribueix molt del pes del partit a l'actual alcaldessa, cosa que no és així, i no és pas d'estranyar que si ha guanyat alguns vots ha estat precisament per aquest aspecte. No oblidem tampoc la classe socioeconòmica de molts habitants de Vallromanes que es troben molt bé representats segurament en aquest partit.  En tot cas, felicitats a la Lurdes també.

El càstig l'ha rebut Esquerra i segurament ha estat perquè en quatre anys ha passat de ser el partit del poble, tipus CUP, amb assemblees i un programa consensuat amb els veïns a fer-ho tot a porta tancada i oblidar certs aspectes que en les eleccions anteriors li havien donat molt vots. Tanmateix era l'oportunitat de canvi més que mai, especialment veient la pujada vertiginosa d'ICV, partit amb el que podrien haver pactat i portar un nou aire al poble (a nosaltres no ens agraden les majories absulutes, a més a més) i no em penedeixo del que vaig dir, mireu jo vaig donar la cara per ERC perquè era el que pensava i haig de ser-hi conseqüent; mireu ningú no ens havia promès res perquè ni tan sols hem volgut estar mai a les llistes de cap partit i us confesso que Esquerra i ICV ho van provar en les anteriors eleccions però els vam dir que no, i que no ho neguin perquè és veritat, i en el cas d'ICV ens hi han insistit més d'una vegada, que un no es dedicarà mai a la política en aquest poble perquè no vol fer-ho, perquè un no creu en els partits polítics, d'acord? Ara, és evident que un té les seves preferències polítiques i que jo seré d'esquerres fins que la palmi, OK? I que Esquerra ha estat sempre el partit pel qual un ha sentit predilecció al poble i de moment així és. Que si es presenta la CUP podria canviar d'opinió, doncs d'acord, és ben possible, però també depèn de les persones que vagin a la llista.

Als que felicitem de veres són als companys d'ICV que, amb una feina callada, de formigueta, amb moltes hores de treball d'amagat, sense recursos, amb una capacitat més minvada per poder-se fer visibles han fet una pujada vertiginosa, tan de bo que la seva aparició en el panorama polític del consistori serveixi per alguna cosa, malgrat que sabem que les coses no es fan per consens sinó a base de passar el rodet, les decisions es prenen per votacions dels regidors, i, en aquest aspecte, els números no han canviat pas, l'experiència i la lògica política em diu que continuaran sent 6 i 5 regidors.

En fi, perdoneu les incorreccions que puguin haver-hi a un escrit elaborat a aquestes hores. Salut a tothom

Un comentari ràpid d'una reflexió profunda

De nou s'apropen les eleccions municipals. Durant els darrers anys no m'he volgut ficar massa en política al poble, tal vegada pensareu que és una actitud covarda o despreocupació, però no és així. Simplement m'he cansat, perquè contra el poder és difícil lluitar, especialment quan poca gent t'hi acompanya. En aquest poble no s'han entès moltes vegades les crítiques a l'acció de govern i això és prou lamentable. Els polítics treballen per un altre, com la majoria de treballadors i aquest altres som nosaltres en aquest cas, nosaltres els donem la feina quan els votem, i cobren els sous de les nostres butxaques. A la teva empresa, els que t'han contractat, els que t'han donat la feina, quan et criden l'atenció no et queda una altra que fer el que et diuen. Els nostres vots són el contracte que tenen els polítics amb nosaltres, ells que són els nostres treballadors haurien d'obeir aquells que els han contractat, però en aquest cas passa a l'inrevés, són els polítics els que et manen a tu, ni t'escolten, ni et fan cas, ni compleixen amb les obligacions contretes quan són elegits, etcètera

Aquest poble porta una inèrcia heretada d'anys de dos partits polítics que sempre han exercit el poder al poble, sempre junts, malgrat haver-se presentat conjuntament o per separat. Per experiència sabem que aquestes inèrcies són impossibles de canviar i que són especialment nocives per la salut democràtica i per a la forma de fer política. La inèrcia no permet el canvi, i al final tot continua sempre igual. Jo vaig venir fa 12 anys a Vallromanes, i l'únic canvi important que he vist ha estat el creixement desmesurat i desorganitzat del poble. Quan jo vaig arribar gairebé la meitat del poble eren boscos i ara aquells boscos estan plens de carrers mal fets i deixats de la mà de déu i, en molts casos, amb cases a mig construir plenes de rates. No vull carregar contra ningú, ja n'estic fart, no busco enfrontaments. A més, les crítiques no es fan a les persones sinó als partits, i a les inèrcies heretades d'aquests. Sabem que no és bo que un partit o una coalició d'aquests governi durant molts anys; és del tot evident

Sí, he tornat a aquest espai, però no busco guerra, no, ni vull atacar les persones. Tots són veïns i em mereixen el respecte que se'ls ha de donar, com a veïns i com a persones, a uns més que a altres, en tot cas. Només vull dir-vos, que, honradament, amb el cor a la mà, i fruit de la reflexió i la maduresa de pensament, aquest poble necessita un canvi, és ara o mai. La gent tenim por sovint als canvis, però quan tenim al davant un grup de persones responsables, amb seny, que les coneixem ja prou, que han demostrat mil vegades la seva vàlua, honradesa, responsabilitat, coneixement, experiència política, maduresa, afabilitat, humilitat, etcètera, tinc molt clar que no cal dubtar. De què hem de tenir por? Per què no són de la nostra corda política?

Bé, és del cert que no estic a favor al 100% amb el programa que presenten, hi ha un aspecte en ell que no m'agrada, però és petit comparat amb allò de bo que podem obtenir per primera vegada al nostre poble, polítiques a favor del jovent, dels avis, de les persones en general, cuidar l'entorn natural com mai no s'ha fet, estudiar detingudament les necessitats reals del poble, atacar aquells problemes urbanístics que durant anys i panys han quedat en un arxiu del consistori o en el calaix d'algun despatx, preservar la qualitat de vida i generar noves oportunitats per les persones i pel municipi. En fi, són moltes coses, ara no en vull parlar, n'hi haurà temps encara.

Només vull dir-vos que, des de la maduresa intel·lectual, des de l'honradesa, des de la reflexió profunda, sense cap interès de cap tipus més que el de buscar el bé per la nostra comunitat i el nostre municipi, us demano que voteu al canvi d'una vegada si volem salvar el nostre poble. Ara més que mai tenim la veritable oportunitat de canvi, de fer quelcom útil pel nostre poble, que el nostre vot sigui per un cop un veritable instrument que tingui sentit i que tingui conseqüències directes

Perfil de David Ricart (jutgeu per vosaltres mateixos)

Pressupostos participatius???

Mirant la nova pàgina web de l'ajuntament de Vallromanes, em trobo amb la següent informació:

Notícies

Pressupostos participatius 27/10/2007

Us convidem a participar en la gestió dels recursos públics, obrint un procés participatiu.

Estem preparant el pressupost per 2008. Per tal de fer més propera la relació entre l'Ajuntament i els veïns de Vallromanes, us convidem a participar en la gestió dels recursos públics, obrint un procés participatiu, per tal que ens feu arribar les vostres propostes o suggeriments sobre criteris, prioritats o actuacions a fer en l'àmbit de les inversions municipals.

Carall! no és la primera vegada que ens parlen al poble de pressupostos participatius, tanmateix veig que no han après res als darrers anys -o no han volgut aprendre- de com es duen a terme els pressupostos participatius. Mira que precisament els tres darrers articles que he escrit van incidint sobre el mateix tema i tots estan interrelacionats. En el proper donaré les claus: explicaré com es constitueixen els processos participatius i a través de quin organisme. Àdhuc deu haver-hi gent que deu saber del tot com engegar-los, fins i tot al mateix ajuntament. Una cosa és que se sàpiga i una altra és que es vulgui dur a terme, en tot cas.

Ara només vull dir que la intenció o el fer veure que es té la intenció d'engegar un procés participatiu per a la gestió del pressupost de la vila per al proper any només queda en una intenció, doncs perquè per dur a terme els pressupostos participatius s'han de donar com a mínim les següents condicions:

1. S'ha de convocar com a mínim una assemblea amb tot el poble; una assemblea ajuntament-vilatans
2. Els vilatans i les vilatanes hem de conèixer l'import exacte del pressupost del què es disposa per l'exercici proper
3. Hem de saber la distribució de les partides pressupostàries o epígrafs, el seu import, les modificacions que s'hi poden fer i en quin sentit
4. Quines són les previsions mínimes de despesa per al proper exercici econòmic (aquella despesa que és ineludible perquè s'ha de produir forçosament es vulgui o no)
5. Quines prioritats ha detectat l'ajuntament que potser els ciutadans desconeixem i/o quines directrius, si n'hi ha, venen marcades pels organismes que hi aporten ingressos i/o quines actuacions que comporten despeses té l'ajuntament "aparaulades" amb d'altres organismes, institucions i/o empreses, etc. i quina quantitat de despesa poden comportar aproximadament
   
6. L'ajuntament ha de tenir com a mínim una proposta de distribució del pressupost que ha de manifestar a l'assemblea perquè es passi a discussió
7. Tant la/es proposta/es que vingui/n per part de l'ajuntament, com les que vinguin per part dels diversos partits polítics (incloent-hi l'oposició), així com les que pugui proposar qualsevol ciutadà o grup de ciutadans, totes i cadascuna de les propostes, han de ser conegudes per totes les parts implicades (no es pot fer de manera individualitzada) i han de ser discutides in situ entre tothom. Això no vol dir que les propostes hagin de ser acordades el mateix dia; he dit que com a mínim s'havia de fer una assemblea, no que no es poguessin dur a terme més d'una, la qual cosa seria d'allò més desitjable, o bé es fan les propostes i després s'hi discuteixen en assemblea, per exemple (a Vallromanes no cal fer reunions de barri tenint en compte el nombre d'habitants)
   
8. Ha de consensuar-se prèviament una normativa de com portar a terme els pressupostos participatius, i si cal, una agenda del procés
   
9. Totes les propostes han de ser legals, de competència municipal, d'execució anual, tècnicament viables, han de ser sostenibles i no poden fomentar l'exclusió social (això sembla que sobra, però no)
10. etc.
    

Especialment el punt núm. 7 és de màxima importància perquè és l'únic que garanteix la transparència i objectivitat del procés. Atès que la normativa legal vigent permet que l'ajuntament faci el pressupost com li vingui en gana, tots o alguns d'aquests punts els pot obviar. Però si parlem de pressupostos participatius són participatius o no ho són; no volem que se'ns prengui el pèl amb paraules políticament correctes. Pretendre que la gent escrigui en la bústia de suggeriments de l'ajuntament allò que li sembli que es pot fer amb els diners de la vila és com no fer res. Primer, perquè no sabem el que ha dit la gent i si l'ajuntament ho ha tingut en compte i en quin grau ho ha tingut en compte, i segon, perquè qualsevol persona pot proposar la barbaritat més grossa del món i perdre l'oportunitat així de fer una proposta realment interessant perquè no hi ha un procediment objectiu i objectivable per a la participació ciutadana i que sigui conegut i aplicable per totes les parts. Hi manca, per posar un exemple, un mecanisme de retroalimentació, retroacció o feedback.

Bé, unes pinzellades així per sobre i de memòria, sense profunditzar massa, perquè si m'hi poso a fer-ho ja la cosa seria bastant més grossa. Ho deixem aquí, amb un prec dirigit a l'equip de govern de l'ajuntament: feu el que vulgueu i com vulgueu, desafortunadament la legislació vigent us ho permet, però no ens prengueu més el pèl amb falsos procediments disfressats de democràcia participativa.

Nou web institucional

Des d'aquest mitjà volem felicitar el regidor de comunicació per la bona feina que ha fet en redissenyar el web institucional del municipi de Vallromanes. És evident la millora en el disseny, la distribució i estructuració dels continguts.

Hem vist que hi ha un apartat exclusiu de notícies, això ens fa pensar que disposarà d'un històric de notícies, tan de bo que no ens equivoquem i que no passi com passava al web anterior on aquestes apareixien i desapareixien de manera arbitrària. És bo i pràctic per tothom que totes les notícies quedin guardades al web de manera permanent per poder ser consultades posteriorment si cal.

Hem observat també que cada apartat apunta a la bústia de suggeriments, la qual cosa ens sembla molt pràctica. Tanmateix ens hagués agradat que hi existís un apartat on les persones poguessin escriure articles d'opinió, etc. o un fòrum (on els usuaris s'haguessin d'identificar obrint un compte per evitar anònims) i que l'única eina interactiva no sigui només una adreça de correu electrònic on els ciutadans puguin enviar els seus suggeriments, les seves propostes, les seves queixes, etc., que no sabem si són tingudes en compte; malgrat que no dubtem de la bona fe dels nostres representats esperant que, a partir d'ara per fi Sí que seran escoltades.

En aquest sentit i redundant en aquesta idea, ens hauria semblat un gran pas endavant, i així ho esperàvem, que el web de l'ajuntament fos també un lloc d'intercanvi d'idees i de comunicació democràtic on la gent pogués expressar lliurement les seves opinions, les seves propostes, els seus dubtes, les seves queixes, etc. Aquestes experiències han estat implantades en no pocs webs de diversos ajuntaments, incloent-hi el lloc web que va portar a terme MxV-Esquerra durant el poc temps que li van deixar estar al govern municipal.

No ens hem pogut mirar encara a fons el nou web institucional, per la qual cosa ara no en farem una descripció detallada, ni propostes de millora. Esperem si més no, que aquesta pàgina sigui només el començament d'un web que inclourà properament més eines de participació ciutadana, entre d'altres coses, i ens acomiadem felicitant de nou el regidor de comunicació per la feina feta.

Nou ple extraordinari que hauria de ser ordinari

Un altre ple extraordinari, i nosaltres ens preguntem com sempre: Per quin motiu és extraordinari i no ordinari? Sobre quines argumentacions es basa l'equip de govern de l'Ajuntament perquè sigui ordinari? Per què el poble no pot intervenir en uns assumptes que li afecten tan directament? El fet que una reunió d'un òrgan de govern sigui ordinària o extraordinària el fixa la presidència de l'òrgan. El fet que el poble pugui intervenir o no en una reunió de caràcter extraordinari és responsabilitat de les normatives que aprova aquest òrgan. És evident que això afecta plenament al valor que se li dóna a la participació dels ciutadans en els afers que els afecta.

Sabem que en una democràcia la sobirania correspon als ciutadans. El valor que els nostres representants donen al fet que els ciutadans puguin disposar de major o menor participació en els assumptes que els afecten està directament lligat, sens dubte, al sentit que de la democràcia tenen aquests representants elegits pel poble i, per tant, al que es deuen en tots els sentits. Sabem que hi ha diverses opcions polítiques i que no totes donen el mateix valor al concepte de democràcia, i, per derivació, al fet que la gent pugui participar més o menys dels assumptes que els concerneix. La manera d'elaborar un POUM és una demostració. La manera de convocar els plens és una altra.

Sabem que a Cardedeu i a Sitges, per posar dos exemples concrets, el POUM es va fer conjuntament amb l'assemblea del poble amb la qual l'ajuntament participava directament. No tots els partits polítics apliquen per igual la democràcia i el deure que tenen cap a la gent que, amb els seus vots, els ha donat l'oportunitat de poder presidir el govern municipal. Que cadascú tregui les conclusions que cregui més oportunes. És lamentable que cada vegada haguem de repetir les mateixes coses.

• MxV-Esquerra ens ha fet arribar la següent informació:

Ple extraordinari

per aprovar la modificació d’ordenances fiscals (impostos i taxes)

i l’increment de tarifes de subministrament d’aigua.

Demà dimarts 30 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre a la sala de plens

_____________________________________

Informació enviada per

Què és el que el silenci ens està dient? (i el POUM continua...), ui!, i més coses...

Ho faig saber des del principi, aquest article serà llarg, però sota el meu judici prou sucós. Així que us animo a que tingueu paciència i us ho llegiu amb deteniment de principi a fi.

Des de l'assemblea que per a tot el poble va dur a terme MxV-Esquerra, m'atreviria a dir que no hem tornat a saber res més del que passa, a part dels gentilicis (també aquí), del tema de la rotonda, de la pàgina de Viquipèdia i de Wikipedia sobre Vallromanes, de les fotos de la Festa Major aportades majoritàriament per Víctor Pàmies, de les fotos de la 4a. pedalada de muntanya aportades per Josep Maria García i de les fotos del Centre Excursionista. Poca cosa més. Per cert a la franja dreta d'aquesta pàgina on estan els enllaços, a l'apartat d'Altres pàgines sobre Vallromanes, ja hi trobareu permanentment l'enllaç a les fotografies que va duent a terme el Centre Excursionista junt a l'enllaç que hi figura de fa temps del grup de fotografies sobre Vallromanes.

Ens agradaria que aquesta associació compartís les seves fotos dins la pàgina de fotografies de Vallromanes. En aquest sentit, us comuniquem que els hem fet arribar la invitació corresponent però de moment no han mogut cap fitxa. També volem fer públic que el Sr. Antoni Ibáñez era membre del grup de fotografies de Vallromanes i va ser esborrat per error; això que estàs fent coses en el panell d'administració i cliques sobre un botó sense adonar-te'n. Immediatament li vam fer arribar de nou la invitació, disculpant-nos d'haver-lo esborrat accidentalment i convidant-lo, com ja hem fet d'altres vegades, a que publiqui, d'entre les seves fotografies, les que ell cregui adients al grup de Vallromanes, ja siguin aquestes de paisatges, d'actes organitzats al poble, entre d'altres per CiU, de persones, de denúncia política i/o social, etc., pel motiu que té bones fotografies i la seva aportació seria, per suposat, molt bon rebuda al grup com seria la de qualsevol persona que vulgui i pugui aportar també el seu material fotogràfic sobre Vallromanes, la seva gent, la seva història i sobre allò que cregui convenient per tal d'anar duent a terme aquest arxiu fotogràfic de la nostra vila. Però tampoc el Sr. Ibáñez ha contestat a la nova invitació.

Poques informacions i gairebé totes provenen de la pagina de CiU. Què dimonis li passa a aquest poble que es va deteriorant per moments?, no sols pel que fa a la qualitat de la seva infraestructura viària (hi ha carrers per on és impossible ja gairebé passar amb un cotxe que t'hagi costat de 30.000 € cap a endavant, que són la majoria en aquest poble, llevat dels 'tot terreny'). Vegeu aquest carrer del darrera de l'Escola Tres Pins i que obliga a passar en un sentit o en un altre a tots els pares i que té unes esquerdes i uns forats monumentals. Si us plau, quan s'arreglaran aquests carrers? Potser amb els diners de la Diputació? Ja no dic res del meu que des de les darreres pluges sembla un barranc, de ben segur que em preocupo més de l'interès general que no pas del meu propi, malgrat que també els meus veïns i jo -que paguem els mateixos impostos proporcionalment que la resta de vallromanesos, vallromanins i vallromanencs- tenim un carrer -que segons totes les informacions pertany al casc urbà- i no només és de terra sinó que és allò de més lamentable. Però bé, a part de les necessitats o interessos purament individuals i veïnals més propers, tenim el dret i l'obligació tots de vetllar per l'interès general del poble, del poble en el seu conjunt, del poble en les dues accepcions del terme.

La pàgina d'iVall ha despertat de la seva letargia per a donar-nos notícies, molt bé, ja era hora; agraïm, si més no, aquest esforç, amb fotografies incloses (no parlarem de la seva qualitat fotogràfica per si de cas... :-) ). Bé, esperem que hi continuïn informant, i que no es tracti pas d'un fet puntual.

ICV també ha parlat i ho ha fet per recordar-nos que han convidat a MxV-Esquerra a portar accions conjuntes (una aliança) contra l'aprovació definitiva del POUM. (Recordeu que, en tot cas, aquest POUM resta pendent de passar pel Ple de l'Ajuntament, o sigui, quan s'hagin complert els requeriments de la Generalitat, haurà de ser votat de nou per tots els regidors del consistori, digues-li "verificat", però tots i cadascú dels regidors hauran d'aixecar el dit -en un sentit o en un altre- al Ple per verificar-lo o no, quina diferència hi ha entre aprovar o no aprovar i verificar o no verificar? Doncs, així caldrà que els regidors de l'oposició diguin la seva i que tots els regidors de l'equip de govern hi siguin i a més tots tinguin la mateixa posició al respecte, cosa que imaginem que serà així, tanmateix... Llavors el POUM "està aprovat" però "no és vàlid" (no es pot executar), és que "sí però no" fins que no s'hi compleixen una molt llarga sèrie de condicions (al final d'aquest article us podeu descarregar el dictamen) i que desprès sigui verificat pel Ple. Els polítics són la repera, com es pot dir que ja està feta una cosa que s'ha de rectificar i desprès s'ha de passar de nou a votació i ha d'acabar revisant-lo de nou aquell organisme que políticament expressa que està aprovada tal cosa. Que m'ho expliquin!)

Bé, la qüestió és que, a hores d'ara, no sabem si MxV-Esquerra ha acceptat la invitació d'ICV o no i que en pensen fer. Lamentablement, haig de dir que, des de fa massa dies ja, pràcticament totes les pàgines web -menys la de CiU, i ara iVall que desperta del silenci, però per parlar-nos de coses no de massa transcendència a la vista del que hi ha- totes les pàgines, siguin o no blocs, resten mudes davant de temes molt importants, i això, a nosaltres particularment no ens agrada ni gens ni mica. Què és el que en està dient aquest silenci que potser parla per si mateix?

En aquest poble hi ha sis partits: CiU, ICV, iVall, MxV-Esquerra, PSC i PP, aquest darrer ja no té ni pàgina web, ni sabem si el formen les mateixes persones que figuraven a la llista o no; massa però massa poca informació en una societat democràtica on hom espera que el poble que hauria de decidir, si més no que estigui informat. Hi ha sis partits, d'aquests, dos són al govern municipal (CiU, iVall), un és a l'oposició (MxV-Esquerra), però la resta també continuen sent partits polítics del poble i per al poble (no?), tots van tenir els seus votants en major o menor nombre però s'hi deuen com a mínim als seus votants i tenen el dret i l'obligació de seguir fent coses pel poble malgrat no estiguin formant part del consistori.

Si estem a una democràcia representativa, tots els partits representen a una part de la població. Llavors per quin motiu el consistori no els té pas en compte? Els consulta alguna vegada? Per què no tenen un espai a la revista La Pinya on puguin expressar la seva opinió des d'un mitjà oficial? Per què no potser també un espai a Ràdio Vallromanes per tots els partits polítics? Si més no, per què no es fan debats a Ràdio Vallromanes -la ràdio de tots- amb la participació de totes les forces polítiques? Per què no es fa un ús d'informació oberta de tots aquest mitjans municipals perquè el poble estigui informat i, a més, aquest mitjans puguin promocionar-se i ser un exemple de participació i intercomunicació entre tota la població i per a tota la població? Per què dimonis no es dinamitzen aquests mitjans? Que la gent els pugui sentir com a seus, que despertin interès en la població, que siguin plurals, oberts i participatius.

En conclusió, totes les persones de Vallromanes tenen el dret, si més no, de participar en tots els processos polítics, urbanístics, etc. que els afecten. En aquest sentit, tots els partits polítics, que representen a persones i que estan també format per persones tenen el dret, i potser l'obligació, de participar en tots aquests processos. I tenen el dret, i potser l'obligació, de fer aliances en allò en que coincideixin per a fer més força en pos del bé de l'interès públic. No és bo que cap partit actuï de manera aïllada sinó és que ho fa amb pretensions electoralistes. No és bo actuar sol, l'experiència és una gran mestra, i l'experiència ens ho demostra. Cal fer aliances ni que siguin puntuals, en aspectes concrets, perquè la unió fa la força. Ja no comptem amb el PSC, perquè a hores d'ara ja no sabem ni qui són ni que pensen, no s'han comunicat amb la població des d'abans de les eleccions si no recordo malament, com a mínim la seva pàgina i la pàgina de la candidata resten mudes in aeternum. També ha desaparegut com ja hem dit la pàgina web del PP, tampoc apareix a les bústies cap informació d'aquest partit. No fan assemblees per al poble. Cap dels partits, llevat del grup MxV-Esquerra no fan assemblees, no informen a la població, no compten ni amb la nostra opinió, i això que només som poc més de 2000 habitants. Però ara hi ha un repte pendent, un repte prou important que representa quelcom d'extrema importància per al poble i la seva gent, i és saber que es farà amb aquest POUM que "està aprovat però que s'ha de rectificar i que desprès s'ha de verificar per tots els regidors del consistori i que, finalment, l'organisme que pretén dir que està aprovat -malgrat tot el que encara s'hi ha de refer- haurà de donar-li el vistiplau final".

Aquest és un gran repte, sens dubte, una part molt important de la població -ICV assegura que la major part- estem en contra d'aquest POUM, si més no, en contra d'una gran o petita part del seu articulat. Llavors caldrà fer alguna cosa al respecte. Les coses no són mai definitives i poden ésser objecte de recusació i de recurs. I la democràcia permet totes les formes d'acció directa per part del grup de ciutadans per a no admetre ser subjecte a una norma que hom creu que no és pas justa, correcta o adequada. La democràcia també permet que els partits polítics i d'altres organismes, institucions, etc., des de l'oposició o no, portin a terme totes les formes d'actuació pertinents per modificar, aturar o recórrer qualsevol acord de les institucions governamentals.

Per finalitzar, llavors, i després de totes aquestes argumentacions, demanem a tots els partits polítics que creuen que aquest POUM no ha satisfet la suficient participació ciutadana i/o que creuen que aquest POUM no és bo per la nostra vila, o que és millorable, etc., que facin totes les aliances possibles i necessàries per unir esforços amb la vista posada en el bé del poble i lluny de partidismes aïllants que minven sempre la força. Unió per ser més forts, amb participació del poble i, especialment, tenint al poble informat. Tal cosa no està passant ara mateix. Nosaltres tenim la confiança dipositada en MxV-Esquerra i en els altres partits que poden fer oposició des de dins o des de fora del consistori, i nosaltres volem respostes i volem saber què podem fer i de què manera hi podem participar.

Vallromanencs, vallromanesos i/o vallromanins

Quan jo vaig arribar a viure a Vallromanes, li preguntava a la gent gran que coneixia i que, o bé havien estat vivint sempre a la vila, o bé venien a estiuejar des de molt petits, quina era la manera de dir-se de les persones de Vallromanes, si vallromanesos o vallromanencs que són les dues accepcions que a mi em sonaven com a possibles. Aquesta pregunta també la vaig dirigir a persones de l'ajuntament. De totes elles, no hi vaig trobar cap que sabés donar-me una resposta. Anys després, crec que va ser el dia de la inauguració del Casal, vaig sentir dir a l'alcaldessa en el seu discurs vallromanins tot referint-se als habitants de Vallromanes. No us ho puc assegurar del cert, però gairebé estic del tot segur que va ser la primera vegada que vaig sentir tal denominació a la meva vida. Sincerament a mi el mot (gentilici, en aquest cas) em va semblar lleig, potser perquè mai no l'havia sentit (i al meu cap ja s'havia quedat el gentilici vallromanenc, que confesso obertament que és el meu preferit) o, tal vegada, perquè el relacionava amb el gentilici de Barcelona que, com sabeu, és barceloní, el qual em sembla bastant cursi.

A mi espontàniament se m'avenia com a més lògic el gentilici vallromanès, o bé, en tot cas, vallromanenc, especialment per una raó, en aquell moment, per mi evident:

Si ens fixem en el gentilicis vallromanès i vallromanenc veurem que conserven una semblança més gran amb el topònim Vallromanes que el gentilici vallromaní. Vallromanès conté exactament les mateixes lletres i vallromanenc només canvia la "s" final pel parell "nc". Vallromaní, però, sofreix una transformació més acusada al perdre'n totes les dues darreres del topònim, les lletres "e" i "s", que passen a ser substituïdes per "í". Aquesta raó, que no disposa de cap cientificitat lingüística, és una de les que em va fer suposar que als habitants de Vallromanes no se'ls podia dir tal cosa com vallromanins. Evidentment és un raonament i una opinió personals i que, per aquest motiu, té més un caràcter anecdòtic que no pas una altra cosa. També és cert que a d'altres municipis i contrades el topònim i el gentilici no tenen res a veure entre ells des d'un punt de vista gramatical, sinó que les arrels del gentilici han d'anar a ser buscades a temps remots. Per exemple: ilerdense que ve de l'antiga Ilerda però que avui dia s'anomena Lleida, per a referir-se als lleidatans, o, més rocambolesc encara, egarenc o egarense tot just per a referir-se als terrassencs per l'antiga denominació de Terrassa que era Ègara.

Ja quan estava acostumat a que m'haguessin batejat com a vallromaní, i quan vaig començar a buscar enllaços sobre Vallromanes per dur a terme el bloc Espai Vallromanes -el qual esteu llegint en aquest moment- em trobo amb la pàgina sobre Vallromanes a Viquipèdia i llegint-la vaig veure que el gentilici que hi apareixia era vallromanès/vallromanesa. Ara ja no em sonava bé aquest perquè ara jo ja era un vallromaní. Pel fet que la pàgina estava molt incompleta i la informació no s'hi havia renovat des de feia molts anys, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig rectificar el gentilici, posant-hi vallromaní/vallromanina. Gairebé immediatament m'escriu un administrador de Viquipèdia dient-me que aquest gentilici era incorrecte perquè a totes les fonts oficials apareixia el gentilici vallromanès. Jo li vaig argumentar en base a l'ús que s'havia fet de "vallromaní" des de pàgines d'internet d'escriptors de Vallromanes, de partits polítics, etc., i fent-li saber que el mateix lingüista i veí nostre Víctor Pàmies s'havia sorprès quan cercant informació sobre la nostra vila s'havia trobat amb un text que denominava "vallromanesos" als habitants de Vallromanes, i que, fruit d'això ell va comentar que faria les recerques pertinents per a descobrir el gentilici correcte. De manera "preventiva" vam posar a la Viquipèdia totes dues accepcions com a vàlides fins que Víctor Pàmies acabés la seva recerca, malgrat que l'administrador de Viquipèdia que vigila, entre d'altres, la pàgina de Vallromanes, no ho veia massa clar, tenint en compte que ells sempre es basen en argumentacions sòlides i/o en fonts oficials o fidedignes. Uns dies després li pregunto a Víctor Pàmies sobre el tema i em contesta que Sergi Santjoan, un altre lingüista i escriptor del poble havia argumentat en un dels seus llibres el gentilici vallromanès com el correcte i que així ho havia comunicat a Xavi Moya de l'ajuntament. Això el poso en coneixement de l'administrador de Viquipèdia i passo a esborrar-hi vallromaní.

Però mentrestant, Víctor Pàmies s'havia dirigit a l'Institut d'Estudis Catalans perquè s'hi pronunciessin perquè l'escriptor Toni Ibáñez insistia en que a ell li semblava que el gentilici havia de ser vallromaní. Al final, resulta que des de l'Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans li contesten a Víctor Pàmies que tots dos gentilicis són des d'un punt de vista gramatical correctes i que poden ser utilitzats i conviure ambdós perfectament. O sigui que podem dir-nos, segons aquest organisme, vallromanins o a vallromanesos, indistintament, en referir-nos a nosaltres mateixos com a vilatans de Vallromanes. La cosa no acaba aquí, sembla ser pel que diu Víctor Pàmies que Toni Ibáñez al programa Capvespre de Ràdio Vallromanes ha parlat del tema i que Joan Andreu, marit de l'alcaldessa, ha manifestat que vallromanès era el que li sonava com a gentilici de Vallromanes. Però vet aquí que, que quan anava cap a la ràdio, Toni Ibáñez s'ha topat amb una persona gran del poble que deia que vallromanenc era el gentilici dels habitants de Vallromanes.

Arribats a aquest punt, a mi particularment em sembla que ja dóna igual que ens diguem vallromanins, vallromanesos o vallromanencs. Tenint en compte que gramaticalment totes tres accepcions són del tot correctes, i tenint en compte que serà molt difícil trobar una font fidedigna per esclarir el tema, crec que cadascú és lliure d'utilitzar la denominació que li vingui en gana i que totes poden conviure-hi, de la mateixa manera que hi conviuen ilerdenses i lleidatans o egarencs, egarenses i terrassencs. Si al final ha de quedar un gentilici en concret que sigui el que marqui la tradició oral al llarg de les dècades o els segles venidors, sempre i quan no sigui imposat des de les "altes esferes" a base de bombardejar-nos des dels mitjans oficials d'informació de la vila.

I, ja, per acabar, us proposo un joc: obriré una nova enquesta per tal que cadascú marqui el gentilici que li sembli més apropiat o li agradi més. Si bé és cert que aquesta enquesta no servirà de res més que de cosa anecdòtica potser pot gaudir, si més no, d'un caràcter lúdic. L'enquesta la trobareu en aquesta pàgina a la part superior de la banda dreta. Vinga, a contestar-hi.

Fotografia: Plaça de l'Església. Jordi Gomara, Vallromanes, 18 d'abril de 2007 a les 19:45 h.

Ple ordinari (i el POUM continua...), i altres

Més per Vallromanes - Esquerra ens informa del següent:

Aquest dijous 4 d'octubre

A les 8 del vespre

Ple Ordinari

(es poden fer preguntes)

Hem presentat vuit propostes de resolució i de moment l'alcaldessa només
ens ha acceptat incloure'n tres a l'ordre del dia

Hem presentat recurs per intentar aconseguir que les altres cinc també entrin al Ple

_________________________________________________________

Aquesta és l'ordre del dia que hem trobat al web de l'Ajuntament:



(Si cliqueu a sobre de la imatge podreu engrandir-la)

Ignorem a hores d'ara, quines són les propostes de resolució que ha presentat MxV-Esquerra i quines han estat acceptades i quines no, i, si al final, han estat incloses les restants, o algunes d'elles, després del recurs presentat per aquest partit.

Suposo que us heu adonat que el web de l'Ajuntament funciona de nou; imaginem que ve a causa d'alguns comentaris fets AQUÍ i AQUÍ principalment. Aquest ajuntament només actua sobre certs assumptes quan les coses es denuncien públicament.

(Veieu el que va passar immediatament després).

La pàgina de Vallromanes ha estat molt temps sense funcionar amb l'excusa que s'estava duent a terme una pàgina nova, com si aquest fet hagués d'interrompre el funcionament de l'actual, però a Vallromanes ja estem acostumats a que s'interrompin moltes actuacions a causa de moltes excuses semblants, o per canvis de govern, eleccions, etc., l'única cosa que no s'interromp és la construcció de cases i més cases i el paisatge de grues, màquines excavadores, etc. En tot cas l'activitat institucional no es pot interrompre mai, imagineu-vos el web de la Generalitat sense actualitzar-se, o el de Barcelona, perquè estiguessin fent una pàgina nova. És que els habitants de Vallromanes pel fet que el nostre poble és més petit no hem de tenir la mateixa consideració que la resta d'habitants de Catalunya? Us imagineu que el servei mèdic de Vallromanes hagués deixat de funcionar perquè s'estava construint l'ambulatori nou!!! La cosa no té ni cap ni peus. El problema és que les ganes d'informar dels poders públics són poques.

Hi ha un partit polític que va prendre el relleu d'informar de les qüestions institucionals, com si el consistori fos propietat d'un partit. Felicitem a CiU-Vallromanes per informar de tots els actes i per tenir una pàgina web tan ben presentada, ben organitzada i estructurada, i per la seva contínua renovació de continguts. Una cosa no treu l'altra. Tanmateix aquesta pàgina no pot reemplaçar la pàgina institucional que no ha de tenir cap color polític. Ens alegrem que la pàgina institucional de l'ajuntament comenci de nou a rutllar en espera de la nova, la qual esperem que sigui realment interactiva i no només amb l'enllaç a un correu electrònic que quan hi escrius no et fan cas.

Per cert, que va ser d'aquella revista que es deia La Pinya? Què només surt per edicions duplicades amb missatges clarament pre-electorals i partidistes quan ha de celebrar-se eleccions municipals?

Veiem a l'ordre del dia del ple municipal que es parlarà del POUM, no sabem en aquest moment si a proposta de MxV-Esquerra o a proposta de l'ajuntament. Sabeu que aquests dies s'han donat diverses informacions sobre el POUM; us poso un resum dels llocs on trobareu tot tipus d'informació d'una mena i d'una altra:

• Pàgina web de l'Ajuntament de Vallromanes
• Aprovació del POUM (CiU)
• ICV-Vallromanes; diversos articles
  
• El POUM ha de tornar a passar per Ple (MxV-Esquerra)
• EL POUM VERITATS I MENTIDES x Josep Sagarra (Josep Ma. García)
• POUM I MÉS POUM (Josep Ma. García)
• El POUM continua (Josep Ma. García)
• POUM a Vallromanes (Josep Sagarra); diversos articles
  
• Participació Vallromanes (MxV-Esquerra); diversos articles

Veureu que les notícies no són coincidents. Sé que hi ha articles repetits en alguns llocs, però contenen al final comentaris diversos i diferents que val la pena mirar-s'hi.

Per cert, recordeu que el dissabte proper, 6 d'octubre a les 6 de la tarda, a la Carpa, MxV-Esquerra farà una assemblea per a tot el poble per a informar, entre d'altres assumptes a debatre, sobre aspectes del POUM. No cal dir que us encoratjo a anar a aquesta assemblea i a participar-hi, per suposat. Per poques vegades que tenim el poble "la fortuna" de participar directament en temes polítics no sembla oportú deixar de fer-ho; democràcia, això es diu democràcia senzillament.

Bé, per no allargar això massa, acabem felicitant l'ajuntament per l'organització de la Festa Major, malgrat que hi han hagut coses que no ens han agradat pas, com la ubicació de la Fira d'atraccions, massa desplaçada en un poble petit on la Festa Major no té massa activitats, ni massa gent que hi participi, i s'imposa per sentit comú la concentració més gran possible de les activitats conjuntes. Això ha provocat certs problemes que ja hi comentarem.

Per últim no sé si recomanar-vos o no que presenteu instàncies i al·legacions a l'ajuntament, doncs, en el primer cas, pot passar més d'un any sense que diguin ni ase ni bèstia ni et facin cas quan es tracta d'un problema d'extrema gravetat:



en el segon cas, simplement no contestar-te quan és obligació fer-ho:



o en el tercer cas poden passar anys i panys i no convocar-te a una reunió que ells mateixos proposen convocar arran d'una instància:




Fixeu-vos hi bé que el secretari de l'ajuntament sempre és el mateix. Sort per ell que té feina assegurada. Per veure millor les imatges, com sempre, cliqueu sobre elles.

El primer dia de classe i l'Ajuntament sense haver fet els deures

He arribat a l'escola avui a les 9 del matí a portar-hi el meu fill. Era el primer dia de classe. El meu fill havia fet els deures de les vacances i anava content. El descontent i la sorpresa me l'he portada jo i la resta de pares i mares en veure la deixadesa total en que havia caigut tot l'entorn de l'Escola Tres Pins durant, suposo, el temps de vacances (aproximadament 3 mesos). És del tot evident que l'actual i antic ajuntament (que ve a ser el mateix) no s'ha preocupat de l'estat de les vies d'accés a l'escola, del carril bici que hi porta, del terreny que hi ha enfront (que és de titularitat pública pel que sabem) i del "jardí" (sí es que es pot dir així) que hi ha davant l'entrada de l'escola.

Aquest espai que anomeno jardí està ple d'esquerdes des que va començar a funcionar l'escola el curs passat, però és que va passant el temps i cada cop les esquerdes són més brutals, i hem de pensar que els nens hi passen i hi juguen i, com és evident, si no s'han fet mal fins ara és perquè la sort els ha acompanyat. I és trist del tot veure com ha crescut l'herba a tot arreu, envaint el carril bici i la vorera que li acompanya, a l'entrada i a tot el voltant de l'escola, pel carrer, pel "jardí", entre els arbres i les plantes. I, a més a més, la brutícia era monumental: cartrons, papers, paquets de tabac, bicicletes trencades, revistes, fulles seques amuntegades a sota dels bancs, a l'aparcament de bicicletes, etc.; fins i tot encara queda entre l'herba mig amagada la pancarta d'un dels candidats a les eleccions municipals passades i això que ha plogut molt des de llavors.

En fi, he fet un petit reportatge de fotos; no gaire cosa. Anava amb presses i tampoc em venia de gust estar-me massa estona fotografiant per enllà; em donava més tristesa i vergonya aliena que no pas altra cosa. Al final és un reflex de la deixadesa total en que està sotmès el poble des de fa molt temps, només s'arregla i a prou comptes allò que més s'hi veu (us animo a passejar per totes les urbanitzacions, no us enganyo pas, i no cal anar tan lluny del centre del poble). El mateix carrer Salvador Dalí, en sortir, de l'escola cap a la dreta (per posar un exemple), té tot l'asfaltat destrossat des de fa anys i les esquerdes ja comencen a ser considerables, els veïns es queixen, com a molts carrers, i sabem que no és l'únic carrer en aquestes i en molt pitjors condicions.

Per cert, l'alcaldessa i alguns dels seus hi eren i em miraven i murmuraven coses entre ells; de ben segur que m'estaven criticant: "ja està aquí el que fica merder a la seva pàgina web", com si jo fos el culpable de les coses que no fan perquè el poble estigui en unes mínimes condicions acceptables els que cobren (i molt) de les nostres butxaques. Jo, que tinc ja massa queixes d'aquest ajuntament, només faig que informar del que no es fa i del que es fa malament que no és poc. A mi mateix i a un veí ens van esquerdar un mur de contenció fa més d'un any i encara espero resposta. Sóc l'únic que espero respostes?

Suposo que el fet que m'hagin vist fent fotos enllà ha donat els seus fruits, doncs al cap de poca estona han enviat la brigada perquè fes neteja i tallés l'herba. No sé si a hores d'ara hauran acabat perquè hi havia feina per unes quantes hores; avui ja no he volgut tornar a l'escola, n'he tingut prout amb el primer dia de classe.





















El reportatge complet amb tots els comentaris de cada fotografia (que a més es poden veure a mida real, molt més detallades) el podeu trobar a http://www.flickr.com/photos/itaca2000/sets/72157601971754040

Totes les fotografies han estat preses per Jordi Gomara a Vallromanes el dia 12 de setembre de 2007 (han estat fetes com a reportatge ràpid, per aquest motiu poden no tenir una bona qualitat artística)

Publicitat en espai públic, per David Carrillo

Es deia... que la "nova" política del vell "nou" govern de sempre seria la transparència (Comproveu-ho AQUÍ i AQUÍ).

Fa més d'un mes, el dissabte dia 28 de juliol, vam poder gaudir d'un espectacle de Gospel a l'aire lliure emmarcat dins les Nits Musicals de Vallromanes (en un escenari amb una obertura súper estreta en un Casal súper petit)*. Aquesta és la segona actuació d'aquest grup ja que, la primera actuació que ens van oferir al gener, va tenir moltes mancances de previsió i espai amb 188 seients estrets tot i que va haver-hi molta demanda.

L'actuació que ens va oferir Gospel Viu! va ser a la plaça del Casal de Vallromanes espai el qual, aquesta vegada, va poder acollir-hi moltes més persones.

Com vau poder comprovar (els qui poguéreu anar-hi), als seients (cadires de plàstic), que es feren servir per als espectadors a l'esmentada plaça, hi havia fulletons de publicitat. Un a cada cadira.

També va haver-hi una exposició de vehicles de l'empresa Prades als voltants del Casal de Vallromanes.

A més a més, de les estructures de ferro que hi han muntades al lloc oposat a l'escenari practicable del Casal per penjar els focus a la plaça, hi penjaven unes grans banderoles de publicitat de l'empresa Prades (El propietari de la qual té una finca amb una gran masia precisament a Vallromanes, Can Prades, al camí de Vilassar)**. Empresa de venda d'automòbils, furgonetes, etc. de la casa Volkswagen, Seat i Audi.

Ara tinc un dubte, el lloc d'on penjaven les banderoles s'ha construït per col·locar publicitat o per instal.lar els llums per els espectacles exteriors...?

Com podeu comprovar a la fotografia, hi havien tres banderoles de grans proporcions. Aquestes banderoles ha perdurat fins dimarts, dia 31 de juliol d'enguany.

Amb tot això què és el que volem dir...?

Molt sencill. S'ha establert una publicitat mitjançant ocupació de l'espai públic; banderoles de propaganda i cotxes d'exposició. És a dir, que l'Ajuntament de Vallromanes ha obtingut beneficis a canvi d'aquesta publicitat.

ICV - Vallromanes ja ha sol.licitat a l'Ajuntament de Vallromanes el detall de l'import econòmic recaptat per aquesta publicitat.

Potser algú pensarà "amb això possiblement s'han costejat les despeses de l'actuació", tanmateix de ser així, on han anat a parar els diners que estaven destinats dins els pressupostos per a pagar aquesta actuació així com les altres que s'hi van celebrar dins les Nits Musicals? (A més a més, aquest any, per primera vegada han fet pagar per assistir a espectacles de les nits musicals -partits de dreta = polítiques de dreta, que en gaudeixi qui tingui més diners, una "bona forma" de practicar el principi basat en el "repartiment de la riquesa"- i mentrestant, més ingressos conseqüentment, però la casa sense arreglar)***

Encara estem esperant una resposta per part del nou "vell" equip de l'Ajuntament sobre els guanys obtinguts per quatre dies de publicitat en un espai públic per part del que diu ser un govern honest i transparent.


David Carrillo, ICV - Vallromanes, 3 de setembre de 2007

PD: Els cedres (que són uns arbres) que es van plantar als voltants del Casal, ja han estat canviats davant la mancança de manteniment per part de l'Ajuntament. És a dir, els que hi havien han mort.

__________________________________________


*, ** i *** Notes afegides per l'administrador del web (L'administrador tenia permís per part del redactor de l'article per a afegir i/o rectificar el contingut d'aquest. En tot cas, a part de les possibles rectificacions ortogràfiques i/o d'estil, l'administrador només ha posat de més aquestes anotacions que van en cursiva i seguides per asteriscos)

Els enllaços han estat afegits per l'administrador del web

Fotografia de David Carrillo

Sempre torno a Vallromanes (per Camil Ros)

Sempre torno a Vallromanes, perquè mai n’hi he marxat, les meves arrels d’origen estan aquí, i cal cultivar tant les arrels dels orígens, com totes les arrels que vas plantant al llarg de la nostra existència, a totes si les cuides són igual d’estimades i sempre creixen i fan les arrels més profundes.

Unes arrels t’aporten el futur, d’altres el present, d’altres el records d’infantesa i joventut. Actualment tinc unes sensacions barrejades i no ser si contradictòries, o segurament és que em vaig fent gran, fa prop de deu anys que vaig deixar de viure a Vallromanes, lloc on vaig néixer i viure fins que vaig anar a viure a Girona.

Els records que em venen de Vallromanes en un 31 de juliol són molts i deferents de la realitat actual: en aquestes alçades de l’any ens passàvem tot el dia al carrer, jugant a futbol, basquet,... bici amunt bici avall, trapellada cap aquí trapellada cap allà, tot estava ple de gent, aquella gent que venia a brenejar o d’estiueg. Avui et trobes el poble que ha passat de la segona residència a la primera residència, per tant aquests dies en comptes de la gent arribar, la gent va marxant.

Un poble que recordo amb menys de 400 habitants, quan marxar anar a viure a Girona quasi arribava a 1000, i ara més de 2000 habitants, per a molta gent de les ciutats segurament diran que és poc, però segurament és molt.

La febre de la totxana, a fet els seus estralls, paisatges de sempre, que ara formen part del record. Un camp de futbol que el volen convertir en cases, per tant això deu voler dir que per algunes l’esport local no és el futbol sinó la totxana.

De moment encara ens queda la riera, i paisatges que estan protegits, sort de la protecció legal, un poble d’arrels amb un creixement sense ordre. El que se arribar a destruir en 10 anys.

Enviat per Camil Ros, extracte literal de l'original, Vallromanes, 31 de juliol de 2007

Fotografia extreta del blog de Camil Ros

Parlar per parlar... (Article d'opinió de Joan A. Portet)

Això són només pensaments que em venen al cap fruit dels comentaris que es poden llegir o escoltar últimament. Vagi per endavant la meva condició de no-polític, (ja que, a dia de avui, no tinc cap vincle que em lligui a cap partit polític) però lògicament entenc de l’existència d’aquests i de la bona fe de tots els que els componen. Per això deixo clar que aquestes opinions no volen ni donar ni treure la raó a ningú.

El tema de moda sens dubte es el famós POUM. És molt complicat arribar a conclusions que ens deixin satisfets a tots ja que cadascú de nosaltres pensa que tot allò fet es pot millorar o es pot fer d’un altre manera, per això discutir sobre el seu contingut penso que ara per ara és poc productiu i es pot fer etern, mani qui mani. Un altre tema és parlar de com fer servir aquesta eina, saber de les habilitats que cadascun dels integrants del govern o de l'oposició tenen per treure el màxim rendiment d'aquest document o del seu sentit comú a l’hora de utilitzar-lo. Em refereixo sobre tot al tema dels habitatges al camp de futbol. Si analitzem fredament la situació del camp de futbol, les piscines i las pistes, jo particularment (i potser m’equivoco) no entenc tanta controvèrsia.

El camp de futbol només es fa servir per tirar els coets a la festa major i alguna vegada (molt poques) he vist nens jugant, les pistes de tennis i la mixta, es fan servir tres mesos a l’any i no es que tinguin molt ús, i les piscines el mateix, tres mesos i amb poca gent. Vist així fredament, no hi ha dubte que aquest complexe esportiu sembla ser deficitari a nivell d’assistència i sembla que no gaudeix de l'èxit que en principi hauria de tenir.

Ningú dels que manen o han manat sembla que es preocupin de voler aprofitar les instal•lacions per crear un veritable recinte esportiu. Tenir un gimnàs, fer que les piscines es puguin utilitzar durant tot l’any, tenir un camp de futbol de gespa per poder crear equips de futbol amb diverses categories, tenir una bona pista mixta per tenir equips de basquet i futbol sala també amb diverses categories, etc.; però es clar, per fer això es necessiten dues coses que sembla ser que no es tenen o no es troben per part de tots els que manen i han manat a aquest poble, i no són altres que moltes ganes i molta voluntat.

Sembla ser que el tema del dèficit és el que més sona a l’hora de voler fer habitatges al camp de futbol. Jo particularment penso que si al poble li queden els mateixos serveis però millorats i, allò mes important, a cost “zero”, no crec que sigui tan traumàtic que es facin habitatges al camp de futbol, això si, s’han de complir entre d’altres dues condicions innegociables:

• fer el nou complexe esportiu (camp de futbol amb gespa, piscines coberta i descoberta, gimnàs, pista de tennis, basquet, futbol sala, bar-restaurant amb servei continuat) abans de desfer l'actual (tot això tenint una ubicació racional amb el poble)
  

• i construir habitatges de màxim dues plantes i no més de dos o tres adossats junts. Naturalment, descartar el tipus d’edificació que s'ha fet servir a Vilanova del Vallès. Això vol dir: fer carrers, posar arbres i aprofitar el soterrani per fer un pàrquing municipal (és només un exemple).
  

Això ja es podria haver fet en la construcció del Casal, però sembla ser que ningú hi va pensar. Un pàrquing municipal sempre seria una font d’ingressos (amb uns preus populars per als veïns) els quals ens podrien permetre des de, per exemple, fer la urbanització de la riera (voreres, paviments, bancs per seure, enllumenat) al pagament de determinades despeses.

Jo no sé si estic dient una animalada darrera d'altra, però a vegades veig com es fan o es volen fer les coses i acabo per tornar-me boig per entendre-les.

Continuo insistint en la bona fe i les ganes de fer bé les coses per part tant dels que manen com de l'oposició, però, perquè m’entengueu, posaré un petit exemple d'allò que estic intentant dir-vos:

En el tema de la rotonda, com és possible que l'entrada al camp de golf tingui prioritat a l'entrada del poble a l’hora de la seva ubicació? Algú m’ho pot explicar amb un mínim de coherència i de sentit comú? Ull!, no estic discutint el fet que es faci o no una rotonda, ja que potser no sóc el més indicat per dir si la seva execució és o no necessària, però, és que són més importants uns metres quadrats d'un camp de Golf privat a una entrada de poble amb un grapat d’anys d’antiguitat i que pertany a tots els veïns?

En fi, per avui ja està bé, i si algú em pot anar indicant el camí on és la llum, que em faci veure les coses amb més claredat, li ho agrairé eternament.

Salutacions a tots.

Enviat per Joan A. Portet, Vallromanes, 26 de juliol de 2007

Pensava que encara estàvem en democràcia (i el POUM continua i continuarà...)

Cansat d'haver tornat de les vacances. Cansat de veure les coses des de la llunyania que em permeten fer uns altres tipus de reflexions. Cansat que els comentaris que la gent fa provoquin enfrontaments o mals rotllos entre la ciutadania. Amb l'ànim només posat en el bé del nostre poble, com sempre. Sense ganes de crear més malestar però sí amb ganes de poder canviar projectes que jo considero de poc sentit comú. Ja no sé com dir-ho: no tinc més ganes d'enfrontament, estimo el meu poble i els meus covilatans i, per aquest motiu, necessito expressar coses que vagin en la direcció que jo entenc que és la més correcta pel bé del nostre municipi.

En aquest sentit, extrec una de les afirmacions de la Sra. Cabot en el seu discurs del Ple del dia 16 de juny:

"Referent al POUM vull fer un incís. No podem obviar que aquest importantíssim document urbanístic és la Generalitat de Catalunya qui l’acaba APROVANT DEFINITIVAMENT. És a dir, sí realment està tan malament com alguns diuen, serà el propi departament d’urbanisme qui ens ho dirà. Però, en canvi, si ens diuen que és correcte considero que ha de ser acceptat per tothom"

I sobre aquesta afirmació només vull fer una observació importantíssima, i no comprenc, a hores d'ara, que cap altra persona no l'hagi fet abans:

Sra. Cabot vostè sap molt bé que la Generalitat de Catalunya aprovarà un POUM de qualsevol municipi si aquest és FORMALMENT correcte. Ignoro si aquest ho és a hores d'ara, això ens ho hauria de dir el Sr. Josep Sagarra que n'és l'especialista. Però vostè sap molt bé que un POUM formalment correcte no vol dir que sigui un bon POUM per al municipi, ni que els seus vilatans estiguin d'acord amb el seu contingut. La Generalitat aprovarà el POUM -sí és que així ho fa- entenent que el model de poble que hi conté és acceptat pels seus ciutadans. Per aquest motiu, vostè no pot afirmar que el Departament d'Urbanisme de la Generalitat dirà si el POUM és bo o no per Vallromanes, tenint en compte que ells no són els que han de considerar quin model de poble és el que volem. Som nosaltres, exclusivament els habitants de Vallromanes els que hem de decidir quin model de poble volem. I, efectivament, si no hi estem d'acord no podem acceptar-lo. Vostè no ens ha donat massa oportunitats de decidir-ho.

I li recordo que la dictadura va acabar fa uns quants anys, per això li dic que per molt que aquest POUM sigui aprovat o no per la Generalitat de Catalunya, el fet d'acceptar-lo o no és individual i intransferible. La Generalitat de Catalunya, com l'Ajuntament de Vallromanes està format per persones que actuen per delegació dels seus votants i, evidentment, dels seus no votants, perquè en democràcia el poder recau en el poble. Pel fet que els que cobren de les nostres butxaques i ens representen en els òrgans de decisió aprovin tal cosa, no vol dir, ni de lluny, que tal cosa sigui la correcta ni que l'hem d'acceptar. En democràcia existeix l'oposició política, l'acció directa dels ciutadans i moltes d'altres eines que permeten lluitar en contra de les arbitrarietats dels nostres polítics i, aquestes mesures han de ser acceptades, Sra. Cabot. Només li volia recordar què significa el mot democràcia, res més.

Així que aprofito també per enviar-li la meva felicitació per la seva continuació com a alcaldessa i les meves cordials salutacions.