Aquest és un espai obert a totes les persones que d'una manera o una altra estan lligades a Vallromanes. Si vols publicar-hi algun article ens el pots fer arribar al correu que trobaràs a la columna de la dreta. Si estàs a internet, informa'ns de la teva pàgina i la inclourem a l'apartat que correspongui. Si detectes algun error en aquest espai t'agrairíem també que ens en poguessis informar
22 de juny 2007
Salutacions des d'Orlando el dia del meu aniversari
Si us plau, feu click a sobre de cada foto
Fotografies: La casa d'Orlando, Florida. De Jordi Gomara
7 comentaris:
David Ricart i Miró.
ha dit...
De bon rotllo, m'estalviaré comentaris respecte a la casa d'un anarquista, de fet el que m'ha cridat més l'atenció és que facis els anys el mateix dia que ha nsacut la meva segona filla Arlet (i primera de la Sònia) sí, sí, avui 22 de juny de 2007 a 2/4 de nou del matí a l'hospital de Granollers. Gràcies a no poder fer d'alcalde em podré dedicar plenament a la meva filla. Com diuen els espanyols: "no hay mal que por bien no venga" (Víctor, com es diu això en català? podria buscar-ho al diccionari o motivar-te a fer un comentari) Salutacions des de l'altre costat del bassal.
Felicitats David, Si Jordi crec que realment és el David doncs com diu ha nascut l'Arlet o potser no és ell. Ja saps com es això del comentaris. Bé que disfrutis de la Florida i Orlando ,jo hi estat froça cops a la ciutat i rodalie aixi com a veure el meu amic Mickey.
Hosti, moltes felicitats a tu Jordi també. Que parlant de si és o no és en David el del coment, que crec que si, no he dit res de FELICITATS A TU JORDI I QUE TINGUIS CUNYADA PER MOLTS ANYS JEJE
Sí, sóc jo; en David (els brètols que s'apropien del nom d'un altre també fan vacances). Doncs això, gaudint de la meva segona paternitat com un babau, molt privilegiat de ser tan feliç. Jordi, no cal que et justifiquis per la casa, cadascú té el que es mereix. I quan tornis ja ens farem una abraçada fraternal. Salut!
Ostres, gràcies amigues i amics, us agraeixo molt les vostres paraules i les vostre felicitacions. Benvinguda a l'Arlet a Can Cabot, vull dir a Vallromanes. Li desitjo que tingui una vida plena i feliç; de moment té uns bons pares que estic segur que li donaran tota la cura i tota la felicitat que estigui a les seves mans. I bé, sí, he dit que era el meu aniversari però l'any de naixement me'l guardo per a un altre dia.
Moltes gràcies a tots i salutacions des des d'aquesta meravellosa ciutat d'Orlando; quelcom únic a Estats Units i a pocs llocs del món.
7 comentaris:
De bon rotllo, m'estalviaré comentaris respecte a la casa d'un anarquista, de fet el que m'ha cridat més l'atenció és que facis els anys el mateix dia que ha nsacut la meva segona filla Arlet (i primera de la Sònia) sí, sí, avui 22 de juny de 2007 a 2/4 de nou del matí a l'hospital de Granollers.
Gràcies a no poder fer d'alcalde em podré dedicar plenament a la meva filla. Com diuen els espanyols: "no hay mal que por bien no venga" (Víctor, com es diu això en català? podria buscar-ho al diccionari o motivar-te a fer un comentari)
Salutacions des de l'altre costat del bassal.
Felicitats Jordi, i gaudeix d'aquest petit "respir".
Una abraçada,
Felicitats David, Si Jordi crec que realment és el David doncs com diu ha nascut l'Arlet o potser no és ell. Ja saps com es això del comentaris. Bé que disfrutis de la Florida i Orlando ,jo hi estat froça cops a la ciutat i rodalie aixi com a veure el meu amic Mickey.
Hosti, moltes felicitats a tu Jordi també. Que parlant de si és o no és en David el del coment, que crec que si, no he dit res de FELICITATS A TU JORDI I QUE TINGUIS CUNYADA PER MOLTS ANYS JEJE
Sí, sóc jo; en David (els brètols que s'apropien del nom d'un altre també fan vacances).
Doncs això, gaudint de la meva segona paternitat com un babau, molt privilegiat de ser tan feliç.
Jordi, no cal que et justifiquis per la casa, cadascú té el que es mereix. I quan tornis ja ens farem una abraçada fraternal.
Salut!
David Ricart i Miró.
Ostres, gràcies amigues i amics, us agraeixo molt les vostres paraules i les vostre felicitacions. Benvinguda a l'Arlet a Can Cabot, vull dir a Vallromanes. Li desitjo que tingui una vida plena i feliç; de moment té uns bons pares que estic segur que li donaran tota la cura i tota la felicitat que estigui a les seves mans. I bé, sí, he dit que era el meu aniversari però l'any de naixement me'l guardo per a un altre dia.
Moltes gràcies a tots i salutacions des des d'aquesta meravellosa ciutat d'Orlando; quelcom únic a Estats Units i a pocs llocs del món.
Una forta abraçada a tots.
Bones!
Per fi he acabat els exàmens i els he aprovat tots.
Jordi, encara que és una mica tard, Felicitats nanu! I gaudeix de l'estància.
Dóna igual si ets o no anarco, tots/es poden arrivar a tenir i gaudir amb el que es propossin.
Les fronteres les marquen els homes i dones, no la voluntad.
Enhorabona per el naixement de Na Arlet, senyor i senyora Miró.
Publica un comentari a l'entrada