Aquest és un espai obert a totes les persones que d'una manera o una altra estan lligades a Vallromanes. Si vols publicar-hi algun article ens el pots fer arribar al correu que trobaràs a la columna de la dreta. Si estàs a internet, informa'ns de la teva pàgina i la inclourem a l'apartat que correspongui. Si detectes algun error en aquest espai t'agrairíem també que ens en poguessis informar

12 d’oct. 2007

La desesperació del anònims

Us envio una captura de pantalla de Google perquè veieu d'on prové la desesperació i la ràbia dels anònims que, emparats en la foscor, equivalent a la foscor de la seva ment, es dediquen a insultar a tort i a dret per tots els blocs del poble.

Veieu la següent imatge, jo escric Vallromanes en la pàgina de cerca de Google i, a continuació, podeu comprovar quines són les 8 pàgines web més llegides sobre Vallromanes. (8 perquè no m'hi caben més, a la pantalla). Ull! que desprès ve la d'iVall, suposo que es deu a la fòrmula: tants votants, tantes lectures. Primer els de MxV-Esquerra i els seus simpatitzants, desprès iVall i, bastant molt més endarrere, CiU-Vallromanes. Quan més a dalt, o sigui, quan més al principi, més buscats i més visitats, evidentment.

Quin serà el motiu? per què la gent s'adreça a aquestes pàgines i no a la de CiU per exemple quan busca informació?

Serà per una qüestió de credibilitat?, o perquè els resultats a les eleccions municipals ja van demostrar la diferència brutal i en molt progressiu augment que separava, i de fet, separa els votants de MxV-Esquerra, que, evidentment augmenten en nombre en contraposició a la davallada tan brutal al mateix temps que va tenir CiU també en nombre de votants?, que al final es va quedar com l'última força, amb diferència, de les que van aconseguir regidors. Bé, en tot cas, el resultat a les urnes també està lligat a una qüestió de credibilitat, no ens enganyem pas; especialment en un poble tan petit on tots, més o menys, ens coneixem.

Però és que no es conformen ni tan sols en tenir el poder a l'ajuntament, a sobre tenen els covards que, a l'ombra, els fan el joc brut.

Veieu, a continuació (recordeu clicar sobre la imatge per engrandir-la):



Podeu provar vosaltres mateixos clicant sobre el següent enllaç perquè veieu que no us enganyo pas:

http://www.google.es/search?q=vallromanes&ie=utf-8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-a

I si no, poseu Vallromanes en el cercador de Google i proveu-ho sense més. Clar, evidentment, estem a Catalunya i aquí s'hi parlen dos idiomes, preferentment a més a més, en aquest poble, el català. Així que, perquè la cerca us doni aquest resultat heu de posar les preferències de cerca en català o en català i castellà al mateix temps, del contrari, sent un poble on la cosa immobiliària no hi ha qui la pari, d'entre les primeres pàgines us sortirien unes quantes immobiliàries que, aquestes que van més per la pela que per qualsevol altra qüestió, tenen les seves pàgines generalment en castellà i no pas en català.

3 comentaris:

Josep Maria ha dit...

Víctor molt bo el teu inici confonent Josep Maria amb Jordi, és molt bo en referència als anònims. Bé, sincerament això dels rankings a mi i amb perdó me la bufa. Pòstum secula (sic) la cosa està en la interacció dels que tenim bolgs i dels que fan comentaris i dels pobres anònims que van perduts dins la boira gebradora. Som si més no una petita colla animada a publicar i difondre el que creiem que és adient a que es faci públic. Cap i ningú de nosaltres pagarem les hipoteques gracies als blogs ( tot i que algú li agradaria viure d'això) per a mi ha estat una manera de fer amics, pocs, i pel que es veu molts enemics, intransigents d'acceptar que hi ha diferents opinions.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Sí, anònim, ja ho veig, la primera imatge que surt està a la meva pàgina web http://www.itaca2000.net enllaçada a un article meu al meu bloc "Espai Vallromanes". Ni tan sols mai no se m'havia ocorregut de mirar-ho, però, ara, sí que és la guinda del pastís per a acabar d'adobar-ho. 10 meu, com està el pati!!!

Josep Maria ha dit...

Un plaer Jordi.