A Vallromanes, tots som covilatans, on compartim inevitablement un espai comú, i hem d'aprendre a conviure en un clima d'harmonia i enteniment; al cap i a la fi som quatre gats i el gos del veí. Jo entenc que pel fet de criticar actuacions que tu pots considerar errònies, la gent no ha d'abandonar la teva amistat o com a mínim, les normes bàsiques de cortesia i respecte cap els altres, car tots hem de lluitar pel nostre bé comú com a poble i com a comunitat, treballar units i col·laborar, i escoltar els altres, respectar les seves opinions i propostes. El poble és de tots i per a tots; és una tasca comuna i de responsabilitat i dret per a cadascun dels vilatans, i en aquest sentit, tothom té legitimitat per a proposar i per a dissentir. Hi cal confrontació d'idees i de projectes per a arribar sempre a un consens que faciliti la tasca comuna i el projecte de poble on tothom pugui sentir-se més a gust. Però sempre amb la màxima participació possible, amb assemblees de veïns, com ja es va fer en altres moments per part de l'equip de govern. I és responsabilitat de tots els ciutadans, però especialment de l'ajuntament facilitar el clima de participació. Però no amb directius ja marcades, com es fa amb els pressupostos generals, sinó de manera oberta i participativa i in situ.
Dit tot això, em prenc la llibertat de reproduir l'escrit del sr. David Ricart que podeu veure al final d'aquest article. Afegeixo que avui hem tingut l'oportunitat de poder saludar-nos per primera vegada en persona el Sr. Ricart i jo i creuar quatre paraules a l'ajuntament mentre presentàvem les al·legacions al POUM, que han estat increïblement nombroses, el que em dóna la visió que la gent hi vol participar i això és un signe de maduresa i de ganes de mirar pel bé comú del poble. L'equip de govern de l'ajuntament no es pot sentir pas molest, ans al contrari, ha d'agrair les ganes de participació de la ciutadania i aprendre, com tothom; aprendre entre tots mútuament a que podem equivocar-nos però que es pot rectificar sense agressions i sense personalismes.
També voldria dir que el Sr. Ricart m'ha donat la sensació que podria ser un bon representant a l'alcaldia per al nostre poble, sense que l'actual equip de govern s'ho prengui malament. Les persones compleixen un cicle i els equips de govern i/o de representació s'han de renovar amb gent nova, jove, amb empenta i il·lusions renovades i que tingui ganes de lluitar per un projecte nou de poble i una nova manera de fer. Aquestes són les qualitats que m'ha transmès el Sr. Ricart en el breu espai de temps que hem pogut compartir atès la quantitat de feina que hi havia a l'ajuntament en aquell moment; no dic que no hi hagin unes altres persones vàlides per a representar-nos en la propera legislatura, però això s'haurà de veure i comprovar amb els programes de govern que hi pressenti cada partit al seu moment. I en tot cas, la gent que hi surti elegida haurà d'acceptar també les crítiques dels seus representats -el poble- i aprendre que la participació de tots és la millor eina pel bon funcionament dels interessos generals.
Carta oberta a l’alcaldessa i a l’equip de govern.
Demano públicament un acord de pau o un pacte de no agressió, com preferiu anomenar-lo. El que vull – i estic convençut que la ciutadania de Vallromanes també ho vol – és que discutim idees, que confrontem propostes, que parlem de projectes, però no que ens ataquem personalment entre nosaltres.
Si algú s’ha sentit ofès per algun escrit nostre, sàpiga que aquesta no era la nostra intenció.
Estarem d’acord que no és el mateix qüestionar un fet concret d’un càrrec públic que llençar una acusació sense proves, cosa que mai hem fet.
Coincidim a rebutjar els atacs personals fets des d’escrits anònims, però tampoc considerem correcte que els atacs els faci l’alcaldessa i els grups del govern des del butlletí municipal que paguem entre tots.
Si heu pogut llegir el darrer número de La Pinya, haureu observat que dels quatre escrits dels grups polítics, tres d’ells es dediquen a atacar persones, amb acusacions sense proves i comentaris poc respectuosos.
Nosaltres no caurem en el parany. El que necessita Vallromanes és una altra cosa; és el debat constructiu, el debat de les idees que ens fa avançar com a persones i com a poble.
David Ricart i Miró
President d’Esquerra a Vallromanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada